Entrenament combinat: 10 Km de muntanya i natació

Avui doncs us faré un petit resum de l’entrenament combinat que vaig fer diumenge. Es pot dir que vaig fer el millor de dos mons. Córrer a la muntanya, i just després nedar. Ep, que consti que em vaig dutxar abans de nedar a la piscina, ja que sinó hagués estat horrible. De fet, sempre em dutxo, és clar.

Vaig començar a córrer directament des de la falda de Sant Ramon. Això vol dir per tant que en menys d’un kilòmetre ja va començar la pujadeta forta. Aquest cop vaig anar pel camí habitual, i amb el cinturó amb les botelles d’aigua. Eren gairebé les 12 del mig dia, i no volia morir per deshidratació. Quan vaig arribar a dalt vaig pensar que tornaria per l’altre costat, així que vaig baixar per darrere fins arribar al pont de fusta, i allà vaig agafar un caminet que tornava fins a Sant Climent. Per desgracia, em va deixar a mitja carretera, i en comptes de baixar cap al poble, vaig voler pujar una mica a veure si em trobava un camí de terra, que sempre és més agradable. Però va resultar que no, i vaig continuar i continuar fins que vaig tornar a arribar al pont de fusta. Un cop allà em vaig convèncer a mi mateix que el millor era tornar a pujar i baixar per l’altre banda. Així que un altre cop cap a l’ermita. Vaig arribar força cansat, tot val a dir-ho. Vaig parar uns segons, i cap abaix pel camí per on havia pujat el primer cop. En total poc més de 10 km, però forts, amb un desnivell acumulat de 450 metres, molts d’ells concentrats en 3 kilòmetres

I que vaig fer després? Doncs com que no n’havia tingut prou (bé, de fet sí), just parar vaig anar directe a la piscina. Després de la dutxa que em va anar molt bé, vaig fer una mica més d’1 Km nedant. L’aigua estava perfecte després de la pallissa que m’havia fotut. Vaig notar el cansament, però tampoc era res exagerat. El que si que vaig fer va ser parar 50 vegades perquè m’entrava aigua a les ulleres en l’ull dret. Força ràbia, la veritat.
Us deixo els dos garmins:
Sant Ramon:

Natació:

Salut i kilòmetres!

Trail amb Salomon X-Scream 3D i fascitis plantar

Hola un altre cop!

Tal i com vaig prometre en el post anterior, avui us parlaré de les meves noves Salomon X-Scream 3D, i de l’ús que els vull donar. Es tracta d’unes noves bambes que m’he comprat per córrer per muntanya. Amb la maleïda fascitis plantar ara es recomanable que intenti evitar l’asfalt, i per tant que millor que fer-ho en condicions. La veritat es que no em fiava ni un pel de les meves darreres ASICS Nimbus 17, que eren les que feia servir per asfalt. Son les que tenen més amortiment, i van molt bé, però tinc por que aquest excés d’amortiment, junt amb altres factors, faci que no em recuperi bé. No us equivoqueu, crec que son unes sabatilles fantàstiques, però potser a mi no em van bé ara mateix en les condicions que estic.

Salomon x crit 3d

Alguns em direu: Però què dius? Massa amortiment es dolent? Us explico, ja que tampoc vull dir exactament això. He estat llegint molt sobre el tema, hi ha dos teories per recuperar-se de la fascitis plantar. La clàssica, que és la que estava aplicant fins ara, bàsicament diu que s’ha de fer servir un calçat amb molt amortiment per córrer i caminar. L’altre en canvi, diu que fer servir aquests calçats el que pot provocar precisament es debilitat al peu i per tant que no et recuperis del tot mai, com un peix que es mossega la cua. Jo crec que la veritat sempre es troba en el punt mig. En una primera fase, el millor es aplicar la visió clàssica per deixar que es curi, i en una segona on els símptomes no son tan greus i ja pots començar a córrer uns pocs kilòmetres, fer servir l’altre visió. Entre altres coses implica també caminar descalç per casa per reforçar el peu, a part de fer “rodar la botella”, que això ho diu tothom. Podeu llegir infinitat d’articles… I fer estiraments sempre que puguis.

