Arxiu de la categoria: Marató

Crònica Marató de Barcelona 2017

Hola a tots,

Com molts ja sabeu, aquest any no tenia pensat fer la Marató de Barcelona, i per tant no la he entrenat específicament. No obstant, la setmana passada em va sortir la oportunitat de fer-la gràcies al meu amic de VT Juan Pablo i hi vaig anar. Vaig dubtar, però com bé em van dir “No t’enganyis, l’acabaràs fent”.

Com ara us explicaré, aquesta ha estat una marató molt diferent per mi. Per començar, vaig anar a fer-la sense cap mena de pressió de fer marca personal. Sent coneixedor de que em faltaven kilòmetres, i de com m’havia anat la darrera i única mitja que he fet aquest any on gairebé deixo el fetge literalment, sabia que me l’havia de prendre amb tranquil·litat. Vaig decidir per tant anar al meu ritme, sense estressar-me. Fins i tot, a la butxaca del pantaló em vaig posar unes monedes per si havia de tornar en metro en algun moment. No, no soc cap dels que han enxampat al metro… sense comentaris.

Abans de començar em vaig reunir amb els Corresolidaris, on vam fer una foto de grup, i poc després ja vaig anar cap a la sortida amb en Fran Castillo. Allà em vaig trobar l’Antonio, en Kiko i en Juanjo de Corresolidaris, i al Carles i en Marc de Viladecans Triatló. Els primers volien fer la marató a 4’35’’, i els segons baixar de les tres hores. Jo en principi vaig pensar en sortir a 4’30’’ i anar veient, sense estressar-me. En teoria havia d’anar amb en Fran, però ell va anar un moment al lavabo i ja no ens vam tornar a trobar.

Van donar la sortida, i vaig anar tirant en solitari. Com que estic força acostumat a fer tirades sol, és una cosa que porto molt bé i que també m’agrada, així que em vaig dedicar a gaudir de la gent que animava i seguir la riuada que tenia davant. Era un d’aquells dies on et trobes molt bé, i els pensaments negatius no apareixen pel cap, i si ho fan, s’esvaeixen ràpid. Recordo que durant una estona vaig pensar que la panxa em donaria la guitza, però em vaig distreure veient un grup de gent disfressada de pirates (que ja son ganes) anant per avinguda Madrid, i me’n vaig oblidar. Mentre anava tirant, veient que estava bé, vaig decidir intentar mantenir el ritme a 4’30’’ en pujada i pla, i anar més ràpid a les baixades, però recuperant pulsacions. Així doncs, un cop arribat a Numància, vaig baixar més o menys al voltant de 4’12” o així fins arribar a la Gran Via. En un d’aquests trams em vaig trobar a en Fran, que em va dir que volia seguir al seu ritme, així que vaig tirar.

A la pujada de Passeig de Gràcia vaig fer un altre cop el mateix, mantenint a 4’30’’ pujant. Allà vaig veure a la meva parella Marta i a la Miriam, que estaven esperant-nos a mi i a en Pep, qui també feia la Marató. Cap el quilòmetre 15 vaig tenir un moment de dubte sobre el que estava fent, però al fer la baixada passant per davant de la Sagrada Família, on vaig veure a en Javier Gracia animant-me, em vaig tornar a recuperar. Després va venir la Meridiana de pujada, i sense adonar-me’n em vaig plantar a dalt de tot fins i tot pujant a 4’20’’ i vaig donar la volta per plantar-me en la mitja marató. En aquella baixada vaig notar una mica el cansament i em vaig prendre un gel, i deixant-me portar vaig arribar fins al tros que transcorre per sobre la Gran Via, al quilòmetre 24. Recordo aquell tros molt bé, perquè és el lloc on l’any passat em va començar el flat i que no em va abandonar durant tota la cursa. Aquest cop, en canvi, em sentia bé. Vaig baixar fins arribar a Diagonal Mar, on vaig veure l’Esther de VT que m’animava, i vaig anar enfilant cap a la Torre Agbar. Allà ja vaig començar a veure força “Walking Deads” i que no necessitaven ni el maquillatge… Per sort, a mi no em va suposar un esforç gaire gran, però quan estava a dalt les meves pulsacions mitjanes van començar a superar el llindar anaeròbic (166). Fins aquell punt encara no ho havia fet excepte puntualment, el que em deia que anava força bé.

