Archivo de la etiqueta: fascitis plantar

Entrenamiento combinado: 10 Km de montaña y natación

Avui doncs us faré un petit resum de l’entrenament combinat que vaig fer diumenge. Es pot dir que vaig fer el millor de dos mons. Córrer a la muntanya, i just després nedar. Ep, que consti que em vaig dutxar abans de nedar a la piscina, ja que sinó hagués estat horrible. De fet, sempre em dutxo, és clar.

Vaig començar a córrer directament des de la falda de Sant Ramon. Això vol dir per tant que en menys d’un kilòmetre ja va començar la pujadeta forta. Aquest cop vaig anar pel camí habitual, i amb el cinturó amb les botelles d’aigua. Eren gairebé les 12 del mig dia, i no volia morir per deshidratació. Quan vaig arribar a dalt vaig pensar que tornaria per l’altre costat, així que vaig baixar per darrere fins arribar al pont de fusta, i allà vaig agafar un caminet que tornava fins a Sant Climent. Per desgracia, em va deixar a mitja carretera, i en comptes de baixar cap al poble, vaig voler pujar una mica a veure si em trobava un camí de terra, que sempre és més agradable. Però va resultar que no, i vaig continuar i continuar fins que vaig tornar a arribar al pont de fusta. Un cop allà em vaig convèncer a mi mateix que el millor era tornar a pujar i baixar per l’altre banda. Així que un altre cop cap a l’ermita. Vaig arribar força cansat, tot val a dir-ho. Vaig parar uns segons, i cap abaix pel camí per on havia pujat el primer cop. En total poc més de 10 km, però forts, amb un desnivell acumulat de 450 metres, molts d’ells concentrats en 3 kilòmetres

Y que hice después? Pues como no había tenido suficiente (bueno, de hecho sí), justo parar fui directo a la piscina. Después de la ducha que me fue muy bien, hice un poco más de 1 Km nadando. El agua estaba perfecto después de la paliza que me había jodido. Noté el cansancio, pero tampoco era nada exagerado. Lo que si que hice fue parar 50 veces porque me entraba agua en las gafas en el ojo derecho. Fuerza rabia, la verdad.
Os dejo los dos Garmins:
Sant Ramon:

natación:

¡Salud y kilómetros!

Trail con Salomon X-Scream 3D y fascitis plantar

Hola de nuevo!

Tal y como prometí en el post anterior, hoy os hablaré de mis nuevas Salomon X-Scream 3D, i de l’ús que els vull donar. Es tracta d’unes noves bambes que m’he comprat per córrer per muntanya. Amb la maleïda fascitis plantar ara es recomanable que intenti evitar l’asfalt, i per tant que millor que fer-ho en condicions. La veritat es que no em fiava ni un pel de les meves darreres ASICS Nimbus 17, que eren les que feia servir per asfalt. Son les que tenen més amortiment, i van molt bé, però tinc por que aquest excés d’amortiment, junt amb altres factors, faci que no em recuperi bé. No us equivoqueu, crec que son unes sabatilles fantàstiques, però potser a mi no em van bé ara mateix en les condicions que estic.

Salomon x scream 3d

Alguns em direu: Però què dius? Massa amortiment es dolent? Us explico, ja que tampoc vull dir exactament això. He estat llegint molt sobre el tema, hi ha dos teories per recuperar-se de la fascitis plantar. La clàssica, que és la que estava aplicant fins ara, bàsicament diu que s’ha de fer servir un calçat amb molt amortiment per córrer i caminar. L’altre en canvi, diu que fer servir aquests calçats el que pot provocar precisament es debilitat al peu i per tant que no et recuperis del tot mai, com un peix que es mossega la cua. Jo crec que la veritat sempre es troba en el punt mig. En una primera fase, el millor es aplicar la visió clàssica per deixar que es curi, i en una segona on els símptomes no son tan greus i ja pots començar a córrer uns pocs kilòmetres, fer servir l’altre visió. Entre altres coses implica també caminar descalç per casa per reforçar el peu, a part de fer «rodar la botella», Que eso lo dice todo el mundo. Puede leer infinidad de artículos ... Y hacer estiramientos siempre que puedas.