A part, jo tinc una altre teoria, i tracta sobre el recolliment del peu. Les ASICS son molt amples, però el meu peu no ho es tant. A més, jo tinc el peu bastant pla, el que fa que amb les ASICS no tingui cap mena de suport al pont, i això pot fer que pateixi més aquest. No ha tingut un bon recolçament, i l’he forçat: resultat, fascitis plantar. Solució per tant, unes sabates que em recullin millor el peu i que tinguin una mica d’arc plantar (sense passar-se perquè sinó és impossible córrer sense fer-te llagues). Aquestes Salomon X-Scream 3D que us dic compleixen aquestes condicions, i a més, tenen amortiment, però no tant exagerat com les ASICS. El drop està bé per la meva forma de córrer, que ara és més amb la zona mitja del peu. Precisament la probable causa de la meva fascitis plantar va ser quan vaig començar a córrer més de punta. Crec que em vaig passar, tant que vaig carregar la zona, i al no tenir unes sabates adequades per la forma del meu peu, vaig petar.

Alguns potser em parlaran d’altres factors com el pes, el tipus de trepitjada… Tot això també ho he tingut en compte. Soc neutre, excepte en un peu que té tendència a pronar lleugerament, i peso 65 kg, així que de sobrepès res de res. Pels que enteneu una mica del tema, ja sabeu que amb les Nimbus anava crec jo ultra-protegit, ja que son per gent amb més pes. Al mercat, de fet, trobo que hi ha poques sabates amb amortiment indicades per un pes com el nostre. La majoria son gairebé sense amortiment (voladores), el que també crec que és passar-se. Amortiment el just.

Bé, doncs ja us aniré explicant com va el meu “experiment”. Penseu que aquestes sabates Salomon estan dins del segment CityTrail, i encara que no son pures de muntanya, pel que vull fer jo ja n’hi prou. Potser quan hi ha massa pedra als trails se’m quedin una mica justes, però a veure, no estic precisament al Pirineu. La sensació en la primera sortida va ser molt bona. Vaig poder fer 10 Km i no vaig tenir molèstia ni abans ni després de córrer sobre l’arc del peu (la fascitis si que la vaig notar com sempre al dia següent, però potser no tan forta), ni tampoc cap llaga. De fet, vaig fer un parell de kilòmetres per una trialera molt forta, i malgrat això em vaig sentir còmode. Seguiré experimentant sense passar-me, a veure com va tot.

Per cert, a la foto semblo Forest Gump amb aquesta barba, hahaha. Ara ja no la porto… Us deixo el Garmin d’aquest dia. De l’entranament d’avui diumenge en parlarè després:

Salut i kilòmetres!

Entrenaments i Garmin Fenix 3

Ja torno a estar per aquí. Ha plogut una mica des de la darrera vegada que vaig actualitzar el blog (mai més ben dit), però això no vol dir que hagi deixat de fer esport ni que no hi hagi cap novetat.

