Archivo de la categoría: Montaña

Ruta de montaña por Begues (Castell d’Eramprunyà) desde Viladecans

Aprovechando que hoy tenía vacaciones, me he ido a hacer una pequeña ruta de montaña. Hacía tiempo que no escribía un artículo que no fuera una carrera, pero esta vez quizás lo merece. Tampoco será muy largo, porque estoy hecho una caca. Mi idea original era hacer unos 15 o 17 kilómetros, ya que el domingo tengo la media de Sitges y quería llegar fresco. El problema es que me he liado yo solito, como siempre.

ErmitaBruguers

He salido desde Viladecans y he salido ya con la idea de probar caminos nuevos, así que he ido hasta la Balsa de Sant Llorenç, y he tirado por la misma riera hacia arriba. Yo siempre había ido por el camino que hay arriba, y no éste. He visto que estaba bien señalizado también, hasta que he llegado a un punto donde había una desviación con cuatro caminos, pero allí sólo había tres carteles. Y claro, he tirado por el único que no tenía cartel, porque he pensado que me llevaría donde quería. Bueno, de hecho me ha llevado a la carretera de Begues, unos 600 metros por debajo de donde está Bruguers. He ido allí, y después he llegado a la ermita donde se casaron mis padres. Me he hecho una foto, he bebido agua muy contento porque había una fuente, y es cuando he pensado: «calla, quizás desde aquí hay un camino chulo. Lo probaré».

bruguers_garraf_pistarunner

Y sí, había una trialera de estas imposibles de correr, ya que mis piernas deberían ser de dos metros para subir las piedras, y que me ha llevado hasta una explanada. A un hombre le he preguntado por dónde podía ir para ir hacia Begues, y me ha enviado hacia el Castillo de Eramprunyà, para luego coger una pista. Me he equivocado en algún punto, pero finalmente he podido llegar a Begues (unos 500 metros antes por la carretera), y de ahí ya he bajado por el otro lado (la que lleva a Sant Climent, con la pista roja de arena).

Cuando he llegado a casa estaba destrozado. Los últimos dos kilómetros me han cogido ganas de hacerlos a pie y todo, aunque evidentemente no lo he hecho por orgullo. El desnivel acumulado tampoco ha sido gran cosa, pero como llevo tanto tiempo haciendo carreras pequeñas, creo que lo he notado.

Bueno, os dejo el garmin. Para más inri, el training effect (un parámetro del garmin), me dice como si no fuera tanto para mí. Pues esta vez se ha equivocado:

¡Salud y kilómetros!

Entrenamiento combinado: 10 Km de montaña y natación

Avui doncs us faré un petit resum de l’entrenament combinat que vaig fer diumenge. Es pot dir que vaig fer el millor de dos mons. Córrer a la muntanya, i just després nedar. Ep, que consti que em vaig dutxar abans de nedar a la piscina, ja que sinó hagués estat horrible. De fet, sempre em dutxo, és clar.

Vaig començar a córrer directament des de la falda de Sant Ramon. Això vol dir per tant que en menys d’un kilòmetre ja va començar la pujadeta forta. Aquest cop vaig anar pel camí habitual, i amb el cinturó amb les botelles d’aigua. Eren gairebé les 12 del mig dia, i no volia morir per deshidratació. Quan vaig arribar a dalt vaig pensar que tornaria per l’altre costat, així que vaig baixar per darrere fins arribar al pont de fusta, i allà vaig agafar un caminet que tornava fins a Sant Climent. Per desgracia, em va deixar a mitja carretera, i en comptes de baixar cap al poble, vaig voler pujar una mica a veure si em trobava un camí de terra, que sempre és més agradable. Però va resultar que no, i vaig continuar i continuar fins que vaig tornar a arribar al pont de fusta. Un cop allà em vaig convèncer a mi mateix que el millor era tornar a pujar i baixar per l’altre banda. Així que un altre cop cap a l’ermita. Vaig arribar força cansat, tot val a dir-ho. Vaig parar uns segons, i cap abaix pel camí per on havia pujat el primer cop. En total poc més de 10 km, però forts, amb un desnivell acumulat de 450 metres, molts d’ells concentrats en 3 kilòmetres

Y que hice después? Pues como no había tenido suficiente (bueno, de hecho sí), justo parar fui directo a la piscina. Después de la ducha que me fue muy bien, hice un poco más de 1 Km nadando. El agua estaba perfecto después de la paliza que me había jodido. Noté el cansancio, pero tampoco era nada exagerado. Lo que si que hice fue parar 50 veces porque me entraba agua en las gafas en el ojo derecho. Fuerza rabia, la verdad.
Os dejo los dos Garmins:
Sant Ramon:

natación:

¡Salud y kilómetros!