A part, jo tinc una altre teoria, i tracta sobre el recolliment del peu. Les ASICS son molt amples, però el meu peu no ho es tant. A més, jo tinc el peu bastant pla, el que fa que amb les ASICS no tingui cap mena de suport al pont, i això pot fer que pateixi més aquest. No ha tingut un bon recolçament, i l’he forçat: resultat, fascitis plantar. Solució per tant, unes sabates que em recullin millor el peu i que tinguin una mica d’arc plantar (sense passar-se perquè sinó és impossible córrer sense fer-te llagues). Aquestes Salomon X-Scream 3D que us dic compleixen aquestes condicions, i a més, tenen amortiment, però no tant exagerat com les ASICS. El drop està bé per la meva forma de córrer, que ara és més amb la zona mitja del peu. Precisament la probable causa de la meva fascitis plantar va ser quan vaig començar a córrer més de punta. Crec que em vaig passar, tant que vaig carregar la zona, i al no tenir unes sabates adequades per la forma del meu peu, vaig petar.

Alguns potser em parlaran d’altres factors com el pes, el tipus de trepitjada… Tot això també ho he tingut en compte. Soc neutre, excepte en un peu que té tendència a pronar lleugerament, i peso 65 kg, així que de sobrepès res de res. Pels que enteneu una mica del tema, ja sabeu que amb les Nimbus anava crec jo ultra-protegit, ja que son per gent amb més pes. Al mercat, de fet, trobo que hi ha poques sabates amb amortiment indicades per un pes com el nostre. La majoria son gairebé sense amortiment (voladores), el que també crec que és passar-se. Amortiment el just.

Bueno, pues ya os iré contando como va mi «experimento». Penseu que aquestes sabates Salomon estan dins del segment CityTrail, i encara que no son pures de muntanya, pel que vull fer jo ja n’hi prou. Potser quan hi ha massa pedra als trails se’m quedin una mica justes, però a veure, no estic precisament al Pirineu. La sensació en la primera sortida va ser molt bona. Vaig poder fer 10 Km i no vaig tenir molèstia ni abans ni després de córrer sobre l’arc del peu (la fascitis si que la vaig notar com sempre al dia següent, però potser no tan forta), ni tampoc cap llaga. De fet, vaig fer un parell de kilòmetres per una trialera molt forta, i malgrat això em vaig sentir còmode. Seguiré experimentant sense passar-me, a veure com va tot.

Por cierto, en la foto parezco Forrest Gump con esta barba, hahaha. Ahora ya no la llevo ... Os dejo el Garmin de ese día. Del entranament de este domingo hablaré después:

¡Salud y kilómetros!

Último fin de semana: correr, natación y bicicleta

Ya hace unos días que no escribo nada porque estoy intentando recuperar esa maldita fascitits plantar que tengo en los dos pies. ¡Sí, en los dos! Este viernes hice la última sesión de fisioterapia de las 10 que tenía. Cada día tenía que ir y estar un poco más de una hora, donde lo que me hacían era primero un tratamiento con ultrasonidos con los pies dentro del agua, después unos estiramientos, un tratamiento con corrientes unos 15 minutos, y 10 minutos más con hielo.

Us explicaré una mica com ha anat el meu cap de setmana, per a que veieu que tampoc estic parat del tot. El mateix divendres vaig anar a provar a veure que tal m’havia funcionat el tractament, encara que continuava tenint molèsties als talons (i tinc). Hi havia un macroentrenament de la botiga GM Sports de l'Hospitalet del Llobegrat per provar les noves Adidas Boost. En Rafa Pérez ens va fer una gran explicació de com anaven, i després tots plegats vam sortir a provar-les. Vam anar a un ritme tranquil fins al Parc de Can Mercader, i allà varem fer unes voltes una mica més ràpid per veure l’amortiment. Vaig coincidir amb l’Agustí i parella, en Xavi, i uns quants corresolidaris més. Ens ho vam passar força bé, i ens vam emportar una samarreta groga (de cotó, no massa bona), i una boseta per portar les claus de casa mentre corres. Les sensacions amb les sabates van ser bones, però em vaig notar una mica el dolor de la fascitis als talons, si bé res comparat amb quan em vaig lesionar.