Vaig passar el 30, i el famós mur per sort no estava allà (se l’havia enportat en Trump?), però el cansament es començava a notar, encara que res a veure amb els altres cops. Em vaig prendre un altre gel al km 32, apurant una mica, abans d’arribar al litoral. Allà vaig notar una mica de aire, però va ser poca cosa. Recordo que vaig pensar que ja només quedaven 10 km, una cursa de 10 km a ritme tranquil. Tampoc era tan tranquil, perquè segons el Garmin, que estava fent el tonto, des del km 17 fins el 33 tots havien estat per sota de 4’20’’ gairebé, fins i tot algun a 3’50’’ (cosa que no podia ser). En teoria a partir del 33 em vaig mantenir al voltant de 4’30’’, i a partir del 35 vaig recordar que en Juliol faria un Ironman i que això ho hauria de tornar a fer, però amb la càrrega dels 180 km de bici i 4km de natació previs. La veritat era que pujant per Arc de Triomf, encara que vaig accelerar, el meu cos volia parar. No era un “haig de parar per nassos”, sinó un “estaria bé acabar ja això”. Res si ho comparava amb el martiri de la darrera edició, digne de setmana santa. Quan vaig arribar a Plaça Catalunya, vaig mirar el temps; 2 hores 45 minuts clavats. Fins i tot baixant el ritme faria marca personal, sense haver-m’ho proposat. Si hagués estat una altra marató, hagués accelerat per guanyar potser un parell de minuts, però no era el meu objectiu i no em volia destrossar, així que vaig baixar a 4’30’’ cansat però sense buidar-me, i vaig fer el passeig del port amb moltes ganes d’arribar al Paral·lel per poder enfilar els dos darrers kilòmetres. Podia haver corregut més, però no em calia, i no valia la pena. Fins i tot vaig baixar el ritme.

Vaig començar a pujar i un altre cop vaig tornar a pensar el mateix. “No et matis ara, ja fas marca i ni t’ho havies plantejat. Recorda l’Ironman, que és l’objectiu”. Vaig baixar a 4’40’’, gaudint de la gent que no parava d’animar a tothom. Acabant Paral·lel estava en Berto, i després en Voltio. Vaig fer la darrera corba per veure al fons la meta, i aleshores, al mirar el marcador, em va entrar el pànic per primer cop de no fer marca, i vaig fer un sprint final. Sí, després de 42 km…. Vaig passar la meta, vaig caminar i em vaig trobar amb l’Ivàn del Diario de Sofia i Sara, i després al Ismael. Vam estar una estona xerrant, però com que sabia que la meva parella m’estava esperant vaig acabar marxant. Sé que de tots els que coneixia uns quants no van poder fer el temps que volien, uns altres van fer la seva marca (Xavi, Pep), uns altres s’estrenaven (Kiko), però sobretot molts van lluitar per aquells que no podien (Olga, Ivan i resta de Corresolidaris).

Quan em van posar la medalla, em trobava molt fresc. No tenia aquella sensació d’estar fos dels altres cops. Vaig sortir de la zona del avituallament i la Marta em va dir el mateix, que no semblava que hagués corregut la Marató (els darrers anys feia la típica cara que sembla que m’hagi passat per sobre un autocar, un tren i una banda de músics). Vaig anar als massatges, on si que vaig tenir una rampa divertida amb els estiraments que em van fer, però que se’m va anar igual de ràpid que havia arribat. Amb la Marta vam caminar fins el cotxe que el tenia a la quinta forca, per que soc així de llest aparcant, baixant escales i tot i sense notar molèsties. Em va encantar això. Res de caminar com un zoombie, res de necessitar ajuda per baixar unes escales amb rampa a cada esglaó,… Relax.

Ja a casa, per la nit la Marta, que es quiromassatgista (la parella ideal d’un runner), em va fer un massatge amb el fantàstic oli d’AnimaRunner que em va anar molt bé. Dilluns em vaig aixecar bé, només amb una mica de cruiximents a la part de la fàscia del quàdriceps, però gairebé imperceptibles. Per la tarda vaig anar a córrer, 11 km, fent una mica de fartlecks, el darrer minut a 3’30’’. Vull que totes les Maratons siguin com aquesta!

