Arxiu de la categoria: Mitja marató

Crònica Mitja Marató de Gavà

Hola de nou!

Ara feia bastant que no escrivia, encara que tampoc he estat precisament parat. Fa uns dies vaig fer la Duatló per equips del Prat, i no vaig tenir temps a fer cap article, i ahir vaig córrer la Mitja Marató de Gavà. En aquest article us parlaré de la Mitja Marató de Gavà, i a veure si en algun moment tinc temps de parlar-vos de la duatló.

En la mitja d’aquest diumenge vaig tenir la ocasió de tornar a veure a molts Corresolidaris que feia temps que no veia, com en Juanjo, el Kiko, Maurici, l’Ivàn i molts més, entre ells en Paco, que ens va venir a veure amb ulleres de sol perquè l’acabaven d’operar de la vista. També em vaig trobar algun VT, com l’Eugenio, o la dona d’en Juan Pablo, i en Marc Clavé, i a part a en Tomy de “Proyecto Pol”. La veritat es que estic fotut ens masses merders, i no tinc temps d’estar per tothom, hehe.

Va haver-hi algun problema amb els dorsals, perquè a molts corredors amb marca per sota de 1h:30, ens van donar el de per sobre, i a l’inrevés. A més, en teoria hi havia d’haver tres calaixos, però només en va fer dos, encara que van deixar entrar a tothom on li donés la gana. Molt estrany tot. A més, el tema del chip no va anar bé amb el meu cas. No vaig sortir ni de bon tros al principi, però en canvi em conta com si ho hagués fet. Vaja, la primera mitja que faig aquest any, i com ja veureu no va anar-me massa bé.

El primer kilòmetre va ser rapidet, ja que era en baixada (i també alguna pujada). El perfil de la cursa que sortia a la web no era gaire bo, i podia donar a entendre alguna altre cosa. Si algú té interès en veure el perfil real, el podreu veure després a les gràfiques del garmin que us deixo sempre al final de l’article. El que si que era cert, era que exceptuant el principi i el final, es tractava d’una cursa molt plana (cosa lògica, per altre banda). Vam creuar per sobre l’autopista i vam anar a parar al passeig/carretera que porta a Gavà Mar. Allà ja em vaig donar compte que no podria mantenir el ritme que volia portar inicialment, així que vaig baixar fins a 4’08’’ de mitja, per poder tenir la possibilitat després de forçar més i no donar-ho tot al principi.

Al creuar el pont de la C-31, em vaig trobar a en Tomi, amb el que havia estat parlant a la sortida, i uns segons després se’ns va ajuntar en Marc Clavé, que ves per on, el coneixia. Vam anar junts fins el kilòmetre 12 o així, mantenint el ritme sense tenir cap baixada per descansar, anant pel carrer que va paral·lel al mar. Al donar mitja volta vaig notar l’aire de cara, i vam baixar el ritme inconscientment, fins el 12, on un corredor ens va avançar i va ser quan vaig decidir seguir-lo. Massa aviat segurament, però o ho feia, o seria impossible acostar-me al temps que volia fer. No sé si va ser pels entrenaments de la setmana (sèries el dijous, i tirada de 16 km el divendres entre d’altres coses), però em trobava cansat i em pesaven els braços i cames. Abans d’arribar al famós “pirulo” de Gavà Mar, i encarar la darrera recta cap a Gavà, vaig enxampar a un grup de corredors que portaven un bon ritme, i em vaig posar amb ells per no anar sol i recuperar una estona. En un moment determinat, un d’ells va dir que acabarien fent 1h:28, i se’m va caure la moral per terra.

Vaig tornar accelerar després de creuar la C-31 pel pont, i em vaig posar al voltant de 4’. La veritat es que ho vaig passar força malament aquells darrers 5 km. Cadascun se’m feia més llarg, i quan vaig arribar a sota de la rambla, em pensava que no podria. La vaig pujar, sabent que just a dalt tindria una petita baixada per recuperar, però que ni la vaig notar. Just en aquell punt hi ha havia la indicació del kilòmetre 20. Va ser molt dur, gairebé com la marató. Em va agafar flat als dos costats, però em faltava poc per arribar. Vaig córrer com vaig poder, baixant el ritme, i finalment vaig creuar la línia de meta i vaig poder parar. Després de parar, ja em vaig trobar molt millor, però em vaig adonar que em faltava entrenar molt més el fondo.