Us faré un petit resum, perquè sino no acabaré ni demà passat…

  • Dilluns 3 d’agost: Natació 1.500 metres i una mica de peses.
  • Dimecres 5 d’agost: Vaig anar i tornar de la feina en bicicleta.
  • Dijous 6 d’agost: Un altre cop 1.500 metres a la piscina.
  • Divendres 7 d’agost: Vaig pujar corrents a Sant Ramon, i a més per la part més bèstia (un camí que és vertical), i vaig baixar per una triatlera pel costat de Sant Climent.
  • Dilluns 10 d’agost: Vaig fer el meu primer entrenament combinat. És a dir, primer vaig anar a córrer 7 km de muntanya des del gimnàs, sense arribar a pujar a Sant Ramón però acumulant la mateixa alçada, i després vaig nedar 1.000 metres a la piscina.
  • Dimarts 11 d’agost: Vaig anar i tornar en bicicleta a la feina. Realment em notava cansat.
  • Dijous 13 d’agost: Vaig anar a nadar i vaig fer 2.050 metres (piscina, és clar)
  • Divendres 14 d’agost: Vaig tornar a pujar a Sant Ramon un altre cop pel camí més directe, i vaig aprofitar per provar el Garmin Fenix 3 que em va arribar aquell dia després de setmanes esperant (us ho explico més endavant).
  • Dissabte 15 d’agost: Amb la meva parella vam fer una petita excursió per Sant Ramon, per provar el mode senderisme.
  • Diumenge 16 d’agost: Vaig anar a nadar 1.775 metres per provar el rellotge (Garmin Fenix 3) en piscina. Vaig tenir algunes dificultats, perquè em va contar com a piscina alguna que no era, encara que en general va funcionar força bé.
  • Dimarts 18 d’agost: Vaig anar a córrer per Sant Ramon amb les noves Salomon X-Scream 3D, per la banda més dura, i vaig baixar per una nova trialera de les que fan molt respecte. Això us ho explicaré en un post apart…
  • Dimecres 19 d’agost: Vaig anar a la piscina i vaig fer una mica més de 1.500 metres.
  • Dijous 20 d’agost: He anat i tornat de la feina amb bicicleta.

I que és això del Garmin Fenix 3? Bé, us he deixat l’enllaç oficial a dalt. Ambdues coses estaven d’oferta (las Salomon también) i em van sortir molt i molt rebaixades, així que molt content, i a més, les necessitava. Anem a pams. Avui us parlaré només del rellotge.

Garmin Fenix ​​3 pistarunner

Com ja sabeu, fins ara duia el Garmin 610, rellotge que m’ha donat un resultat extraordinari, i que és fantàstic per qualsevol corredor mitjanament avançat (sí, una mica m’hi considero, però sense passar-se). Això vol dir que permet fer entrenament amb sèries i tot això, cosa que no ho permeten tots. Fins i tot em servia per quan anava en bicicleta, ja que tenia mesures per aquest esport. El problema es que se m’ha quedat curt quan he incorporat a la meva rutina la natació, i quan m’estic plantejant fer per tant triatlons. Simplement, no em servia. Vaig estar a punt de comprar-me un rellotge només per natació, però és clar, implicava que tampoc el podria fer servir per triatlons sense perdre molt de temps, i a més sense calcular-ho tot. Total, que després de molt investigar, i de buscar ofertes, vaig trobar aquesta del Garmin Fenix 3 que és la gama més alta dins d’aquest mon. També cal dir que vaig escollir un Garmin perquè l’anterior m’ha anat molt bé, i perquè no volia canviar de plataforma (Garmin Connect).

Hi ha moltes webs explicant com funciona, i ara no explicaré tot el que pot fer, encara que sí un petit resum del que he pogut provar, perquè l’estic gaudint, que coi. Un bon enllaç on podeu veure que fa és aquest.

Grans diferències respecte a l’anterior i coses que es poden fer:

  • Pot fer tot el que feia el 610 (algú ho havia de dir).
  • Es pot dir que a més, és un Smartwatch. Que vol dir això? Doncs que les notificacions del mòbil les puc veure en temps real al rellotge (missatges whatsapp, Twiteer, etc…).
  • També es pot dir que es una polsera de seguiment de l’activitat, incloent l’anàlisi del son.
  • Altímetre i baròmetre incorporat.
  • Sensor de temperatura.
  • Compas magnètic.
  • Fa gràfics…
  • El sensor de freqüència cardíaca és molt més avançat, i calcula el temps de contacte amb el terre, la teva oscil·lació vertical, i la cadència. És el que es coneix com dinàmica de carrera, i et serveix per millorar la teva tècnica.
  • Ara funciona amb aplicacions. Abans hi havia el “mode” córrer o el mode bicicleta. En canvi ara tens una aplicació per córrer, una altre per bici, una per senderisme, una per trail running, una per nadar a piscina, una altre per nadar en aigües obertes, una per escalada, una per fer triatlons… I així unes quantes més. Si algú en programa de noves, doncs el rellotge s’actualitza i te les baixes si vols.
  • En cada aplicació es poden configurar fins a 10 pantalles de dades, i a més hi ha molts camps nous per afegir. I si no en tens prous, es poden descarregar més des de Connect IQ, fins i tot en format gràfic.
  • La pantalla del rellotge també es pot canviar i descarregar.
  • L’aplicació de natació en piscina, que ja he provat, et calcula ella soleta fins i tot l’estil de natació que estas fent, cosa que m’ha deixat molt sorprès. A part, número de braçades i un paràmetre de rendiment que s’anomena SWOFT.
  • L’aplicació de trail és com la de córrer normal, però està bé que es puguin configurar les pantalles de manera diferenciada. I el tema del mapa al rellotge amb la ruta que estas fent mola molt! Més que un mapa, és un recorregut, però pots fer zoom si vols. Mentre estas corrent un trail, això sí, no ho recomano si no vols trobar-te les dents una en cada pedra.
  • La senyal del GPS la troba en res (pocs segons si arriba), cosa que amb l’anterior podia arribar a costar 1 minuts segons com. A més, també la pot agafar del sistema GLONASS.
  • La bateria es un altre mon. El porto des del divendres, i no he parat de jugar-hi i fer activitats, i encara em queda un 20%. I ni l’he apagat gairebé!
  • Un problema que sí que li trobo son els números. Com que son més prims, encara que son més grans, mentre corres costa llegir-los.
  • I moltes més coses que ja aniré descobrint.

I fins aquí el post d’avui. Us deixo un dels garmins de natació, per a que veieu com funciona.

Salut i kilòmetres!

Entrenaments setmana i cursa

Hola a tots!

Ja veieu que vaig escrivint sempre que tinc una mica de temps. Us explico una mica com ha anat aquesta setmana. Diumenge passat amb mon pare i un amic seu vaig sortir en bicicleta i vam anar a petar a la colònia Güell, on vam fer un vermut. Al tornar, ells van anar cap a casa seva i jo vaig pujar Sant Ramon per la banda de Sant Boi. Van ser 24 kilòmetres en total. Al fer la baixada em feien mal les mans de tant frenar!

Dilluns vaig anar a nadar a la platja de la Marbella de Barcelona amb el meu amic Xavi Sancho. Al sortir de la feina, vam anar directes. Vam nedar entre espigó i espigó quatre cops, el que va resultat en un recorregut de 1400 metres més o menys. Haig de dir que en Xavi està molt fort, i no li podia seguir el ritme (em falta tècnica també). Per més inri, ens van posar la bandera groga ja que hi havia una mica d’onades. Vaig tragar força aigua…

Dimarts vaig anar i tornar en bicicleta a la feina. Encara s’estava fresquet, la veritat. Dimecres em vaig passar una mica més. Vaig anar al gimnàs, però prèviament des d’allà vaig sortir a córrer i com que no em vaig poder reprimir vaig acabar arribant fins a dalt de Sant Ramon. Pels que no ho sabeu, han instal·lat una font, però no és d’aigua potable (aplaudiments sarcàstics és clar). Al baixar, vaig fer una mica de màquines. Els cruiximents em van durar fins ahir dissabte.

Avui diumenge he anat a fer una minicursa, la cursa Sant Sebastià dels Gorgs. És una cursa que ja vaig fer l’any passat (fitxa) i que m’agrada molt. He aprofitat per posar-me la samarreta de corresolidaris, per fer missatge. Es una cursa molt “familiar”, sense línea de sortida ni arribada. Amb la lesió, on gairebé no puc entrenar per córrer, i amb que aquest any hi havia bastant més nivell, no m’ha anat massa bé i he fet un sisè lloc. Malgrat tot, no em puc queixar tenint en compte les circumstàncies i m’ho he passat molt bé. Eren 2,8 Km i m’ha sortit de mitjana un ritme de 3’48” el km. Això sí, he acabat destrossat. Ens hem fet una foto de grup a l’acavar l’entrega de premis.

Us deixo tres garmins, els de Sant Ramon i el de la cursa d’avui:


Salut i Kilòmetres!