Tirada llarga 15 km i 8 rectes progressives

Como ayer aún no había colgado la crónica de la Cursa de la Mercè por culpa de que estuve el domingo muy liado con el trabajo, no tuve tiempo de explicaros el entreno del lunes. Aprovechando que hoy es mi día de descanso (en cuanto a entrenos se refiere), os lo explico ahora.

El entreno de ayer tarde consistió en una tirada larga de 15 Km que realicé junto con Antonio por el rio Llobregat. La verdad es que después de las lluvias del día anterior el rio aun bajaba más crecido de lo habitual. Entrenamos a un ritmo suave, que en media quedó alrededor de los 5:11. En dos puntos perdí la señal y el GPS me contó 300 metros de más. Creo que fue cuando pasábamos por debajo del puente de la Gran Vía, aunque no estoy seguro. No fue algo paulatino, de eso estoy seguro.

Fuimos charlando todo el camino, de la cursa de la Mercè, de tiempos, de entrenos, y se nos hizo mucho más ameno. Cuando llegamos al parque de Can Mercader, hicimos las 8 rectas progresivas, y luego ya a estirar y beber de la poca agua que salía de la fuente. A ver cuando la regulan bien…

Me sorprendí (aunque en cierto modo me lo esperaba) cuando comparamos pulsaciones con Antonio al acabar. El tenia 129 de media, y yo tenia 141. Se nota, y mucho, los años de entreno. Realmente está muy fuerte.

Os dejo el Garmin:

Salut i kilómetres!

Cursa de la Mercè

Com moltíssima gent, avui he corregut la Cursa de la Mercè de Barcelona. En teoria hi havia 18.000 corredors apuntats, i a meta han arribat 14010. La cursa de la Mercè és una carrera més dura del que un pot pensar inicialment. Per començar, encara que no ho sembli, hi ha un desnivell acumulat de 54 metres, poca broma. A més, l’últim kilòmetre i mig es de pujada pel Paral·lel, que té tela després de que un vingui ja força cansat, a part del fet que gairebé tota la pujada es fa des del Km 5 (si bé es cert que es continua, però no forta). A més, com cada any, no fa 10 Km exactes sinó que hi ha uns 300 metres més. Quan una cursa està tan massificada has d’anar esquivant, avançant grup de gent com pots i vigilant de no caure per alguna empenta (m’ha anat de poc avui). I tot això en la totalitat del recorregut gairebé. Total, que acaba sent un bon repte per a qualsevol corredor.

013ad5ffb867c4566b730395b2b91ed881cee9069e

Parlem de la meva cursa. He començat a bon ritme però ja malament. No portava ni 300 metres (a l’inici de Paral·lel) que m’ha agafat una contractura a mitja esquena amb un mal horrorós. Ha estat el trapezi dret, la part inferior. Podia córrer, però ni moure massa l’esquena ni el braç dret. He estat a punt de parar, però he vist que em baixava a mesura anava corrent la intensitat del dolor i he seguit, fins que s’ha escalfat el múscul i el dolor era bastant més suportable (cap el Km 3-4). He anat una mica per davant de la llebre de 40′ fins el Km 7, i després ja l’he deixat molt enrere. El que portava la banderola anava molt ràpida, la veritat, o aquesta sensació m’ha donat. La baixada del km 4 al 5 m’ha anat bé per recuperar, i després ha vingut la segona part de la cursa, bastant més dura. Primer pujar Arc de Triomf, agafar ampolla, i seguir fins a Plaça Catalunya i Plaça Universitat. No era res exagerat, però picava. Després recte per Sepúlveda, i una petita baixada per recuperar abans d’agafar el Paral·lel. Em pensava que no arribava… Han estat uns metres més durs, i he pensat que no faria sprint final, però quan he passat entre les dues torres i he vist que el marcador estava 30 segons per sota de 40 minuts he accelerat per passar abans del canvi. M’ha anat d’un pel! 39:59 de temps oficial, i 39:44 de temps real. Tenint en compte la distància i tot el calvari, una boníssima marca, sinó la millor si tenim en compte tot.

Per altre banda, en Paco ha acompanyat a l’Agustí, un altre company de feina i ha acabat fent una molt bona marca per sota dels 50′. L’Antonio també corria amb un amic de qui volia tirar i els ha anat bé, també baixant aquesta xifra.

Quan he arribat a casa m’he aprofitat de la meva quiromassatgista particular. M’ha fet un massatge de descarrega a les cames (no penseu malament), i després a l’esquena, que com podeu imaginar, al refredar-se ha anat a pitjor. Ara la tinc més bé gràcies a ella.

La fitxa de la cursa:

Distància: 10 Km (10,3 realment).
Altura guanyada positiva: 54 metres.
Zona: Barcelona.
Valoració Organització: 8. És una cursa multitudinària, per tant si la caguen es nota molt. I aquesta és de les baratetes.
Recorregut: 7. El típic recorregut de la Mercè. Una de les curses de Barcelona que a més té l’afegit punyetero d’acabar pujant la avinguda Paral·lel. Això, els darrers kilòmetres, doncs pica.
Valoració Avituallament arribada: 6. Aigua i Aquarius. Que sí, que hi ha molta gent, però sent tan coneguda, doncs es podrien estirar una mica més.
Valoració Avituallament mitja carrera: 6. Una botelleta d’aigua. El tema dels contenidors no estava massa bé aquest any.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: No.
Guardarroba: Sí.
Aparcament: 3. Si vols anar amb cotxe, ho tens complicat. O aparques lluny, o vas en transport públic.
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: Sí. Revista, samarreta vermella (compte que descoloreix a la rentadora!!!), un sobre de crema que escalfa i propaganda variada. Per 5€, doncs està bé.
Data: 28/09/2014.
Preu: 5€.