Passem a la fitxa:

Distància: 21 Km.
Altura guanyada positiva: 84 metres (segons garmin)
Zona: Gavà.
Valoració Organització: 6. Com ja he comentat abans, hi va haver alguns problemes. L’speaker ok. Els voluntaris també bé.
Recorregut: 7. És un recorregut molt dur, i per tant no agrada en aquest sentit. Valoro positivament no haver de fer voltes.
Ambientació: 4. Molt dolenta. No hi havia gairebé gent animant. Suposo que el fet que fos carnestoltes la nit anterior va afectar molt negativament, però passar ja pel poble corren, i fins i tot la gent d’esquenes passant de tot, ja tela…
Valoració Avituallament arribada: 7. Aigua, Aquarius, Powerade, taronja i plàtan.
Valoració Avituallament mitja carrera: 5. Aigua i beguda isotònica, lo just.
Sorteig Regals: No que jo sàpiga.
Dutxes: Sí.
Guardaroba: Sí.
Aparcament: 8. Al Barnasud, o pel poble.
Altres serveis a destacar: Massatge.
Bossa del corredor: Samarreta tècnica i gel de dutxa.
Data: 26/02/2017.
Preu: 22€ (20€ si ho feies abans).

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 1h:27m:20s (no és el que surt a la web)
Posició final: 71.
Participants que han acabat: 802 .

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Crònica Trail WarClubs Run

La cursa d’ahir diumenge va ser especial perquè la vaig fer al que jo considero el meu poble, Sant Feliu de Pallerols. Des de petit m’hi vaig passar tots els estius (de juny fins principis de setembre), i es un lloc que m’encanta. Ja de gran no he tingut tanta oportunitat d’anar-hi, encara que mon germà si que s’hi està allà molt de temps, i gràcies a ell vaig poder dormir allà a la seva casa.

Però passem a la cursa, que és del que toca parlar ara. Es tractava de la Trail WarClubs Run de 21 km. Hi havia varies versions (individual o per equips, i de 10 o 21 kms). Aquesta és la quarta edició que es feia (no sabia ni que se n’havien fet tres anteriors), i la vaig fer sol perquè des de fa un parell de setmanes arrossego una molèstia al bessó i fins el darrer moment no vaig saber si podria fer-la o no.

Després d’un petit embolic amb les sortides (primer havíem de sortir els individuals, i al final vam ser els últims), la cursa va començar a l’antiga estació de Sant Feliu, a la via verda, el mateix punt per on vam passar amb la Trail Walker fa uns mesos.

Vam sortir molt ràpid (massa crec jo), i ràpidament ja vam girar cap a la primera trialera, ample i planeta, per acabar tornant a la via verda. Allà vam fer una mica més de camí, i cap el kilòmetre 2 vam entrar a una nova trialera que si bé no era complicada i pujava suaument, no parava d’anar amunt. A partir d’aquí tota la cursa van ser gairebé només trialeres, i algun tros de camí però d’aquells on es impossible que circuli un cotxe, i sempre amb un paisatge on donava gust córrer. Aquella zona és molt maca, amb vegetació ben verda, molt humida, i també amb trossos amb molta fulla caiguda. Vam anar pujant durant forces kilòmetres, amb algun descans planer, i amb pujades més o menys fortes. La primera forta, on va tocar caminar una mica, va ser cap el kilòmetre 4 i fins el 5, i després en va venir una altre cap el 7 si no recordo malament.

