Arxiu de l'etiqueta: fascitis plantar

Entrenament combinat: 10 Km de muntanya i natació

Avui doncs us faré un petit resum de l’entrenament combinat que vaig fer diumenge. Es pot dir que vaig fer el millor de dos mons. Córrer a la muntanya, i just després nedar. Ep, que consti que em vaig dutxar abans de nedar a la piscina, ja que sinó hagués estat horrible. De fet, sempre em dutxo, és clar.

Vaig començar a córrer directament des de la falda de Sant Ramon. Això vol dir per tant que en menys d’un kilòmetre ja va començar la pujadeta forta. Aquest cop vaig anar pel camí habitual, i amb el cinturó amb les botelles d’aigua. Eren gairebé les 12 del mig dia, i no volia morir per deshidratació. Quan vaig arribar a dalt vaig pensar que tornaria per l’altre costat, així que vaig baixar per darrere fins arribar al pont de fusta, i allà vaig agafar un caminet que tornava fins a Sant Climent. Per desgracia, em va deixar a mitja carretera, i en comptes de baixar cap al poble, vaig voler pujar una mica a veure si em trobava un camí de terra, que sempre és més agradable. Però va resultar que no, i vaig continuar i continuar fins que vaig tornar a arribar al pont de fusta. Un cop allà em vaig convèncer a mi mateix que el millor era tornar a pujar i baixar per l’altre banda. Així que un altre cop cap a l’ermita. Vaig arribar força cansat, tot val a dir-ho. Vaig parar uns segons, i cap abaix pel camí per on havia pujat el primer cop. En total poc més de 10 km, però forts, amb un desnivell acumulat de 450 metres, molts d’ells concentrats en 3 kilòmetres

I que vaig fer després? Doncs com que no n’havia tingut prou (bé, de fet sí), just parar vaig anar directe a la piscina. Després de la dutxa que em va anar molt bé, vaig fer una mica més d’1 Km nedant. L’aigua estava perfecte després de la pallissa que m’havia fotut. Vaig notar el cansament, però tampoc era res exagerat. El que si que vaig fer va ser parar 50 vegades perquè m’entrava aigua a les ulleres en l’ull dret. Força ràbia, la veritat.
Us deixo els dos garmins:
Sant Ramon:

Natació:

Salut i kilòmetres!

Trail amb Salomon X-Scream 3D i fascitis plantar

Hola un altre cop!

Tal i com vaig prometre en el post anterior, avui us parlaré de les meves noves Salomon X-Scream 3D, i de l’ús que els vull donar. Es tracta d’unes noves bambes que m’he comprat per córrer per muntanya. Amb la maleïda fascitis plantar ara es recomanable que intenti evitar l’asfalt, i per tant que millor que fer-ho en condicions. La veritat es que no em fiava ni un pel de les meves darreres ASICS Nimbus 17, que eren les que feia servir per asfalt. Son les que tenen més amortiment, i van molt bé, però tinc por que aquest excés d’amortiment, junt amb altres factors, faci que no em recuperi bé. No us equivoqueu, crec que son unes sabatilles fantàstiques, però potser a mi no em van bé ara mateix en les condicions que estic.

Salomon x crit 3d

Alguns em direu: Però què dius? Massa amortiment es dolent? Us explico, ja que tampoc vull dir exactament això. He estat llegint molt sobre el tema, hi ha dos teories per recuperar-se de la fascitis plantar. La clàssica, que és la que estava aplicant fins ara, bàsicament diu que s’ha de fer servir un calçat amb molt amortiment per córrer i caminar. L’altre en canvi, diu que fer servir aquests calçats el que pot provocar precisament es debilitat al peu i per tant que no et recuperis del tot mai, com un peix que es mossega la cua. Jo crec que la veritat sempre es troba en el punt mig. En una primera fase, el millor es aplicar la visió clàssica per deixar que es curi, i en una segona on els símptomes no son tan greus i ja pots començar a córrer uns pocs kilòmetres, fer servir l’altre visió. Entre altres coses implica també caminar descalç per casa per reforçar el peu, a part de fer “rodar la botella”, que això ho diu tothom. Podeu llegir infinitat d’articles… I fer estiraments sempre que puguis.