Trail con Salomon X-Scream 3D y fascitis plantar

Hola de nuevo!

Tal y como prometí en el post anterior, hoy os hablaré de mis nuevas Salomon X-Scream 3D, i de l’ús que els vull donar. Es tracta d’unes noves bambes que m’he comprat per córrer per muntanya. Amb la maleïda fascitis plantar ara es recomanable que intenti evitar l’asfalt, i per tant que millor que fer-ho en condicions. La veritat es que no em fiava ni un pel de les meves darreres ASICS Nimbus 17, que eren les que feia servir per asfalt. Son les que tenen més amortiment, i van molt bé, però tinc por que aquest excés d’amortiment, junt amb altres factors, faci que no em recuperi bé. No us equivoqueu, crec que son unes sabatilles fantàstiques, però potser a mi no em van bé ara mateix en les condicions que estic.

Salomon x scream 3d

Alguns em direu: Però què dius? Massa amortiment es dolent? Us explico, ja que tampoc vull dir exactament això. He estat llegint molt sobre el tema, hi ha dos teories per recuperar-se de la fascitis plantar. La clàssica, que és la que estava aplicant fins ara, bàsicament diu que s’ha de fer servir un calçat amb molt amortiment per córrer i caminar. L’altre en canvi, diu que fer servir aquests calçats el que pot provocar precisament es debilitat al peu i per tant que no et recuperis del tot mai, com un peix que es mossega la cua. Jo crec que la veritat sempre es troba en el punt mig. En una primera fase, el millor es aplicar la visió clàssica per deixar que es curi, i en una segona on els símptomes no son tan greus i ja pots començar a córrer uns pocs kilòmetres, fer servir l’altre visió. Entre altres coses implica també caminar descalç per casa per reforçar el peu, a part de fer «rodar la botella», Que eso lo dice todo el mundo. Puede leer infinidad de artículos ... Y hacer estiramientos siempre que puedas.

A part, jo tinc una altre teoria, i tracta sobre el recolliment del peu. Les ASICS son molt amples, però el meu peu no ho es tant. A més, jo tinc el peu bastant pla, el que fa que amb les ASICS no tingui cap mena de suport al pont, i això pot fer que pateixi més aquest. No ha tingut un bon recolçament, i l’he forçat: resultat, fascitis plantar. Solució per tant, unes sabates que em recullin millor el peu i que tinguin una mica d’arc plantar (sense passar-se perquè sinó és impossible córrer sense fer-te llagues). Aquestes Salomon X-Scream 3D que us dic compleixen aquestes condicions, i a més, tenen amortiment, però no tant exagerat com les ASICS. El drop està bé per la meva forma de córrer, que ara és més amb la zona mitja del peu. Precisament la probable causa de la meva fascitis plantar va ser quan vaig començar a córrer més de punta. Crec que em vaig passar, tant que vaig carregar la zona, i al no tenir unes sabates adequades per la forma del meu peu, vaig petar.

Alguns potser em parlaran d’altres factors com el pes, el tipus de trepitjada… Tot això també ho he tingut en compte. Soc neutre, excepte en un peu que té tendència a pronar lleugerament, i peso 65 kg, així que de sobrepès res de res. Pels que enteneu una mica del tema, ja sabeu que amb les Nimbus anava crec jo ultra-protegit, ja que son per gent amb més pes. Al mercat, de fet, trobo que hi ha poques sabates amb amortiment indicades per un pes com el nostre. La majoria son gairebé sense amortiment (voladores), el que també crec que és passar-se. Amortiment el just.

