Crònica Mitja Marató de Muntanya de Viladecans

Ara feia temps que no competia, i que per tant no escrivia. Bé, tampoc tant; bàsicament des de la Marató de Barcelona. Aquest divendres vaig descobrir per pura casualitat que feien la primera Marató i Mitja Marató de Muntanya de Viladecans. Una primera edició. Així que al límit, m’hi vaig apuntar tot i que hi havia una cosa que em tirava molt enrere: l’hora d’inici. Començar a les 8:00 del matí just el dia que es canvia l’hora, doncs no em semblava gaire bona idea, la veritat, però com que l’únic que havia de fer era sortir de casa per anar a la cursa, doncs em vaig llençar.

La Mitja Marató en sí m’ha agradat molt, però abans de parlar dels aspectes esportius, voldria fer una demanada a l’Ajuntament de Viladecans, que és qui està al darrere d’aquesta cursa. Normalment sóc bastant passota, però vivint aquí arriba un moment que ja cansa. Sembla ser que a vegades tenen com una mena “d’al·lèrgia al català”. Si jo, que soc una persona sola, soc capaç d’escriure aquest blog en català i en castellà, que coi li costa a l’Ajuntament, una institució publica fer-ho en els dos idiomes? Doncs no, la pàgina web només en castellà, el nom del cursa en castellà, i la carta del Vilamarina en castellà. Que agafin exemple del que jo faig aquí, on respecto les dues llengües. I no em val l’excusa de “s’ha contractat”, perquè és només qüestió de demanar-ho.

I després d’aquesta estirada d’orelles, passem a la part esportiva. Com us deia, la cursa en sí ha estat molt bé, ja que aquesta zona me la conec una mica, i m’ha permès descobrir igualment nous camins que no coneixia. La veritat és que no hi havia gaire gent (uns 100 participants més o menys uniformement distribuïts entre les dues curses). Allà m’he trobat a l’Eugenio, un company del Viladecans Triatló que també competia (cap dels dos érem conscients de que l’altre anava). La resta avui estaven a la Duatló de Girona, i els corresolidaris desperdigats o fent la tirada llarga de 60 km per la Trail Walker.

Jo he fet la mitja, ja que creia que potser 42 kilòmetres ara mateix podia ser massa. La veritat és que si arribo a saber la veritat dels recorreguts potser m’hagués arriscat… Després us ho explico.

MitjaMaratoViladecans_Vilamarina

La cursa sortia del Parc de la Torre Roja, i directament hem anat per muntanya (només he tocat asfalt un cop al creuar la carretera de Sant Climent). Ha estat una mica estrany que ens separessin amb els de la marató en els primers 20 metres. Nosaltres hem pujat en direcció Sant Ramon (jo em pensava que pujaríem primer cap allà, i resulta que el circuit era en sentit contrari, culpa meva), i després hem anat cap a la riera, hem creuat la carretera, i hem començat ja a pujar. Hem anat una bona estona seguint el contorn de Viladecans, a vegades per trialeres, fins arribar més o menys a l’alçada de la Bassa de Sant Llorenç, on hem baixat un bon tram, i ens han desviat cap un altre camí que ens ha portat ja cap un d’aquests que puja cap a Bruguers. En aquest tram he estat força estona acompanyat d’un noi de Sabadell, molt simpàtic, fins que ha arribat un moment on he decidit apretar una mica més.

Aprop de Bruguers ens hem desviat per un camí que tornava a baixar per creuar cap a la muntanya del costat, i allà ens ha portat per una trialera una mica tècnica que anava fent ziga-zagues, i que he trobat força maca. La part que pujava no presentava masses problemes (excepte haver de pujar, és clar), i la que baixava era una mica més complicada, però realment la cursa no era de dificultat elevada en quant a tècnica. Sí que és cert que s’havia de vigilar amb la gran quantitat de pedres, típic d’aquesta zona. He tornat a agafar un camí ample, aquest cop el que pujava a Begues, i l’hem seguit just fins arribar al desviament on porta al camí de sorra vermella. En comptes d’anar cap allà, hem girat a la dreta en direcció Torrelles.

He arribat fins a una trialera que tot just he descobert aquest dimecres i que va paral·lela a les darreres cases de no sé quina urbanització que hi ha allà. Aquí a la pujada ja he hagut de caminar. En aquest tram ja anava força sol. No veia al de davant, però tampoc al de darrere. Per sort tot estava ben indicat, així que no he tingut sensació d’estar perdut en cap moment.

