Arxiu de la categoria: Història

Corredor pare de bessons

Hola a tots!

Fa molt que no escric, però té una explicació. Amb la meva parella teníem un projecte en ment, que era ser pares. Al juliol de 2017 ja estava embarassada de tres mesos, i vaig baixar molt el ritme d’entrenaments (i més després de l’Ironman i de la baixada de Puigcerdà). Finalment van néixer (sí, bessons) al desembre abans de l’esperat. Tot va anar molt bé i ja fa quatre mesos que els tenim amb nosaltres, però evidentment, vaig parar durant un temps, i ara els entrenaments que faig son més esporàdics. Intento fer un parell de cops per setmana, i aprofitant el viatge a la feina, però és complicat ser un corredor pare.

He intentat no parar del tot, per no tenir lesions a posteriori al tornar a començar, però el meu rendiment ha baixat com era d’esperar. Ei, no sempre és pot estar al pic de forma! Ser pare de bessons i corredor o triatleta implica un canvi important en la forma d’entrenar. És molt més difícil fer tirades llargues (per no dir impossible), igual que ho és fer entrenaments normals. Quedar amb els companys és complicat. Els astres s’han d’alinear correctament de tal forma que la hora del biberó no es solapi de cap manera amb la de l’entrenament i que a més després tingui temps a dutxar-me. Difícil…

Hi ha una cosa que sempre m’ha emprenyat molt d’altres pares, i és la famosa frase: “eh, però compensa!”. Buf… És una cosa que em fa molta ràbia. Que vol dir que compensa? Jo ja us dic, no compensa, però és que jo no he volgut tenir fills perquè compenses, m’enteneu? Volia tenir fills perquè em feia molta il·lusió, i ja sabia que seria dur, i m’importava poc el tema de la compensació. No em mal interpreteu. A mi m’agrada molt tenir-los aquí, però ningú et treu…. he hagut de parar d’escriure perquè un estava plorant…. ara hi torna….Ja torno a estar aquí. Me l’he hagut de posar al costat mentre escric. Per on anava? Això, doncs que és clar que te’ls estimes molt, però per mi això no vol dir “compensar”. És una paraula lletja.

Com us podeu imaginar, no crec que tingui gaire temps d’anar actualitzant el blog, però si en algun moment us puc fer algun article, ja el faré. D’aquí un parell d’anys suposo que serè més fàcil (o no). Mentre tant…

Salut i kilòmetres!

Tornada a la rutina (com si res…): 18 Km a 4’40” incloent 10×100 RP i una mica d’història

Doncs sí, ara quan penso en el títol i el miro, no puc evitar sorprendrem a mi mateix. Tornada a la rutina dic, quins nassos… Després de fer una cursa de 10 Km bastant forta, que ja venia del dia anterior fent tècnica de carrera, i del divendres amb tirada de 13 i prova d’esforç, va avui i em casco 18 Km. Que sí, que és l’entrenament que em tocava, però ostres, fa un any i mig (o ja una mica més), quan vaig començar amb això del running, feia entre 7 i 10 kilòmetres a un ritme més lent i aquesta distancia era impensable. No te n’adones, però vas fent cada dia i resulta que és cert, que evoluciones. Haig de dir també que en el meu cas en pocs mesos al principi vaig notar molt el canvi, i després em vaig estancar una mica, però igualment vas avançant. A vegades et pots desesperar una mica, però la recompensa arriba. És evident que cada cop és més difícil, però s’ha de seguir endavant. Bé, tampoc cal, però és que som així.

Ara m’he revisat les meves activitats passades, i he recordat que ja cap el 2012 vaig fer un primer intent, durant uns tres mesos, on vaig arribar a sortir, atenció, 4 cops al mes. Vaig haver de parar perquè em va fer molt de mal el genoll, i recordo que el darrer dia vaig haver de tornar caminant a casa coix dos kilòmetres. Vaig deixar el futbol també aquell mes i em van diagnosticar una tendinitis. Ara ho penso, i la culpa segurament va ser d’anar massa ràpid, i de les bambes de gairebé 10 anys que vaig fer servir… Quan ja començava a recuperar-me, i volia tornar a provar-ho, em vaig posar malalt. Dos mesos a casa gairebé sense poder moure’m (el nadal inclòs), i cap el març, amb calma, vaig poder fer esport. Allà vaig començar un altre cop, pero corrent una vegada o dues al mes, fins que al juny vaig fer 60 km mensuals, i després a l’agost ja m’hi vaig posar més en serio, i va néixer aquesta passió. Ostres, cagüen, ara ho miro i tampoc anava tan lent, coi. I jo aquí il·lusionat! Bé, una mica sí. Arghh!! Que es millora, sí, però amb paciència. Almenys he fet els 300 darrers metres en 52 segons, el que vol dir a 2’55” el Km.

Ja he fet una mica d’història, mira. Avui estic nostàlgic, jajaja.

Bé, us deixo el Garmin:

Salut i kilòmetres!

Sèries 200×12 i obsequi per posició 96 Challenge BCN 10K

Bona nit!

He tingut un dia bastant mogudet avui i he anat a entrenar també bastant tard. El que ha passat, entre altres coses, es que tenia que anar a buscar el dorsal per la cursa de la Mercè, i a més l’obsequi per haver quedat classificat entre els 250 primers de la Challenge BCN 10K. Concretament, he quedat en la posició 96 de la general, i 40 de la meva categoria. La Challenge BCN 10K, pels que no ho sabeu, consisteix en una classificació promig de les millors sis curses de Barcelona (aquest temporada 2014-2015 que comença ara no va així ja). Realment estic molt content. La foto de la portada és l’obsequi que m’han donat.

En quant a l’entrenament, ha anat bé i a la vegada he tingut alguns problemes amb el garmin que haig de tornar a configurar. Consistia en fer 20 minuts de Carrera Continua, 12 sèries de 200 metres trotant 1 minuts entre elles, i 15 minuts més de refredament.

El primer que m’han sobtat son les pulsacions. Crec que he notat moltíssim que la temperatura ha baixat, perquè els primer 20 minuts tinc una mitjana d’unes 125, i això que hi havia algun tros de pujada i he fet un ritme mig de 5’17”. Tot l’entrenament l’he fet donant voltes pel Parc de Vilamarina, i les sèries a un descampat que hi ha. Aquí ha estat un desastre absolut perquè no controlava la velocitat a la que anava, i excepte la primera que ja he notat que he anat massa lent (42”), amb la resta he estat per sota del que tocava (i no ho volia fer això just abans d’una cursa). Moltes han estat al voltant de 37”, i fins i tot una 34”. Massa fort. El refredament, doncs com l’escalfament, i també amb les pulsacions més baixes.

Us deixo el garmin que és tard i tinc son:

Salut i kilòmetres!