El garmin em va marcar una mica més de 43 km, però bé…. En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 3h:09m:37s
Posició final: 1076.
Participants que han acabat: 16346 (de més de 20.000).

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Crònica Marató per equips Sant Joan Despí

Hola a tots,

M’haureu de disculpar, però no he pogut fer la crònica abans. El mateix diumenge de la cursa vaig haver d’anar d’urgències per culpa d’una ferida al ull i degut a això no podia veure bé. Ara per fí començo a veure la llum (he fet un xist), i ja puc fer alguna cosa davant del PC.

El diumenge vam participar fins a 6 equips de Corresolidaris a la Marató per Equips Sant Joan Despí. Cada equip tenia 6 membres, i cadascú havia de fer 7 Kms pel riu. La veritat es que tots ens ho vam passar molt bé, i a més vam colaborar com a voluntaris a la cursa (quan no corriem, és clar). A part, vam montar una carpa per recaudar fonts per les causes a les que representem, i cadascú de nosaltres va portar alguna cosa per picar.

comilona marató sant joan despí

Cada equip tenia un nom diferent, i un responsable. A mi em va tocar l’honor de ser el responsable de l’equip “Corresolidaris” (els altres equips tenien noms de causes o frases), que era l’equip que anavem a per totes. Dins de l’equip hi havia en Carlos Lancharro (que va quedar el 35 a la Marató de Barcelona), en Rubén Aguilar (que corre en pista curtes distàncies), en Dani Vicente, en Pau Vergés i l’Edu Sola, tots ells amb unes marques millors que les meves, evidentment.

marató equips sant joan despí

El circuit era mixt, entre terra i asfalt (més terra que asfalt), i al principi de tot tenia un parell de ponts que després feien que acabéssin treient la llengua els darrers kilòmetres. Va començar primer en Dani, i després ja vaig anar jo. He de reconèixer que ho vaig passar malament, i em va sortir un ritme de 3’56”, pitjor del que tenia previst, però vaig aconseguir guanyar un parell de posicions. Després va anar en Carlos, que es trovaba fatal i malgrat això va baixar de 24 minuts. El va seguir l’Edu, en Pau (que va acabar destrossat per culpa de portar tant d’entrenament de llarga distància) i finalment el Rubén. Els darrers metres ens vam unir amb ell i vam fer l’entrada conjunta tot l’equip, aconseguint una gran vuitena posició a la general i un temps de 2h:36m:20s. L’equip del Diario de Sofia i Sara (amb vells coneguts com l’Iván, en Dani García o en Javi Gràcia) ens van passar la mà per la cara i van quedar cinquens. Podeu consultar com va quedar cada equip com sempre a la web de ChampionChip.

Equip corresolidaris marató sant joan despí 2

Mentre esperava que acabés la cursa vaig estar una estona (gairebé una hora) en un punt com a voluntari on vaig veure passar a molts corresolidarsis i molta més gent coneguda, és clar. Allà em va tocar força el sol, i la veritat es que hi va haver un problema, i és que no parava de passar gent en bicicleta, caminant o correns que no tenien res a veure amb la cursa. Més d’un, com acostuma a passar, anaven a la seva i els importava ben poc el que passava allà. Una llàstima que no es poguès tallar el recorregut.

Passem a la fitxa:

Distància: 42 Km (7 Km per relleu).
Altura guanyada positiva: 28 metres
Zona: Sant Joan Despí (riu).
Valoració Organització: 8. Tot va anar molt bé en general, però hi va haver algún problema. El primer va ser l’aparcament. Horrible. No és culpa de l’organització, però gairebé no arribo, i això que anava amb temps. Després, és clar, al ser la cursa al riu, la arribada a la mateixa estava a més d’1km de l’aparcament i havies de fer una bona caminata (però bé, anem a córrer, no?). L’altre cosa que no em va agradar va ser que no es pogués tallar l’accés al recorregut a la gent externa a la cursa mentre es corria. Sé que era un tema complicat, i per tant la feina que es va fer va ser l’adequada.
Recorregut: 7. El recorregut estava entretingut, però era dur. Per mi ok.
Ambientació: 7. Va faltar animació per part de la cursa pot ser. Evidentment dins del circuit no n’hi havia, però a l’arribada i sortida, on estavem tots els equips, la cosa era diferent.
Valoració Avituallament arribada: 7. Entrepà gran de botifarra i beguda a escollir. A part, els Corresolidaris ens vam organitzar un “banquete”, o sigui que vaig sortir ple.
Valoració Avituallament mitja carrera: 7. Hi havia una botella d’aigua. Ho trobo molt bé perque estem parlant d’una cursa de 7 km, no de 10.
Sorteig Regals: Crec que no.
Dutxes: Al poliesportiu.
Guardaroba: Sí, i aquest cop al costat de l’arribada/sortida de la cursa.
Aparcament: 3. Fatal. Vaig aparcar tocant Cornellà.
Altres serveis a destacar: Massatges.
Bossa del corredor: Era una bossa per tot l’equip, on hi havia el següent per cada component: samarreta tècnica. bossa i caldo aneto, dos cremes OxD, propaganda diversa.
Data: 03/04/2016.
Preu: 60€ (equip).

Com que l’important és l’equip, avui no hi ha estadístiques.

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Crònica Marató de Barcelona 2016

Bé, avui estic fet pols com ja us podeu imaginar, així que no m’allargaré massa (ja m’he allargat massa corrent…). Després de mesos de preparació, amb alguna que altre parada aquest cop per lesions, tocava fer la Marató de Barcelona, i la veritat és que ho he passat fatal, però fatal de veritat. La primera vegada que la vaig fer va ser dura ja, la segona va ser una bassa d’oli perfecte, però aquesta ha estat la mort. És el primer cop que m’he plantejat abandonar una cursa. Anem a pams, però…

Avui participàvem la tira de Corresolidaris, així com també de VT’s. Hi havia bastants que avui s’estrenaven en aquesta distancia, i que ho han fet molt bé, de tots els grups. I també hi havia molts “supporters”, tant dels dos grups, com gent coneguda, molts d’ells repartint aigua (els germans Font, per exemple, o en Dani García). Gràcies a en Paco molts Corresolidaris han fet marca, i la Mari Carmén ha baixat gairebé una hora des de l’any passat!!

corresolidaris marató barcelona

Al principi hem quedat amb els Corresolidaris a les escales de la font màgica per fer-nos una foto amb la samarreta que estrenàvem avui, i amb un nou missatge més que encertat: “rendir-se no és una opció”. A la sortida hem sortit junts en Toni, l’Edu i en Fran, encara que ràpidament els hem perdut de vista. La primera meitat ha anat molt bé i hem passat la mitja marató amb un temps d’1h:31m, dins del límit que ens havíem marcat, però la segona part ha estat un autèntic desastre. Potser pensareu que el problema era la velocitat. Doncs no ha estat aquest, perquè a nivell de pulsacions anava perfecte, i de fons. El que m’ha fallat ha estat la resta del cos, i en Toni també ha tingut problemes.

PrimeraMeitatMaratoBarcelona2016

En el meu cas, a partir del kilòmetre 23, després de la Meridiana, m’ha començat a agafar flato. Ja havia notat una mica de dolor a la mateixa zona cap el kilòmetre 2, però molt lleu i havia marxat. Aquest flato no m’ha abandonat durant gairebé el que quedava de cursa, i cada cop ha anat a més i després s’ha reproduït a l’altre costat de forma molt més dolorosa. Així que el Mur aquest cop si que m’ha visitat i abans d’hora. Al kilòmetre 30, el meu company Toni ha dit que abandonava, perquè no volia acabar lesionat i li feien molt mal els genolls, i ha parat. M’ho ha dit tant clar que no hi havia discussió. Per sort, un altre Toni, l’Edu i en Fran l’han pogut repescar i l’han convençut per continuar (si arribo a saber que el podia convèncer, jo també ho hagués fet!!!).