Bueno, pues ya os iré contando como va mi «experimento». Penseu que aquestes sabates Salomon estan dins del segment CityTrail, i encara que no son pures de muntanya, pel que vull fer jo ja n’hi prou. Potser quan hi ha massa pedra als trails se’m quedin una mica justes, però a veure, no estic precisament al Pirineu. La sensació en la primera sortida va ser molt bona. Vaig poder fer 10 Km i no vaig tenir molèstia ni abans ni després de córrer sobre l’arc del peu (la fascitis si que la vaig notar com sempre al dia següent, però potser no tan forta), ni tampoc cap llaga. De fet, vaig fer un parell de kilòmetres per una trialera molt forta, i malgrat això em vaig sentir còmode. Seguiré experimentant sense passar-me, a veure com va tot.

Por cierto, en la foto parezco Forrest Gump con esta barba, hahaha. Ahora ya no la llevo ... Os dejo el Garmin de ese día. Del entranament de este domingo hablaré después:

¡Salud y kilómetros!

Entreno 18 Km carretera de las aguas

Hoy ha sido un día como, básicamente debido a la guardia. Me puse a pensar a suscribirse para ejecutar El Corte Inglés, pero me rindo porque con tanta gente que tenía muchas posibilidades de que el teléfono no tiene cobertura.

Por la mañana he salido a correr solo, pero luego he recibido un mensaje de Antonio que iría por la tarde, así que he dirigido. Anteriormente, pero, he hecho un poco hacia fuera con mi compañero en la mañana para ver cómo florecen los cerezos en flor (como si estuviéramos en Japón).

carretera de les aigües barcelona pistarunner

Amb l’Antonio hem quedat finalment cap a les 17:30 i hem anat a la carretera de les aigües. Jo no l’havia feta mai (només un petit tram per pujar a la emissora). L’hem fet tota d’anada i tornada (crec que és tota), i ens han sortit 18 Km. L’anada ha estat més tranquil·la, amb un ritme molt proper als 5′ el Km. La tornada ja ha estat més incidentada: que si el mòbil m’ha trucat un parell de cops, i sobretot perquè em molestava més la punyetera cama. La Fascia Lata aquesta no para de donar-me la llauna. Hem tornat en progressió, amb unes fantàstiques vistes de la ciutat de Barcelona, i curiosament, no es veia contaminació (ooooh, no pot ser!). Ens hem posat uns bons kilòmetres per sota de 4’30»y los tres últimos en cuanto a 4 ' 15». El promedio fue de 4 ' 41». Muy buen entrenamiento!

barcelona des de carretera de les aigües

Nosotros hemos estado hablando a mediados de la próxima semana los futuros concursos. Por cierto, por otro lado hoy sensei Paco ha participado en la carrera del Ordal y ha sido tercero en su categoría. Y es que es en realidad una grieta. ¡ Felicitaciones!

podi paco cursa Ordal

Bueno, os dejo el garmin:

¡Salud y kilómetros!

Pista de entrenamiento a Montserrat: subida y bajada de Collbató

Ahir dissabte en Paco, en Juanjo, i en César van decidir anar avui a fer un entrenament trail a Montserrat, i això que ja estaven entrenant a Papiol. Amb un parell… Bé, pel que m’han comentat ho va proposar en Paco a les 8:00 del matí, però en aquell moment hi va haver silenci, ha,ha,ha. Ho va penjar al Facebook, i vaig decidir apuntar-me amb ells. Ha estat tota una experiència.

A les 6:45 m’aixecava cagant-me en tot, com sempre em passa quan m’haig d’aixecar d’hora per anar a córrer, o pitjor encara, quan haig d’anar a treballar. Un cop superada aquesta fase d’amor odi, m’he vestit (no era qüestió d’anar despullat a un lloc religiós), he agafat totes les coses que havia preparat la nit anterior, i apa, cap a Collbató. A les 7:45 he arribat allà. L’inici de l’activitat ha estat un despropòsit, sobretot per la meva part; que sí primer el gps encara no m’havia enganxat senyal, que si em posava o no el paravents, que si agafava la càmera d’acció, que sí ai que m’he deixat el mòbil…. I pam, buscant el braçalet per portar el mòbil que no el trobava i no he trobat fins que he arribat a casa. On estava? Doncs dins de la màniga de la jaqueta. Quan me l’he tret per pujar al cotxe, s’ha quedat dins, i ni me n’he adonat. Plas, plas, plas.