Ens vam endinsar per alguns llocs de la muntanya on el camí bàsicament no es veia, bé fos per les fulles caigudes al terra, o bé per les giragonses que feia. Per sort estava ben marcat, però havies d’estar molt atent. En algun tram jo i algun altre corredor vam tenir dubtes o ens vam equivocar uns metres. Haig de dir que jo que no domino les baixades, els trams on el terra de fulla humit tapava el camí i les roques de sota em van fer patir molt. Per sort no vaig caure (anant a dos per hora, és difícil, tot s’ha de dir…). Va haver-hi llocs fins i tot on havíem de passar entre les roques que feien com una mena de cova, i se’m queien les llàgrimes del goig (bé, sí, estic exagerant una mica, però tampoc tant…).

El primer avituallament va ser cap el kilòmetre 5, i allà un corredor del Running Girona em va felicitar pel projecte de Corresolidaris, i em va donar records per una companya. Aquestes coses fan il·lusió, pas qui ho diria! Entre el kilòmetre 7 i 8 ens van separar als de 10 km i als de 21 (jo ja feia estona que patia per si m’havia equivocat de recorregut), i vam anar tirant fins que vam arribar sense ni adonar-no-se’n a l’ermita de la Salut. Aquí deixo una nota per l’organització: arribes cansat, una mica o bastant atontat (més de l’habitual, vaja), i tens set. Aleshores veus un voluntari i un cartell al seu costat que diu “font”. És clar, tu el mires, i mires el cartell, i el que no t’esperes (ni recordava), és que la font estava just a l’altre banda. És a dir, la teva mirada es desvia cap a l’esquerre-davant (cartell i voluntari), i no veus que la font està a la dreta-darrere. No va ser fins que vaig començar a pujar de nou que em vaig donar compte del meu error, però ja no pensava tornar enrere per fer un glop. A la propera, el cartell abans!

Vam continuar pujant fins arribar a un camí més ample que, com em va fer notar un altre corredor, era el punt més alt de tota la cursa. Vaig pensar que a partir d’aquell punt gairebé tot seria baixada, però quan vaig mirar el desnivell acumulat vaig saber que encara em quedaven 300 metres de pujada. Malgrat tot, hi havia molta baixada, i aquesta va ser molt més ràpida que la pujada, vigilant molt als llocs amb fullaraca. Recordo passar un altre cop entre unes pedres (més maco encara que l’anterior), i per algun prat verd on el camí no es veia però si les marques. Em va fer gràcia que avançant a un equip un va dir: “Ep, deixeu passar que ve una moto!”. Més aviat potser era un ciclomotor, però bé…. També vam creuar diverses rieres, i hi va haver, com estava previst, una trialera amb una bona pujada. L’últim avituallament va ser cap el kilòmetre 16, on ja ens van indicar a mi i a un corredor amb el que anava en aquell moment que ens quedava una darrera pujada no gaire llarga, i tot ja de baixada.

warsclub_santfeliu

Vaig passar per la Font Grossa, on havia anat més d’un cop amb l’avi Ramón, i vaig creuar el riu per sobre les pedres caminant (no calia caure de lloros a falta de tres kilòmetres). Després de deixar el camí, allà vaig fer un tros d’asfalt d’uns 500 metres, i vaig tornar a entrar a la darrera trialera que em portaria de nou a l’estació. Vaig apretar una mica, sense forçar perquè estava sol, i vaig creuar la línia on m’esperaven la meva parella i mon germà.

Haig de dir que en cap moment de la cursa vaig forçar gaire, ja que durant els dos primers kilòmetres el bessó esquerra em va fer mal, i podria haver baixat tranquil·lament cinc o deu minuts, però no valia la pena jugar-se-la. Vaig preferir gaudir d’aquell entorn.