Finalment ha acabat la pujada, i he arribat a la zona de la torre de vigilància on he començat a baixar (i pujar també). He pujat el ritme, i la veritat és que des de feia un parell de kilòmetres que els peus em feien mal perquè se m’havien fet butllofes. Quan he arribat a la creu de Querol (crec que es deia així), m’han comentat que anava cinquè i m’he sorprès força. Content, he continuat en direcció al que es coneix com la pujada dels cavalls (de fet era baixada) i així fins arribar a l’últim repte, la pujada a Sant Ramon per la banda de Sant Climent, una autèntica animalada. Just abans de començar, al pont de fusta, he avançat al noi que anava quart i que clarament estava destrossat. La pujada l’he hagut de fer caminant, com no podia ser d’una altra manera. Això sí, constant i sense parar. Quan per fi he arribat a dalt (l’últim tram si que he corregut), ja tot ha estat baixada pel camí que ve de Viladecans (no la pista forestal) fins arribar al punt on ja em tornava cap el parc. He baixat dos kilòmetres a 3’30”, però el tercer ja no l’he pogut atrapar. Els peus m’han quedat amb unes bones llagues. Foto de Novotiming de l’arribada a continuació:

novotiming mitja marató viladecans muntanya

He preguntat pels premis, però m’han comentat que només hi havia premis a la categoria general i que tampoc hi havia premis pels atletes locals. Els de la Marató tampoc tenien medalla. Sincerament, amb l’esforç que suposa tot, ho he trobat una mica malament, però també m’han dit que això era cosa de l’Ajuntament, ehem… Respecte al que us deia abans de les distàncies, doncs ha resultat que la Mitja eren 24 Km (i no 22 com marcava la web), i la Marató eren 38. Tant per tant, podia haver fet la Marató.

Passem a la fitxa:

Distància: 24 Km (segons garmin i altres atletes).
Altura guanyada positiva: 838 metres (però a la cursa em deia 970, que crec potser és més real)
Zona: Viladecans.
Valoració Organització: 7. L’organització que estava allà ho ha fet bé. Bon speaker, bons voluntaris a tot arreu on calia, i bon tracte. Al ser una primera cursa, és normal que fallin algunes cosetes, com per exemple dutxer i guardaroba on la persona que havia d’obrir les instal·lacions no ha aparegut. Per sort, han fet un guardaroba improvisat que ha anat perfecte. El cronometratge de novotiming ok també, i l’arc.
Recorregut: 8. A mi m’ha agradat força, tot i que era dur i ràpid. La sortida és el que milloraria, ja que ha estat una mica rara.
Ambientació: 5. Speaker bé, i voluntaris també, però no hi havia cap extra animant i faltava gent. Normal en una primera edició.
Valoració Avituallament arribada: 8. Aigua i aquarius, Coca-cola, fruita, galetes de xocolata i entrepà de botifarra. Tot una mica improvisat, però ok.
Valoració Avituallament mitja carrera: 8. Hi havia 4 al final (a la web deia dos). Tots amb aigua, galetes, i beguda isotònica. També crec que hi havia fruita. El dos primers estaven al kilòmetre 7 i al 14. Després just a la creu, i un altre abans de pujar Sant Ramon.
Sorteig Regals: Hi ha un sorteig d’un sopar que no se sabrà fins dimarts.
Dutxes: No.
Guardaroba: Sí.
Aparcament: 7. Es pot aparcar si es vol, però jo he anat a peu, hehe.
Altres serveis a destacar: No.
Bossa del corredor: La bossa estava bé, la veritat: samarreta tècnica, tubular, una cinta pel coll de Vilamarina, una targeta de descompte a les botigues del Vilamarina, uns posagots de Metrovacesa (son macos, però potser m’abstenc de saber d’on han sortit…) i una tassa del Vilamarina.
Data: 27/03/2016.
Preu: 33€ (el preu de la Mitja i de la Marató era exactament el mateix).

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 2h:07m:51s
Posició final: 4.
Participants que han acabat: 40.

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Crònica Marató de Barcelona 2016

Bé, avui estic fet pols com ja us podeu imaginar, així que no m’allargaré massa (ja m’he allargat massa corrent…). Després de mesos de preparació, amb alguna que altre parada aquest cop per lesions, tocava fer la Marató de Barcelona, i la veritat és que ho he passat fatal, però fatal de veritat. La primera vegada que la vaig fer va ser dura ja, la segona va ser una bassa d’oli perfecte, però aquesta ha estat la mort. És el primer cop que m’he plantejat abandonar una cursa. Anem a pams, però…

Avui participàvem la tira de Corresolidaris, així com també de VT’s. Hi havia bastants que avui s’estrenaven en aquesta distancia, i que ho han fet molt bé, de tots els grups. I també hi havia molts “supporters”, tant dels dos grups, com gent coneguda, molts d’ells repartint aigua (els germans Font, per exemple, o en Dani García). Gràcies a en Paco molts Corresolidaris han fet marca, i la Mari Carmén ha baixat gairebé una hora des de l’any passat!!