L’abandonament del meu company m’ha afectat molt negativament. Primer he pogut tirar bé encara, però cap el kilòmetre 33 la cosa s’ha complicat força, i pujant per marina he hagut de caminar una mica per que el dolor era insuportable, i perquè se m’han pujat els bessons. Potser he perdut un minut allà, i el ritme ja no ha estat el mateix. Mala cosa… Gràcies als ànims de la gent he pogut arribar fins a plaça Catalunya sense parar, però més lent. Anava mirant el rellotge, i les pulsacions estaven al voltant de 166, quan l’any passat estava en 173 a aquelles alçades i apretant ( i vaig acabar a 184), però és que amb el dolor m’era impossible córrer. La baixada per la catedral ha estat una agonia. I a Via Laietana he hagut de parar un altre cop, i això s’ha repetit diverses vegades fins arribar a Paral·lel. L’he pujat com he pogut, i cada cop que parava la gent m’animava d’una forma espectacular que gairebé m’ha fet plorar, i tornava a córrer mor de dolor i amb rampes als bessons. Quan quedava 1km, en Fran m’ha avançat i l’he intentat seguir, però sense èxit. Quan quedaven uns 500 metres, l’Edu i l’altre Toni, que tenien una llebre de luxe (Hashna) m’han avançat, i ha estat l’Edu qui sobretot ha tirat de mi animant-me. Patint moltíssim els he seguit fins a meta, menjant-me el dolor.

PatimentMaratoBarcelona2016

Al final marca personal, sí, amb 3h:10m:30s baixant dos minuts, però amb molt mal gust de boca perquè la meva intenció era una altra. Com diuen els americans, “Shit happens”. A la propera em venjaré d’aquesta Marató…

Aquest cop no hi ha fitxa de la cursa perquè és exactament la mateixa que vaig fer fa 1 any. Només un canvi que crec que ha estat molt bo: el tema del guardarroba al costat de la Font Màgica. Un encert per evitar cues, encara que amb totes les rampes que tenia a les cames m’ha estat impossible pujar les escales per recollir la bossa (per sort ha pogut anar la meva parella, mua!). Tenia rampes als bessons, però sobretot als tibials. He anat a fer-me un massatge, i ha estat un infern perquè m’han començat a agafar-me’n de noves, fins i tot als isquios.

Ara toca analitzar que coi ha fallat: crec que ha estat alimentació, o potser falta de més entrenaments de muntanya o de llarga distancia per culpa de les parades per lesions. El ritme el descarto en principi, quan he acabat, de fet, estava bé de fons. La resta és el que fallava…

En quant a les meves estadístiques, doncs el que més o menys us deia:

Temps real: 3h:10m:30s
Posició final: 1510.
Participants que han acabat: 16.899 que han acabat (de 20.221 inscrits).

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!

Crònica Marató de Barcelona 2015

Buff, no sé per on començar aquesta crònica de la Marató de Barcelona . Avui he corregut la meva segona marató, i he de dir que estic molt cansat, però a la vegada molt content. El meu objectiu era molt ambiciós, fer 3h:10m, i al final m’ha sortit 3h:12m:22s, tot gràcies a anar amb el meu company Antonio Romero, que tirava d’una forma espectacular al Paral·lel, i als entrenaments del meu sensei Paco. En total 24 minuts menys que la meva anterior marca.

Aquesta marató no ha estat un camí fàcil, com molts ja sabeu. A finals d’octubre m’operaven d’una hèrnia inguinal que em va deixar fora de joc més d’un mes, i fa una setmana vaig passar una grip de cavall. Bé, ara mateix estic a 37 de febrícola, però suposo que es normal després d’una marató.

L’Antonio Romero i jo teníem el mateix objectiu, i la veritat és que tal com l’he vist, podia haver fet menys i tot. La primera gran dificultat que hem tingut ha estat trobar-nos entre la multitud dins del calaix. Ens hem trobat a 3 minuts de l’inici de la prova. Gairebé plorem i tot. A mi m’ha costat aparcar, però sobre tot he perdut molta estona intentant deixar la bossa al guarda-roba. Un caos.