A l’arribada vaig poder fer-me una foto amb la Núria Picas, que havia participat i guanyat amb el seu equip, on li vaig explicar en dues frases que era Corresolidaris. Jo en viu perdo molt, així que el que devia entendre la pobre va ser una cosa semblant a: “Jo Corresolidari. Jo corro. Malalties minoritàries. Voler foto?”. Tot plegat de gran nivell verbal per la meva part. I així de maca va acabar la cursa…

Passem a la fitxa:

Distància: 20 Km
Altura guanyada positiva: 1062 metres (segons garmin)
Zona: Sant Feliu de Pallerols.
Valoració Organització: 8. Tot molt bé, excepte els problemes a la sortida i algun lapsus del speaker amb l’arribada dels corredors (ho sento, però algú ho havia de dir ;P). La resta com anireu veient
Recorregut: 9. A mi m’ha encantat. No li posso el 10 perquè soc conscient que no soc objectiu, i que hi ha paissatges que poden ser millor per les vistes, però tot estava força ben senyalitzat, i no era fàcil.
Ambientació: 7. Molta ambientació a la sortida arribada amb música. La resta de la cursa sense ambientació ni a dalt ni a cap altre lloc. Els voluntaris, com sempre, fantàstics.
Valoració Avituallament arribada: 9. Aigua, Coca-cola/taronja/llimona, Moritz, fruits secs, taronges, olives, patates, carmels, i un entrepà d’hamburguessa boníssima. Molt complert. He trobat a faltar bebuda isotónica, però molt bé.
Valoració Avituallament mitja carrera: 7. Hi havia 3, i a part les dos fonts. Tenien aigua, coca-cola i isotònica. També taronges.
Sorteig Regals: Sí.
Dutxes: No que jo sàpiga.
Guardaroba: No (a millorar).
Aparcament: 9. Jo ja havia aparcat la nit anterior.
Altres serveis a destacar: Massatge.
Bossa del corredor: bossa amb uns “manguitos” (fa il·lusió una cosa que no és una samarreta), fuet Noel, aigua Sant Aniol amb obridor, xuxes Haribo, Moritz i vals de descompte.
Data: 03/07/2016.
Preu: 21 € (menys si t’apuntaves amb més antel·lació).

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 2h:19m:52s
Posició final: 18.
Participants que han acabat: 38 (com a individuals, ja que hi havia uns 200).

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Crònica Mitja Marató de Sitges

Pizza, maleïda pizza. Ahir a la nit vaig anar a sopar amb uns amics, i a part de prendre alcohol, vaig demanar una pizza amb bacó, frankfurts i no se quina carn més. Durant tota la nit avui me n’he enrecordat, i he dormit poquíssim. A part, divendres havia corregut els 24 km de muntanya que us vaig comentar, i que em van deixar mort. Com us podeu imaginar, la meva idea inicial era prendre-m’ho amb calma, i no buscar res, però no sé com, m’he trobat millor del que esperava i he fet fins i tot MMP. Però anem a pams… Que corria? Doncs la Mitja Marató de Sitges.

Mitja Marató Sitges

En aquesta cursa hi participaven molts coneguts, com en Javi Gracia, el Daniel Garcia, en Rafa Pérez (tots ells en un altre nivell), i també estàvem molts Corresolidaris i del Viladecans Triatló. Allà he quedat amb tots ells, i a la sortida ens hem acabat ajuntant l’Antonio, en Miguel, i en Jordi (Sapri) del VT, i hem fet un bon grupet. Bé, en En Víctor també hi era però tenia el seu propi objectiu, que era fer la seva MMP (objectiu que ha fet). La resta hem tirat tots junts, a un ritme força constant de 4’15” durant la primera volta. Amb en Miguel jo flipava, perquè se’l veia patir moltíssim, però ell amb dos collons aguantava. En Jordi enganyava, perquè la seva idea era fer 1h:35 i ha anat de menys a més durant tota la cursa. M’havia dit que estava fet molt pols, però tampoc era per tant. El fet de ser un autèntic Ironman se li nota. L’Antonio immutable, gairebé relaxat, tan, que li han agafat ganes de fer pipí i ha hagut de fer una parada tècnica. Això li ha passat una mica de factura, perquè després ens ha hagut d’atrapar i ha fet 4 km a 4′, però continuava bé. Quan ens ha atrapat, cap el km 12, ja li he comentat que em trobava bé i que anava a apretar cap el 13, i així ho he fet. Francament jo mateix estava sorprès perquè tots els factors havien apuntat que aquesta cursa podria ser un autèntic desastre.