Com a resum, encara que ja ho he dit, la meva cursa ha estat:

Temps real: 39m:44s
Posició final: 365.
Participants que han acabat: 14.010.

Us deixo el Garmin per a que pugueu veure totes les dades.

Sèries 200×12 i obsequi per posició 96 Challenge BCN 10K

Bona nit!

He tingut un dia bastant mogudet avui i he anat a entrenar també bastant tard. El que ha passat, entre altres coses, es que tenia que anar a buscar el dorsal per la cursa de la Mercè, i a més l’obsequi per haver quedat classificat entre els 250 primers de la Challenge BCN 10K. Concretament, he quedat en la posició 96 de la general, i 40 de la meva categoria. La Challenge BCN 10K, pels que no ho sabeu, consisteix en una classificació promig de les millors sis curses de Barcelona (aquest temporada 2014-2015 que comença ara no va així ja). Realment estic molt content. La foto de la portada és l’obsequi que m’han donat.

En quant a l’entrenament, ha anat bé i a la vegada he tingut alguns problemes amb el garmin que haig de tornar a configurar. Consistia en fer 20 minuts de Carrera Continua, 12 sèries de 200 metres trotant 1 minuts entre elles, i 15 minuts més de refredament.

El primer que m’han sobtat son les pulsacions. Crec que he notat moltíssim que la temperatura ha baixat, perquè els primer 20 minuts tinc una mitjana d’unes 125, i això que hi havia algun tros de pujada i he fet un ritme mig de 5’17”. Tot l’entrenament l’he fet donant voltes pel Parc de Vilamarina, i les sèries a un descampat que hi ha. Aquí ha estat un desastre absolut perquè no controlava la velocitat a la que anava, i excepte la primera que ja he notat que he anat massa lent (42”), amb la resta he estat per sota del que tocava (i no ho volia fer això just abans d’una cursa). Moltes han estat al voltant de 37”, i fins i tot una 34”. Massa fort. El refredament, doncs com l’escalfament, i també amb les pulsacions més baixes.

Us deixo el garmin que és tard i tinc son:

Salut i kilòmetres!

40′ CC amb 20′ de Tècnica de Carrera

Sembla ser que continuo tenint problemes amb el Garmin. Em pensava que era per culpa de la darrera activitat (ahir) que havia fet que es pengés. però després d’esborrar-la continua sense funcionar. Merda… Ostres, just ho acabo de dir i ara veig que la activitat d’avui s’ha carregat. Quina alegria! Començava a estar preocupat. Sigui com sigui, se m’ha desconfigurat i he perdut les pantalles que tenia. Les hauré de tornar a fer.

Us explicaré l’entrenament d’avui, que realment ha estat molt divertit per mi. Com que havia d’anar al supermercat, he arribat tard a casa, i per tant he sortit ja de nit. A diferència de l’any passat quan havia de sortir de nit a l’hivern, avui tenia un aparell del que no disposava aleshores: el frontal. Gràcies a això no he hagut d’anar per la ciutat i he pogut córrer pels camps. La veritat es que m’ha agradat molt la experiència, i el meu Petzl Tikka RXP ha anat molt bé. L’únic problema han estat tots els insectes. Bàsicament m’he sentit com un camió, i jo era el vidre del davant. Suposo que atrets per la llum anaven tots directes. Una especie de papallona m’ha xocat just al mig del nas, i he hagut de córrer amb la boca bastant tancada per evitar arribar ja sopat a casa.

Sigui com sigui, m’ho he passat bé. He fet poc més de 8 Km en 40 minuts, i després he començat la Tècnica de Carrera (TC) en un altre lloc del parc. La ubicació no ha estat massa encertada. Pensava que seria millor. Hi havia bassals, trossos amb terra, i on hi havia gespa aquesta era massa alta. He fet dos sèries dels mateixos exercicis de la setmana passada (20 minuts aquest cop per tant), i he tornat corrents cap a casa cansat, però a gust.

Us deixo el garmin:

Salut i kilómetres!

Sèries 3×2000 a 4′

L’entrenament d’avui ha estat una mica estrany. Avui havíem quedat amb l’Antonio i en Paco a Can Mercader per fer sèries, però hi ha hagut uns quants factors que ens han afectat a tots negativament per fer aquestes. El primer ha estat el temps. Ha plogut força abans de començar, i això ha fet que la humitat fos molt elevada. A més, el parc estava ple de bassals, el que no ha ajudat gens. L’Antonio, per la seva banda, aquesta nit havia dormit no més de 4 hores, i ja venia bastant cansat. Jo no trobava el braçalet pel mòbil, i el garmin pel que veig no m’ha funcionat.

La idea original era fer 20 minuts d’escalfament i després començar. Com podeu imaginar, fins aquí cap problema. A la primera sèrie la cosa ja no ha anat massa bé. Volíem fer a 3’55” el Km, però ens ha sortit a 4′, i l’Antonio ha hagut d’afluixar perquè ha notat molt el cansament acumulat. A la segona sèrie, cap el final, en Paco s’ha ressentit del tendó aquileà i ha preferit no forçar i ha parat. I la tercera sèrie m’ha sortit a 4′ el primer Km, i 3’55” el segon gràcies a que en Paco ha tirat de mi els darrers 300 metres. Després també ha ajudat a l’Antonio ha acabar la seva tercera sèrie (amb el mal que tenia i ell ha continuat tirant de nosaltres). Finalment Antonio i jo hem refredat 2 Km i hem estirat una mica. En Paco segurament haurà de descansar uns pocs dies per no carregar el tendó.

No us penjo el Garmin, perquè no s’ha gravat correctament (no hi ha manera de baixar-lo). Quan te la bateria tan justa ja veig que fa molt el tonto.