Gran Via Marató Barcelona pistarunner 2015

Hem començat controlant força els primers kilòmetres, ja que com sabeu fins el 7,5 fa pujada. No és una pujada constant, però pica, sobretot el darrer tros (Hotel Reina Sofia). A partir d’aquí hem baixat pel lateral de la Diagonal i després hem baixat per Francesc Macià, hem girat per París, i després per Numància. Els primers 10 Km han sortit a 45:53 segons, més o menys el marcat. Hem continuat baixant recuperant fins a plaça Espanya, i hem entrat a la Gran Via. En aquell tros hi havia molta animació. Al Km 12’5, al avituallament, hem vist a la Silvia, Carles, Quim, Abuelo Runner, Jesús, la filla de l’Antonio i molts més que estaven treballant com a voluntaris repartint aigua. Ens ha anat molt bé. Després d’aquest punt hem hagut de fer la nostra única mini parada per fer un Llobregat, i hem seguit. Portàvem des de l’inici volent fent-ho, però com ha estat tot tan just…

Hem pujat per passeig de Gràcia. Allà hem xerrat (bé, l’Antonio que estava a tope ha xerrat), amb un home que corria amb nosaltres tota la estona. Al girar per Roselló, una mica més endavant, els hem perdut ja que no volien fer la nostra marca. Hem seguit entre plans i alguna petita baixada fins arribar a la Meridiana. Aquella pujada ha estat bastant dura, la veritat, però hem arribat vius, hem donat la volta, i a baixar-la i creuar la mitja marató en 1h:36. Li he demanat d’afluixar una mica que jo anava altet de pulsacions, i m’he pres el primer Glu gel que donaven a la Marató. Hem acabat fent els 3km a una mica menys de 4’25” fins arribar a Gran Via (per sobre), i hem continuat per la Rambla de Prim fins arribar a Diagonal Mar. Allà hem vist a l’Agustí Higuero que ens ha animat des de fora (estava esperant a un company per fer-li de llebre). Hem pujat tota la Diagonal fins la Torre Agbar. Ha estat un tros dur i m’he obsessionat massa amb les pulsacions, encara que de fet tirava bé. He començat a veure a gent caminant. Hem donat la volta, i tota la Diagonal de baixada un altre cop fins a Diagonal Mar. Ha anat bé per recuperar. Amb tot això hem passat el Km 30.

Meridiana marató barcelona 2015

Al passar pel carrer Taulat m’he enrecordat de la feina. M’he pres el segon Glu gel i m’he trobat encara amb forces per continuar. En algun moment l’Antonio m’anava dient que no corres tant, però en veritat era ell qui anava ràpid. Potser si que es cert que entre el Km 31 i el 35 he tirat jo més, espitjant, però no sé que li passa a aquest noi, que quan hem començat a pujar pel carrer de la Marina s’ha tornat a reactivar i jo el seguia treien la llengua. Aprofitant que tenia la llengua fora, m’he pres el darrer Glu gel que em donaven. Durant tot aquest tros jo recordava el mal tràngol que havia passat en la darrera edició, la meva primera, just quan passava per allà. Flat, cansament exagerat,… En canvi ara estava força bé, deixant de banda els quilòmetres que portava i la canya que m’estava fotent.

Marató Barcelona Paral·lel pistarunner 2015

Arc de triomf i fins arribar a Plaça Catalunya ha estat un tros dur. A la baixada per porta de l’Àngel, la catedral i la Via Laietana he recuperat una mica, Hem fet el passeig, i just a sota Colom ens hem creuat amb uns companys de Triatlò VIladecans (en Jordins, que era qui em vaig trobar a la maratest, i un altre noi que no recordo el nom, ho sento). Hem avançat i aquí l’Antonio m’ha demostrat que encara li quedava molta energia. M’ha fet pujar el Paral·lel a gairebé a 4’20”, la mare que el va… En el Km 40 en Quim Font ens ha fet unes fotos ( de fet ell no m’ha vist, curiós, però surto a totes). Hem corregut com mai. Pel 41 he vist a en Daniel Garcia Bello, que em deia que se’m veia molt bé… Doncs no ho estava massa. Hem arribat a dalt de tot, he vist a la meva parella que m’ha animat just a la corba, hem esprintat una mica fins a meta i hem entrat amb l’Antonio donant-nos la mà a la vegada. 184 pulsacions, m’ha destrossat… La veritat es que estava una mica marejat, i he preferit caminar una mica fins que he recuperat.