He començat a accelerar i m’he posat a 4′, després he pujat uns 10 segons a la pujada. Allà, en algun d’aquests camins d’anada i tornada que he vist encara a l’Iván (del Diario de Sofia i Sara, i també Corresolidari), que crec que ha acabat fent 1h:23, però ja ni rastre del David de VT (1h:21), ni cap altre. Al darrere, en Jordi també s’ha separat del grup i em seguia a no gaire distancia, i l’Antonio gairebé fins el km 17 a continuat amb en Miguel, que aguantava com un campió. M’ha encantat la frase que m’ha dit quan portàvem 10 Km: “Voy a hacer marca de 10 Km, joder”, hahaha. Potser l’hem apretat molt, però vist el resultat, tampoc tant. També els de VT que estaven animant, a la meitat de la cursa li han dit a en Jordi que em fotés un “hachazo”, i una mica m’han picat, ha,ha,ha. Al final li he tret dos minuts, però no ha estat fàcil.

Mitja Marató Sitges

Sense comentaris sobre la foto… Els darrers 4 km els he fet per sota de 4′ el Km, de fet tres d’ells a 3’50”, el que francament està molt bé i m’ha deixat clar que en la propera cursa de 10 km haig de fer MMP. Els darrers 300 metres, a 3’36”, sense parar de guanyar posicions. Al final 1h:28m:07s. Molt content, i tenint clar que a la propera hauria de baixar un minut més.

La Consuelo, de Corresolidaris, ens ha donat un petit ensurt al final de la cursa on s’ha marejat al arribar a meta, però al final tot ha quedat en un ensurt. L’Emilio i en David molt atents han estat. En Sergio, de VT, per cert, ha baixat de les dues hores, i això tenint en compte que ahir el tio s’havia cascat 75 km en bicicleta. Tela… Una bona cursa, i una bona estona amb grans companys. M’ha encantat anar donant ànims a en Miguel i a en Jordi (crec que a ell no li calia) durant els primers 13 Km.

Per cert, que una llàstima la polsera vermella (ostres, que malament sona això) VIP que m’han donat per fer la cursa. He estat mig hora buscant la sala VIP i resulta que no era per això… I he acabat amb una bona bullofa al peu, cagüen!

Passem a la fitxa doncs:

Distància: 21’17 Km.
Altura guanyada positiva: 77 metres (segons garmin).
Zona: Sitges.
Valoració Organització: 8. Tot ha anat força bé. Serveis mèdics adequats, recorregut ben controlat, speaker, aviatuallaments,… El tema dels calaixos m’ha sorprès una mica (crec recordar que altres anys hi havia).
Recorregut: 7. Com ja sabeu, no m’agraden les curses de dues voltes, sobre tot quan hi ha trams on a sobre veus la gent que torna. També reconec que la segona volta va bé per fer estratègia.No baixo més la nota ja que entenc que en 21 kms col·lapsarien tot Sitges!
Ambientació: 7. Per part de l’organització no massa (excepte l’speaker), però l’ambient al carrer era molt bo, així que bona nota.
Valoració Avituallament arribada: 8. Aigua, Powerade, i una bossa de fruita que portava dues mandarines i un plàtan (no estic fent cap símil marrano per molt que fos Sitges, era així, mal pensats).
Valoració Avituallament mitja carrera: 6. Hi havia tres avituallaments, dos d’ells amb aigua i Powerade. He trobat a faltar trossos de fruita i fruits secs, com a moltes mitges.
Sorteig Regals: No que jo sàpiga.
Dutxes: Sí, però lluny
Guardarroba: Sí.
Aparcament: 7. Hi ha zones, però lluny de la sortida. Costa aparcar una mica si no vas amb temps.
Altres serveis a destacar: Massatge, servei de renfe, i tiquet per aparcar a zona blava només per 1€. També hi havia diverses paradetes de sponsors.
Bossa del corredor: Sí. Samarreta tècnica, ulleres de sol i revista.
Data: 10/01/2016.
Preu: 23€ (depenia de quan t’inscrivissis).