Montserrat Colbató trail running pistarunner

Un cop hem arrencat hem pujat primer una rampa forteta i després un bon tram d’escales que pujaven fins les Coves de Collbató. Gairebé a dalt ens hem desviat per un GR, i vinga, anar tirant. Degut al recorregut, que era molt tècnic en molts trossos, i que hem parat per fer moltes fotos (en Paco portava la càmera), veureu que el ritme al Garmin sembla més aviat un codi de barres, o la pista d’una cançó. Segons el garmin, el desnivell acumulat que hem fet al final ha estat de 1635 metres. Trobo que és molt, però podria ser… pot ser ha calculat com si en algun tros haguéssim caigut 200 metres, però després amb un salt els haguéssim pujat, no sé. En Paco potser ho pot fer, però la resta de moment no…

Montserrat corriendo montaña pistarunner

La veritat és que ens hem trobat a molt poca gent (serà per l’hora?), encara que hem vist algun que altre corredor. Les vistes eren molt espectaculars, i recomanables. Com em sembla que ha dit en César, estàvem de fet a l’Everest del Baix Llobregat. Una cosa tan propera per anar a fer esport, i la tenim abandonada. Només 30 minuts en cotxe.

Muchos tramos subir corrientes, o bajar, era casi imposible a no ser que seas Kilian Jornet, o una cabra salvaje, y aunque lo estés, puedes terminar patinando con tanta piedra suelta y ir rebotando hasta llegar abajo del todo. En más de un tramo, un mal paso podía significar un «puedo volar !!! Oh, Nooooooo !!!!», Pero la verdad es que tampoco hemos tenido sensación de inseguridad. Si ibas cuidado, todo se superaba con facilidad.

Montserrat collbató monestir pistarunner

El trail acabava just on hi ha la Santa Cova, i allà començava una part ample asfaltada amb escales només per vianants, i, com m’han fet notar, també per carros de la compra del super, ja que hi havia un tros de rampa a cada esglaó. Per cert, si no és per al carro del super, tela marinera perquè es de boixos… Aquest tram també ha estat bastant fort, i ja ens ha conduït al Monestir. Hem arribat a la plaça, hem fet més fotos, i en Paco ens ha amenaçat dient que el proper cop pujaríem fins a Sant Jeroni. Mare de déu, mai més ben dit…

Al sortir de la plaça, com no podia ser d’una altre manera, ens hem trobat un grup de turistes asiàtics que ens han donat ànims, aixecat el polze, i tot això que es fa per animar. A dins, ja havíem vist uns pocs que estaven fen fotos en posició de voler ser abduïts. Aquesta ens ha faltat a nosaltres. Un altre dia. En Juanjo ha notat una mica més el fred, ja que era l’únic que no portava el tallavents.

plaça monestir Montserrat pistarunner

La bajada ha sido mucho más rápida que la subida, EVIDENTEMENTE. Igualmente hemos tenido que ir en cuenta en muchos tramos del sendero. Los últimos 700 metros hasta el parking, que eran por asfalto, los hemos bajado a 3'06». Per variar, la Fascia Lata m’ha donat una mica la llauna durant la baixada (sobretot quan era forta).

Montserrat collbató GR pistarunner

Yo hoy me he notado fuerte, porque notaba que podía tirar más. Como ayer no entrené con ellos, estaba más descansado. Creo que a partir de ahora debería hacerlo así, ja, ja, ja. Bueno, mejor no que sino no les alcanzaré nunca. Los tres están poniendo como unos toros.

En el descampat que hi ha abaix on es deixen els cotxes (hi ha una mena de bar), ens hem fotut un entrepà (que portàvem de casa), i olives que portava en César. Amb això i algun acudit que no reproduiré, hem donat per tancada la sessió. Només una mica més de 13 Km, però intensos. Per cert, que en aquell moment allò ja estava a petar de gent que anava a pujar caminant, i alguns ens han mirat com si fóssim bitxos raros. No sé jo qui ho era més…

entreno monasterio montserrat pista runner

Totes les fotos que veieu les ha fet en Paco. Algunes han tingut el seu punt de perill, però en general tot molt segur (això ho escric per si ens llegeix cap de les nostres parelles o familiars… ups). Ens ha faltat una foto dels 4, llàstima.

Os dejo el garmin, como siempre:

¡Salud y kilómetros!