A part, jo tinc una altre teoria, i tracta sobre el recolliment del peu. Les ASICS son molt amples, però el meu peu no ho es tant. A més, jo tinc el peu bastant pla, el que fa que amb les ASICS no tingui cap mena de suport al pont, i això pot fer que pateixi més aquest. No ha tingut un bon recolçament, i l’he forçat: resultat, fascitis plantar. Solució per tant, unes sabates que em recullin millor el peu i que tinguin una mica d’arc plantar (sense passar-se perquè sinó és impossible córrer sense fer-te llagues). Aquestes Salomon X-Scream 3D que us dic compleixen aquestes condicions, i a més, tenen amortiment, però no tant exagerat com les ASICS. El drop està bé per la meva forma de córrer, que ara és més amb la zona mitja del peu. Precisament la probable causa de la meva fascitis plantar va ser quan vaig començar a córrer més de punta. Crec que em vaig passar, tant que vaig carregar la zona, i al no tenir unes sabates adequades per la forma del meu peu, vaig petar.

Alguns potser em parlaran d’altres factors com el pes, el tipus de trepitjada… Tot això també ho he tingut en compte. Soc neutre, excepte en un peu que té tendència a pronar lleugerament, i peso 65 kg, així que de sobrepès res de res. Pels que enteneu una mica del tema, ja sabeu que amb les Nimbus anava crec jo ultra-protegit, ja que son per gent amb més pes. Al mercat, de fet, trobo que hi ha poques sabates amb amortiment indicades per un pes com el nostre. La majoria son gairebé sense amortiment (voladores), el que també crec que és passar-se. Amortiment el just.

Bé, doncs ja us aniré explicant com va el meu “experiment”. Penseu que aquestes sabates Salomon estan dins del segment CityTrail, i encara que no son pures de muntanya, pel que vull fer jo ja n’hi prou. Potser quan hi ha massa pedra als trails se’m quedin una mica justes, però a veure, no estic precisament al Pirineu. La sensació en la primera sortida va ser molt bona. Vaig poder fer 10 Km i no vaig tenir molèstia ni abans ni després de córrer sobre l’arc del peu (la fascitis si que la vaig notar com sempre al dia següent, però potser no tan forta), ni tampoc cap llaga. De fet, vaig fer un parell de kilòmetres per una trialera molt forta, i malgrat això em vaig sentir còmode. Seguiré experimentant sense passar-me, a veure com va tot.

Per cert, a la foto semblo Forest Gump amb aquesta barba, hahaha. Ara ja no la porto… Us deixo el Garmin d’aquest dia. De l’entranament d’avui diumenge en parlarè després:

Salut i kilòmetres!

Darrer cap de setmana: córrer, natació i bicicleta

Ja fa uns dies que no escric res perquè estic intentant recuperar aquesta maleïda fascitits plantar que tinc als dos peus. Sí, als dos! Aquest divendres vaig fer la darrera sessió de fisioteràpia de les 10 que tenia. Cada dia havia d’anar i estar-me una mica més d’una hora, on el que em feien era primer un tractament amb ultrasons amb els peus dins de l’aigua, després uns estiraments, un tractament amb corrents uns 15 minuts, i 10 minuts més amb gel.

Us explicaré una mica com ha anat el meu cap de setmana, per a que veieu que tampoc estic parat del tot. El mateix divendres vaig anar a provar a veure que tal m’havia funcionat el tractament, encara que continuava tenint molèsties als talons (i tinc). Hi havia un macroentrenament de la botiga GM Sports de l’Hospitalet del Llobegrat per provar les noves Adidas Boost. En Rafa Pérez ens va fer una gran explicació de com anaven, i després tots plegats vam sortir a provar-les. Vam anar a un ritme tranquil fins al Parc de Can Mercader, i allà varem fer unes voltes una mica més ràpid per veure l’amortiment. Vaig coincidir amb l’Agustí i parella, en Xavi, i uns quants corresolidaris més. Ens ho vam passar força bé, i ens vam emportar una samarreta groga (de cotó, no massa bona), i una boseta per portar les claus de casa mentre corres. Les sensacions amb les sabates van ser bones, però em vaig notar una mica el dolor de la fascitis als talons, si bé res comparat amb quan em vaig lesionar.