I les meves dades, doncs com ja us he comentat:

Temps real: 1h:28m:07s
Posició final: 229
Participants que han acabat: 1769

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!

Crònica Mitja Marató Costa Barcelona Maresme: Mitja de Calella

Benvinguts!

Aquí teniu la crònica de la Mitja Marató Costa Barcelona Maresme (tros de nom), o sigui, la Mitja de Calella pels amics. A aquesta cursa hem anat uns quants a corre-la: Antonio Romero, Rafa Pérez, Xavi Sancho i Albert Costa. Com que era a Calella, he hagut de llevar-me una mica d’hora, i he arribat quan faltava una mica menys d’una hora per començar. El problema és que com que no sabia on estava la sortida, he aparcat una mica lluny. Això sí, no he tingut problema, és clar.

Durant tot el viatge l’estomac m’anava fent sorolls, i després de deixar les coses al guarda-roba, he hagut d’anar corrents al lavabo. Em passa pocs cops, només quan estic més nerviós del compte, però quan passa més val anar. Millor abans, que durant… I no soc l’únic.

Un cop ens hem ajuntat Antonio, Rafa i Xavi (qui ens havia agafat els dorsals), hem anat escalfant fins a la sortida. Allà hem continuat escalfant (mentre ho fèiem en Rafa no parava de trobar-se gent) i hem localitzat a l’Albert. Després d’aquests darrers dies amb dolor a la cama esquerre, ahir em vaig comprar una cinta rotuliana i me ‘he posat per córrer. A part, vaig estar prenent ibuprofeno, i vaig tenir dos massatges a casa. Això almenys m’ha permès córrer amb condicions.

A la sortida Antonio, Albert i jo ens hem posat junts, en Rafa ha anat cap endavant, i en Xavi cap en darrera. Ja en el primers 500 metres hem perdut a l’Albert que ha volgut sortir més ràpid. L’Antonio i jo hem anat tirant a un ritme entre 4’15” i 4’10”, situant-nos davant de la llebre d’1h:30, perquè era el nostre objectiu, i perquè anar darrera era “la mort” amb tanta gent.

Primer ens han fet fer com una mena de minivolta d’uns 5 km que passava gairebé per l’arribada, i després ja hem enfilat cap el següent poble. Cap el Km 4 crec que ha estat, l’Antonio m’ha dit que tirés i que no baixes el ritme. He anat tirant. Al principi m’ha seguit, però després en algun moment l’he perdut. Després m’ha explicat que s’ha trobat molt malament per culpa de l’al·lèrgia i ha hagut de parar una estona. Després l’ha pogut acabar, però a un ritme molt diferent.

La recta fins a Malgrat ha estat molt llarga i dura. El sol picava i feia calor. Un cop dins del poble, com que ens han fet donar una mica de volta, m’he distret una mica. Això sí, els trossos de pujada i baixada dels ponts m’han matat una mica. Cap el km 13 hem emprés el camí de tornada ja cap a Calella. Allà m’he trobat a la noia que anava tercera. He fet una mica de broma amb el ciclista dient-li que em deixés la bici per acabar, i he continuat avançat. De fet, com sempre, a partir del km 3 ja havia començat a guanyar posicions. Al principi la gent surt massa forta i els deixo passar.

La recta fins a Calella ha estat molt dura també, més que l’anada. De fet, compartia part del recorregut, paral·lel a la platja. Crec que hem fet un parell de ponts, que m’han fet treure el fetge, però he pogut mantenir el ritme.

Cap el Km 19 m’he trobat l’Albert. Anava molt apurat, ja que feia ara temps que no feia mitges i segurament havia sortit molt fort. L’he avançat, i he continuat fent força amb les dents, fins arribar a meta amb 1h:28m:34s (MMP). Molt content, perquè els darrers 4 Km han estat amb una mitja de 4’05” calculo. El genoll i la fascia Lata no m’han molestat gens durant la carrera. Una altre cosa ha estat a l’acabar.