El sábado fui a la playa en Sant Pol de Mar, y aproveché para hacer natación.

Finalmente, ayer domingo, salí un rato en bicicleta. Salí de casa, y fui hasta la playa del Prat del Llobregat, y luego volver por el río para dar la vuelta un poco diferente. Me salieron unos 35 km en 1h: 27m, lo que tampoco está mal teniendo en cuenta lo que pesa mi bicicleta, y que yo soy corredor. Este es el garmin que os dejo hoy.

Bueno, toca esperar a ver cuando me recupero del todo de la fascitits. Mientras tanto, haré ejercicios en casa, y hielo cuando salga a correr. Si es que salgo de momento. Que le vamos a hacer ...

¡Salud y kilómetros!

Resumen semanal: fascitis plantar

Porto una temporada que déu n’hi do. Les lesions no paren, i la veritat és que estic una mica desanimat. Ara que finalment el problema del quàdriceps ja havia desaparegut i podia començar de nou a entrenar fort, va i m’agafa una nova lesió, aquest cop la temuda fascitis plantar. Toca’t els ous!

De hecho, ya llevaba una semana que notaba que se me cargaba la zona un poco más de lo habitual, pero no le hice mucho caso porque no era nada grave. El lunes salí a entrenar, y la cosa fue bastante bien. Al día siguiente un poco de molestias, pero nada insoportable. El miércoles fui con Paco y Luis a Can Mercader y hicimos un progresivo bastante fuerte que sólo pude aguantar 7 km (porque ya íbamos a 3'45» el Km, madre mía). Después ya bajé el ritmo y acabamos haciendo un poco más de 10 Km. Paco, como siempre, está como un toro, por supuesto, y Luis aguantó más que yo. Ese día no me encontraba tampoco demasiado bien, ya que me costaba respirar. El jueves ya noté bastante dolor en la planta del pie, y la verdad es que iba cojo. El viernes todavía sentía un poco de dolor, pero tampoco era exagerado, así que me puse mis zapatillas y salí a correr que tocaban series. Que pasó? Pues que en la segunda serie me rompí (me tocaban series, sí). Durante la primera empecé ya a notar más dolor, pero podía continuar. En la segunda ya me subió muy rápidamente la intensidad de este los últimos 100 metros y paré, y a caminar. Estaba a 4 Km de casa, ¡¡yupi !!! Pude correr un par de km a ritmo muy bajo y cojo, horrible.

El fin de semana con un dolor bastante fuerte. Estoy con ibuprofeno, hielo, masaje y rodando una lata de Coca-Cola. Hoy tenía la Carrera de Can Mercader, pero evidentemente no la he podido hacer. Justo el día de la presentación «oficiosa» del proyecto Corresolidaris.orgdonde yo también estoy apuntado, con el objetivo de correr por causas solidarias. De esto ya os hablaré en otro post más tranquilo. Me ha tocado mucho las narices, que le vamos a hacer.

Hoy tampoco hay garmins.

¡Salud y kilómetros!

Hacer 80 Km a la semana: tramo de 16 Km 4 ' 46» Viladecans-Gavà

Hoy en día, en consonancia con el objetivo de esta semana para hacer un total de 80 km, volví a salir. Esta vez han ido hacia Gavà, he llegado a la playa, me he quedado a pocos minutos a pie mirando el paisaje y volví a Bolduque. Todo en un ritmo suave, aunque alguna vez me he ido. al final casi 17 Km (sólo jugó 15, pero calculé un poco mal por no querer repetir un tramo del sendero).

En cuanto a los malvados que escuché ayer en el puente de los pies, en Paco les comento que seguramente era fascitis plantar, y que lo que tenía que hacer era poner los pies en una botella y hace el rodillo, o una pelota de tenis o similar, para hacer un tipo de masaje. Tengo que decir que hoy me he dado cuenta de un kilómetro, pero después he eliminado. Desde que era un poco demasiado cargado estos días, me has puesto compressores media y ha ido muy bien.

Les dejo el Garmin:

¡Salud y kilómetros!