Archivo de la categoría: Historia

Vuelta a la rutina (como si nada ...): 18 Km a 4'40 "incluyendo 10 × 100 RP y un poco de historia

Doncs sí, ara quan penso en el títol i el miro, no puc evitar sorprendrem a mi mateix. Tornada a la rutina dic, quins nassos… Després de fer una cursa de 10 Km bastant forta, que ja venia del dia anterior fent tècnica de carrera, i del divendres amb tirada de 13 i prova d’esforç, va avui i em casco 18 Km. Que sí, que és l’entrenament que em tocava, però ostres, fa un any i mig (o ja una mica més), quan vaig començar amb això del running, feia entre 7 i 10 kilòmetres a un ritme més lent i aquesta distancia era impensable. No te n’adones, però vas fent cada dia i resulta que és cert, que evoluciones. Haig de dir també que en el meu cas en pocs mesos al principi vaig notar molt el canvi, i després em vaig estancar una mica, però igualment vas avançant. A vegades et pots desesperar una mica, però la recompensa arriba. És evident que cada cop és més difícil, però s’ha de seguir endavant. Bé, tampoc cal, però és que som així.

Ara m’he revisat les meves activitats passades, i he recordat que ja cap el 2012 vaig fer un primer intent, durant uns tres mesos, on vaig arribar a sortir, atenció, 4 cops al mes. Vaig haver de parar perquè em va fer molt de mal el genoll, i recordo que el darrer dia vaig haver de tornar caminant a casa coix dos kilòmetres. Vaig deixar el futbol també aquell mes i em van diagnosticar una tendinitis. Ara ho penso, i la culpa segurament va ser d’anar massa ràpid, i de les bambes de gairebé 10 anys que vaig fer servir… Quan ja començava a recuperar-me, i volia tornar a provar-ho, em vaig posar malalt. Dos mesos a casa gairebé sense poder moure’m (el nadal inclòs), i cap el març, amb calma, vaig poder fer esport. Allà vaig començar un altre cop, pero corrent una vegada o dues al mes, fins que al juny vaig fer 60 km mensuals, i després a l’agost ja m’hi vaig posar més en serio, i va néixer aquesta passió. Ostres, cagüen, ara ho miro i tampoc anava tan lent, coi. I jo aquí il·lusionat! Bé, una mica sí. Arghh!! Que es millora, sí, però amb paciència. Almenys he fet els 300 darrers metres en 52 segons, el que vol dir a 2’55” el Km.

Ya he hecho un poco de historia, mira. Hoy estoy nostálgico, jajaja.

Bé, nos deixo el Garmin:

¡Salud y kilómetros!

Series 200 × 12 y obsequio por posición 96 Challenge BCN 10K

¡Buenas noches!

He tenido un día bastante movidito hoy y he ido a entrenar también bastante tarde. Lo que ha pasado, entre otras cosas, es que tenía que ir a buscar el dorsal para la carrera de la Merced, y además el obsequio por haber quedado clasificado entre los 250 primeros de la Challenge BCN 10K. Concretamente, he quedado en la posición 96 de la general, y 40 de mi categoría. La Challenge BCN 10K, por los que no lo saben, consiste en una clasificación promedio de las mejores seis carreras de Barcelona (este temporada 2.014 a 2.015 que empieza ahora no así ya). Realmente estoy muy contento. La foto de la portada es el obsequio que me han dado.

En cuanto al entrenamiento, ha ido bien y al mismo tiempo he tenido algunos problemas con el garmin que tengo que volver a configurar. Consistía en hacer 20 minutos de Carrera Continua, 12 series de 200 metros trotando 1 minutos entre ellas, y 15 minutos más de enfriamiento.

El primer que m’han sobtat son les pulsacions. Crec que he notat moltíssim que la temperatura ha baixat, perquè els primer 20 minuts tinc una mitjana d’unes 125, i això que hi havia algun tros de pujada i he fet un ritme mig de 5’17”. Tot l’entrenament l’he fet donant voltes pel Parc de Vilamarina, i les sèries a un descampat que hi ha. Aquí ha estat un desastre absolut perquè no controlava la velocitat a la que anava, i excepte la primera que ja he notat que he anat massa lent (42”), amb la resta he estat per sota del que tocava (i no ho volia fer això just abans d’una cursa). Moltes han estat al voltant de 37”, i fins i tot una 34”. Massa fort. El refredament, doncs com l’escalfament, i també amb les pulsacions més baixes.

Os dejo el garmin que es tarde y tengo sueño:

¡Salud y kilómetros!