En Rafa ha fet una marca com sempre espectacular (1h:24:59), i més tenint en compte que ahir havia fet la Nocturna d’Hospitalet. L’Antonio, amb lo malament que es trobava i gairebé sense poder respirar, ha acabat la cursa. Ha baixat el ritme per veure si podia ajudar a en Xavi, però era massa temps. En Xavi, igualment, ha fet la seva marca personal (MMP) amb 1h:40m:38s. Es per felicitar-nos a tots amb el que hem patit. El sol ha picat amb força durant bon tros de la cursa.

L’Albert ha fet 1h:29m:15s, que precisament és la seva pitjor marca en una mitja, com ell mateix m’ha comentat. Igualment feia molt que no en corria una i ha acabat molt content.

Anem per la fitxa:

Distància: 21’073 Km.
Altura guanyada positiva: 40 metres (els ponts segurament)
Zona: Calella-Malgrat de Mar.
Valoració Organització: 7. En general tot ha anat força bé. Faltaven lavabos a la zona de sortida (només hi havia dos). El tema de les papereres dels avituallaments estava ben controlat. Costava una mica trobar les coses, encara que preguntant s’arribava a tot arreu. Les dutxes estaven a la quinta forca per exemple.
Recorregut: 6. La veritat es que és un recorregut avorrit, s’ha de dir. Moltes rectes molt llargues, molts trossos repetits, el que ha provocat també una baixa possibilitat d’ambientació.
Ambientació: 5. Molt fluixa, excepte a l’arribada. A més, a molts trossos era difícil trobar-se gent. Els que hi havia cridaven amb força. No hi havia ni grups per animar ni res contractat per l’organització. Bé, és cert que hi havia uns nois amb una campana al mig de la mitja que m’han fet gràcia.
Valoració Avituallament arribada: 5. L’avituallament ha estat just. Un aigua i un Aquarius. Han aprofitat aquell moment per fer-nos entrega de la bossa del corredor, però no hi havia res aprofitable per aquell moment.
Valoració Avituallament mitja carrera: 7. Hi havia 3. Tots amb aigua, excepte el del kilòmetre 10 que tenia també beguda isotònica.
Sorteig Regals: Crec que no.
Dutxes: Sí. El vestidor estava a tope.
Guarda-roba: Sí. Perfecte.
Aparcament: 7. No puc opinar perquè he aparcat lluny, però crec que es podia. I sino, hi havia tren.
Altres serveis a destacar: Massatges. Molt bé.
Bossa del corredor: Sí. La bossa en si estava bé. Una part la donaven amb el dorsal, i l’altre a l’arribar: samarreta, gorra, caramels i boli de La Caixa, Caldo Aneto, Tenn, toballoleta, mostra de crema solar i publicitat.
Data: 19/04/2015.
Preu: 20€.

I en quant a mi, ja us ho he explicat més o menys:

Temps real: 1h:28m:34s
Posició final: 94.
Participants que han acabat: 988.

Us deixo el garmin, on podeu veure circuit i resta d’informació:

Salut i kilòmetres!

Crònica La Mitja de Granollers

Com ja us havia comentat, avui ha tocat córrer la Mitja de Granollers. Es tracta d’una carrera de gran renom, coneguda per tots com “La Mitja“. Tot ha anat molt bé, encara que com sempre el número de corredors que hi participen és brutal, amb el que implica això en quant a aglomeracions.

Aquesta ha estat la primer cursa que he corregut amb la meva nova samarreta personalitzada realitzada per Tuga Active Wear, i no podia haver anat millor. Com fa dues setmanes a Terrassa, avui he tornat a batre la meva marca personal, baixant un minut. També corria en Xavi, que ha baixat en 7 minuts la seva marca (1h:42m), i l’Antonio Rodríguez, que ha fet un tros de marca (1h:22m).