Marató de Barcelona Paral·lel pistarunner 2015

Ens hem trobat a en Paco (el sensei), que ha fet 3h:04. Un màquina. Caminava una mica coix, però estava bé. Ha tingut unes quantes rampes, pel que ens ha comentat. Allà ens hem trobat també a en César Terrones, qui ens havia avançat cap el km 13 o així. Ell ha fet 3h:09. Hem menjat, begut, i penjat la medalla (gairebé se m’escapa una llàgrima), i ens hem fet aquesta foto tots 4.

arribada marató barcelona 2015

També han corregut en Rafa Pérez i en Javier Gracia, i tots dos han fet sub 3h. En Xavi Sancho, que feia la seva primera marató, ha aconseguit 3h:59, tot un merit. En Juanjo, que també feia la seva primera, i ha fet 3h:22, un altre crack. Pel que sé, els de triatló Viladecans també han fet unes grans marques, tant nois com noies.

Des d’aquí, aprofito per felicitar a tots i totes per les grans carreres que han fet. A seguir entrenant!

arribada marató barcelona 4 horas

Passem a la fitxa de la cursa:

Distància: 42 Km (mare de deu…)
Altura guanyada positiva: 298 metres
Zona: Barcelona (tota…)
Valoració Organització: 8. En general tot ha anat força bé, exceptuant el tema del guarda-roba. Un caos amb tanta gent. Des d’aquí agrair la gran feina de tots els voluntaris. El SMS d’ahir amb la informació meteorològica va estar molt bé. Per cert, molt de sol, però bona temperatura.
Recorregut: 8. S’ha de dir que es dur. El tema del Paral·lel al final per mi és el que trobo una animalada.
Ambientació: 8. Ha estat força bé. Molta gent animant al carrer, grups de música repartits per tot arreu, tambors, bastoners,..
Valoració Avituallament arribada: 7. Un bon avituallament per una marató. Li he trobat a faltar alguna cosa sòlida, com un entrepà o així. Amb gairebé 19.000 persones entenc que és complicat. Ens han donat aigua i Powerade de beure, i per menjar taronges, plàtans i fruits secs. M’hagués agradat alguna cosa més, com xocolata per recuperar el magnesi, o alguna altre aigua.
Valoració Avituallaments mitja carrera: 9. Aquests si que trobo que han estat molt bé. Gairebé un cada 2’5 Km. Gairebé tots amb aigua i Powerade. Tres amb gel Glu. Molts amb taronges, plàtans i fruits secs. El tema dels contenidors d’escombraries, complicat amb tanta gent.
Sorteig Regals: No que jo sàpiga.
Dutxes: Ni idea
Guarda-roba: Sí. Ben protegit, però amb el problema que us he comentat.
Aparcament: 5. Aparcar a Barcelona, que us haig de dir...
Altres serveis a destacar: Massatgistes. El problema era que per entrar havia d’anar per un altre lloc i m’he quedat sense.
Bossa del corredor: Sí, una mica fluixeta, per no dir molt. Una samarreta, una bossa i publicitat. Els patrocinadors donaven alguna cosa més quan passaves per la fira, si tenies sort.
Data: 15/03/2015.
Preu: Entre 60€ i 80€ més o menys.

Medalla marató barcelona 2015

En quant a les meves estadístiques, doncs com sempre aquí les teniu.

Temps real: 3h:12m:22s
Posició final: 1672.
Participants que han acabat: 15.492 (quan ho he mirat, de 19.270 inscrits).

Us deixo el Garmin:

Salut i kilòmetres! (avui 42…)

Crònica Maratest 30 Km

Avui ha tocat fer la gran tirada llarga de 30 Km per comprovar com estic per la Marató de Barcelona, i quina millor manera de provar-ho que amb la Maratest de Badalona. Com ja sabeu, i sino us ho explico en aquesta crònica Maratest, la prova consisteix en donar dues voltes de 15 Km per un circuit urbà. Gran part del recorregut discorre pel passeig marítim, i avui, s’ha de dir, feia molt i molt vent. Tant, que en algun moment he notat com m’empenyia de costat o em frenava de cara. Vaja, que m’ha tocat allò que no sona…. I de fet, una mica més i em menjo un fanal. En algun moment la sorra també m’ha anat als ulls, però ben mirat, ha estat un bon entrenament. No és una cursa amb gaire desnivell acumulat (només 95 metres), però hi ha trossos on pica, com el pont del polígon, o la pujada just quan acaba el passeig marítim. Per sort, sempre hi ha una baixada per recuperar.