corresolidaris marató barcelona

Al principi hem quedat amb els Corresolidaris a les escales de la font màgica per fer-nos una foto amb la samarreta que estrenàvem avui, i amb un nou missatge més que encertat: “rendir-se no és una opció”. A la sortida hem sortit junts en Toni, l’Edu i en Fran, encara que ràpidament els hem perdut de vista. La primera meitat ha anat molt bé i hem passat la mitja marató amb un temps d’1h:31m, dins del límit que ens havíem marcat, però la segona part ha estat un autèntic desastre. Potser pensareu que el problema era la velocitat. Doncs no ha estat aquest, perquè a nivell de pulsacions anava perfecte, i de fons. El que m’ha fallat ha estat la resta del cos, i en Toni també ha tingut problemes.

PrimeraMeitatMaratoBarcelona2016

En el meu cas, a partir del kilòmetre 23, després de la Meridiana, m’ha començat a agafar flato. Ja havia notat una mica de dolor a la mateixa zona cap el kilòmetre 2, però molt lleu i havia marxat. Aquest flato no m’ha abandonat durant gairebé el que quedava de cursa, i cada cop ha anat a més i després s’ha reproduït a l’altre costat de forma molt més dolorosa. Així que el Mur aquest cop si que m’ha visitat i abans d’hora. Al kilòmetre 30, el meu company Toni ha dit que abandonava, perquè no volia acabar lesionat i li feien molt mal els genolls, i ha parat. M’ho ha dit tant clar que no hi havia discussió. Per sort, un altre Toni, l’Edu i en Fran l’han pogut repescar i l’han convençut per continuar (si arribo a saber que el podia convèncer, jo també ho hagués fet!!!).

L’abandonament del meu company m’ha afectat molt negativament. Primer he pogut tirar bé encara, però cap el kilòmetre 33 la cosa s’ha complicat força, i pujant per marina he hagut de caminar una mica per que el dolor era insuportable, i perquè se m’han pujat els bessons. Potser he perdut un minut allà, i el ritme ja no ha estat el mateix. Mala cosa… Gràcies als ànims de la gent he pogut arribar fins a plaça Catalunya sense parar, però més lent. Anava mirant el rellotge, i les pulsacions estaven al voltant de 166, quan l’any passat estava en 173 a aquelles alçades i apretant ( i vaig acabar a 184), però és que amb el dolor m’era impossible córrer. La baixada per la catedral ha estat una agonia. I a Via Laietana he hagut de parar un altre cop, i això s’ha repetit diverses vegades fins arribar a Paral·lel. L’he pujat com he pogut, i cada cop que parava la gent m’animava d’una forma espectacular que gairebé m’ha fet plorar, i tornava a córrer mor de dolor i amb rampes als bessons. Quan quedava 1km, en Fran m’ha avançat i l’he intentat seguir, però sense èxit. Quan quedaven uns 500 metres, l’Edu i l’altre Toni, que tenien una llebre de luxe (Hashna) m’han avançat, i ha estat l’Edu qui sobretot ha tirat de mi animant-me. Patint moltíssim els he seguit fins a meta, menjant-me el dolor.

PatimentMaratoBarcelona2016

Al final marca personal, sí, amb 3h:10m:30s baixant dos minuts, però amb molt mal gust de boca perquè la meva intenció era una altra. Com diuen els americans, “Shit happens”. A la propera em venjaré d’aquesta Marató…

Aquest cop no hi ha fitxa de la cursa perquè és exactament la mateixa que vaig fer fa 1 any. Només un canvi que crec que ha estat molt bo: el tema del guardarroba al costat de la Font Màgica. Un encert per evitar cues, encara que amb totes les rampes que tenia a les cames m’ha estat impossible pujar les escales per recollir la bossa (per sort ha pogut anar la meva parella, mua!). Tenia rampes als bessons, però sobretot als tibials. He anat a fer-me un massatge, i ha estat un infern perquè m’han començat a agafar-me’n de noves, fins i tot als isquios.

Ara toca analitzar que coi ha fallat: crec que ha estat alimentació, o potser falta de més entrenaments de muntanya o de llarga distancia per culpa de les parades per lesions. El ritme el descarto en principi, quan he acabat, de fet, estava bé de fons. La resta és el que fallava…

En quant a les meves estadístiques, doncs el que més o menys us deia:

Temps real: 3h:10m:30s
Posició final: 1510.
Participants que han acabat: 16.899 que han acabat (de 20.221 inscrits).

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!