El recorregut de La Mitja consisteix en pujar fins a la Garriga, i després tornar a baixar. A la seva plana web es pot veure tot el planol, i evidentment al meu Garmin, al final d’aquesta crònica. Els primers 11 Kilòmetres son de pujada, encara que per sort no es massa forta. En total uns 100 poc metres. Quan arribes a dalt de tot de la Garriga comença tota la baixada, excepte tres pujades fortes però curtes que hi ha pel camí, i que acaben al kilòmetre 16. A partir d’aquell punt, tot es baixada. En aquesta cursa, suposo per la gent que hi ha, és habitual veure com més d’un corredor es retira, però no cal espantar-se.

Passem a la fitxa:

Distància: 21’073 Km.
Altura guanyada positiva: 133 metres
Zona: Granollers.
Valoració Organització: 8. Tot ha anat molt bé. Com que hi ha tanta gentada, tots els problemes que hi ha son deguts a aquest fenomen. També, si no t’ho coneixes, costa una mica de trobar algunes coses. El tema de l’entrada i sortida del pavelló només des d’un punt és si més no curiós, per no dir una mica molest, encara que entenc el per que. En la resta, tot està perfecte.
Recorregut: 8. Per mi és un recorregut entretingut, sobretot per l’ambientació que hi ha. És dur, ja que pateixes pujant, però sobretot, pateixes baixant per recuperar el temps que has perdut. L’únic problema son els “badenes”. N’hi ha 16, i igual que em va passar l’any passat, hi ha un que no he vist i gairebé em faig mal al genoll.
Ambientació: 9. Igual que a la mitja de Terrassa, l’ambientació es espectacular. En aquesta sobretot el que destaca és la gent que es bolca als carrers per animar. En aquest sentit supera a la de Terrassa. En canvi en ambientació d’espectacles fora de la cursa, és més fluixeta. Això sí, la nota que li dono continua sent un excel·lent.
Valoració Avituallament arribada: 8. Un bon avituallament: bossa amb un aigua i Aquarius, i ja a dins, moltíssimes taronges, un te calent que feia falta, un caldo calent que també feia falta, i uns cacauets. He trobat a faltar alguna cosa més consistent per menjar, però ha estat bé. El problema ha estat la cua que s’havia de fer i molt tros a l’ombra.
Valoració Avituallament mitja carrera: 7. Hi havia 3. Tots amb aigua, excepte el del kilòmetre 10 que tenia també beguda isotònica. Normalment sempre estan situats o al mateix kilòmetre, o una mica després, però en aquesta cursa estan situats una mica abans d’on toca (abans del Km 5, del 10, i del 15). El del Km 15 tinc dubtes d’on era, si abans o després.
Sorteig Regals: No. Amb tanta gent, igualment, és més fàcil que et toqui la loteria. I millor…
Dutxes: Sí.
Guardarroba: Sí. El sistema és les dues darreres xifres del dorsal.
Aparcament: 6. La culpa no és de la organització, que quedi clar, però el tema d’aparcar és un descontrol. És pot aparcar? Sí, perquè tothom aparca on li dona la gana. Això sí, millor no arribeu tard. I després per sortir de Granollers prepareu-vos per una bona cua.
Altres serveis a destacar: Massatges. Ni idea d’on estaven.
Bossa del corredor: Sí, com sempre fantàstica, de les millors que hi ha: samarreta adidas, un paravents, pasta Gallo, Líquid KH-7, Pasta Oriental Express. Molt bé.
Data: 01/02/2015.
Preu: 25€. (una mica més barata si la reserves amb temps)

En quant a les meves estadístiques, doncs com sempre aquí les teniu. Com podreu veure, hi ha una diferència notable entre la pujada i la baixada. De fet, els darrers 10 Km els he fet amb el mateix temps que la cursa de Vilafranca, baixant dels 40 minuts. Tela marinera.

Temps real: 1h:28m:46s
Posició final: 947.
Participants que han acabat: 8812.

Us deixo el Garmin:

Salut i kilòmetres!