La idea en aquesta cursa és no competir-la, i és el que he intentat. Això sí, al darrer kilòmetre i mig no he pogut evitar fer una petita acceleració, i m’he posat a 4’05” durant 1 Km, i després a 3’40” els darrers 500 metres. De fet, segons el garmin, la cursa tenia 30’47 Km. Segons això, el meu ritme ha estat de 4’22”, però tampoc me’n refio massa. Crec que he estat bastant al voltant dels 4’30” de mitja, que és el que volia. He vist a en Rafa Pérez, i també en Daniel Garcia, que evidentment anaven més endavant. Els darrers kilòmetres els he corregut al costat d’en Jordi, un corredor del Triatló Viladecans, que de fet és curiós que ens haguem conegut així. Ell anava amb els bessons carregats, però ha acabat a res meu, i segurament si hagués estat bé, hauria acabat davant.

Passem a la fitxa de la cursa:

Distància: 30 Km.
Altura guanyada positiva: 95 metres
Zona: Badalona.
Valoració Organització: 8. No hi ha hagut cap problema, que ja és molt amb tanta gent. Valoro molt positivament que enviïn un correu amb tota la informació de la cursa una setmana abans, i també m’ha agradat el tema del seguiment de Championchip, que permet que la gent sàpiga per on vas en cada moment, i també veure com has quedat. Crec que aquest canvi de sistema està molt bé.
Recorregut: 7. El recorregut està bé, perquè passa pel costat de la platja i això té entreté una estona. El que no m’agrada, com ja sabeu, és el tema de les dues voltes, ni tampoc que hi hagi tants trams on es solapin els que venen i els que van. Sé que és difícil fer un circuit de 30 km on tot això s’elimini, per aquesta raó deixo el notable.
Ambientació: 6. Aquí és on falla una miqueta. La gent sí que anima, però és clar, hi ha molts trams on gairebé no hi ha ningú. A part, m’ha agradat un lloc on hi havia uns nois amb uns tambors, però he trobat a faltar més grups. Potser té molta culpa el recorregut.
Valoració Avituallament arribada: 7. Un avituallament adequat pel tipus de cursa: aigua, beguda isotònica, una piruleta i caramel, barreta de cereals, taronges i platans.
Valoració Avituallament mitja carrera: 8. Els habituals cada 5 Km. Els dos primers eren d’aigua, el del Km 15 tenia beguda isotònica, però com que només hi havia una persona servint-la me n’he quedat sense. Per sort hi havia aigua després. El del Km 20 tenia un gel, que de fet era líquid. M’ha agradat força i l’he pogut agafar sense problemes. Igualment has d’estar molt atent. El 25 aigua un altre cop. El tema de les escombraries crec que estava bastant ben situat. Potser en el que et donaven el gel, com trigues més en prendre’l, hi hauria d’haver cubells més endavant. Igualment, molt bona nota.
Sorteig Regals: No que jo sàpiga.
Dutxes: Sí, d’un gimnàs del centre comercial. No hi he anat, no perquè sigui un porc, sinó perquè m’he deixat la tovallola.
Guarda-roba: Sí. Ben protegit.
Aparcament: 9. S’aparca al centre comercial Màgic, just on comença la cursa i està el guarda-roba i tot. És important no arribar a darrere hora. A més, 5 hores gratuïtes, temps perfecte.
Altres serveis a destacar: Crec que no.
Bossa del corredor: Sí, una mica fluixeta. També s’ha de dir que el preu, per exemple, és millor que el de moltes mitges. Hi havia la samarreta tècnica, una barreta de cereals, un adhesiu pel xip (això és original), la bossa de Bauhaus, la revisteta Sports People, i publicitat variada. Ara que m’estava quedant sense Caldo Aneto, i no n’hi havia, jajaja.
Data: 22/02/2015.
Preu: 20€. (una mica més barata si la reserves amb temps)

En quant a les meves estadístiques, doncs com sempre aquí les teniu. Ja us he fet cinc cèntims abans, i francament estic content. He de veure el ritme que haig de portar a la Marató.

Temps real: 2h:13m:17s
Posició final: 189.
Participants que han acabat: 1892.

Us deixo el Garmin:

Salut i kilòmetres!