El dissabte vaig anar a la platja a Sant Pol de Mar, i vaig aprofitar per fer natació. Més o menys em van sortir uns 1100 metres sense parar. Haig de dir que vaig fer l’anada fent braça, i la tornada fent crol, sobretot perquè aquella platja és una mica perillosa a nivell de roques i com et despitis te’n menges una. Vaig patir una mica, perquè no portava ulleres per nedar, però me’n vaig sortir.

Finalment, ahir diumenge, vaig sortir una estona en bicicleta. Vaig sortir de casa, i vaig anar fins la platja del Prat del Llobregat, i després vaig tornar pel riu per fer la volta una mica diferent. Em van sortir uns 35 km en 1h:27m, el que tampoc està malament tenint en compte el que pesa la meva bicicleta, i que jo soc corredor. Aquest és el garmin que us deixo avui.

Bé, toca esperar a veure quan em recupero del tot de la fascitits. Mentre tant, faré exercicis a casa, i gel quan surti a córrer. Si es que surto de moment. Que hi farem…

Salut i kilòmetres!

Resum setmanal: Fascitis Plantar

Porto una temporada que déu n’hi do. Les lesions no paren, i la veritat és que estic una mica desanimat. Ara que finalment el problema del quàdriceps ja havia desaparegut i podia començar de nou a entrenar fort, va i m’agafa una nova lesió, aquest cop la temuda fascitis plantar. Toca’t els ous!

De fet, ja portava una setmana que notava que se’m carregava la zona una mica més de l’habitual, però no li vaig fer massa cas perquè no era res greu. Dilluns vaig sortir a entrenar, i la cosa va anar prou bé. Al dia següent una mica de molèsties, però res insoportable. Dimecres vaig anar amb en Paco i en Luis a Can Mercader i vam fer un progressiu bastant fort que només vaig poder aguantar 7 km (perquè ja anàvem a 3’45” el Km, mare de deu). Després ja vaig baixar el ritme i vam acabar fent una mica més de 10 Km. En Paco, com sempre, com un toro, no cal dir, i en Luis va aguantar més que jo. Aquell dia no em trobava tampoc massa bé, ja que em costava respirar. El dijous ja vaig notar força dolor a la planta del peu, i la veritat es que anava coix. El divendres encara em feia una mica del mal, però tampoc era exagerat, així que em vaig posar les meves bambes i vaig sortir a córrer que en tocaven sèries. Que va passar? Doncs que a la segona serie em vaig trencar (em tocaven sèries, sí). Vaig començar ja durant la primera a notar més dolor, però podia continuar. A la segona ja em va pujar molt ràpidament la intensitat d’aquest els darrers 100 metres i vaig parar, i a caminar. Estava a 4 Km de casa, yupi!!! Vaig poder córrer un parell de km a ritme molt baix i coix, horrible.

El cap de setmana amb un dolor bastant fort. Estic amb ibuprofeno, gel, massatge i anant rodant una llauna de Coca-Cola. Avui tenia la Cursa de Can Mercader, però evidentment no l’he pogut fer. Just el dia de la presentació “oficiosa” del projecte Corresolidaris.org, on jo també estic apuntat, amb l’objectiu de córrer per causes solidàries. D’això ja us en parlaré en un altre post més tranquil. M’ha fet molta ràbia, que hi farem.

No hi ha garmins avui tampoc.

Salut i kilòmetres!

Fer 80 Km setmanals: Tirada 16 Km a 4’46” Viladecans-Gavà

Avui, continuant amb l’objectiu d’aquesta setmana de fer un total de 80 km, he tornat a sortir. Aquest cop he anat cap a Gavà, he arribat a la platja, he corregut una estona pel passeig mirant el paisatge, i he tornat cap a Viladecans. Tot a un ritme suau, encara que en algun moment se m’ha anat. Al final gairebé 17 Kms (només tocaven 15, però he calculat una mica malament per no voler repetir algun tram del recorregut).

En quant al mal que vaig sentir ahir al pont del peu, en Paco m’ha comentat que era segurament Fascitis plantar, i que el que havia de fer era posar el peu sobre una ampolla i fer-la rodar, o una pilota de tenis o similar, per fer una mena de massatge. Haig de dir que avui ho he notat un kilòmetre, però després se m’ha tret. Com que estava una mica carregat també d’aquests dies, m’he posat mitges compressores i m’ha anat molt bé.

Us deixo el Garmin:

Salut i kilòmetres!