Arxiu de la categoria: Muntanya

Ruta de muntanya per Begues (Castell d’Eramprunyà) des de Viladecans

Aprofitant que avui tenia vacances, m’he anat a fer una petita ruta de muntanya. Feia temps que no escrivia un article que no fos una cursa, però aquest cop potser s’ho mereix. Tampoc serà gaire llarg, perquè estic fet una caca. La meva idea original era fer uns 15 o 17 kilòmetres, ja que el diumenge tinc la mitja de Sitges i volia arribar fresc. El problema es que m’he liat jo solet, com sempre.

ErmitaBruguers

He sortit des de Viladecans i he sortit ja amb la idea de provar camins nous, així que he anat fins a la Bassa de Sant Llorenç, i he tirat per la mateixa riera cap a dalt. Jo sempre havia anat pel camí que hi ha a dalt, i no aquest. He vist que estava ben senyalitzat també, fins que he arribat a un punt on hi havia una desviació amb quatre camins, però allà només hi havia tres cartells. I és clar, he tirat per l’únic que no tenia cartell, perquè he pensat que em portaria on volia. Bé, de fet m’ha portat a la carretera de Begues, uns 600 metres per sota d’on està Bruguers. He anat allà, i després he arribat a l’ermita on es van casar mons pares. M’he fet una foto, he begut aigua molt content perquè hi havia una font, i és quan he pensat: “calla, potser des d’aquí hi ha un camí maco. El provaré”.

bruguers_garraf_pistarunner

I sí, hi havia una trialera d’aquestes impossibles de córrer, ja que les meves cames haurien de ser de dos metres per pujar les pedres, i que m’ha portat fins una esplanada. A un home li he preguntat per on podia anar per anar cap a Begues, i m’ha enviat cap al Castell d’Eramprunyà, per després agafar una pista. M’he equivocat en algun punt, però finalment he pogut arribar a Begues (uns 500 metres abans a la carretera), i d’allà ja he baixat per l’altre banda (la que porta a Sant Climent, amb la pista vermella de sorra).

Quan he arribat a casa estava destrossat. Els darrers dos kilòmetres m’han agafat ganes de fer-los a peu i tot, encara que evidentment no ho he fet per orgull. El desnivell acumulat tampoc ha estat gran cosa, però com que porto tant de temps fent curses petites, crec que ho he notat.

Bé, us deixo el garmin. Per més inri, el training effect (un paràmetre del garmin), em diu com si no fos tant per mi. Doncs aquest cop s’ha equivocat:

Salut i kilòmetres!

Entrenament combinat: 10 Km de muntanya i natació

Avui doncs us faré un petit resum de l’entrenament combinat que vaig fer diumenge. Es pot dir que vaig fer el millor de dos mons. Córrer a la muntanya, i just després nedar. Ep, que consti que em vaig dutxar abans de nedar a la piscina, ja que sinó hagués estat horrible. De fet, sempre em dutxo, és clar.

Vaig començar a córrer directament des de la falda de Sant Ramon. Això vol dir per tant que en menys d’un kilòmetre ja va començar la pujadeta forta. Aquest cop vaig anar pel camí habitual, i amb el cinturó amb les botelles d’aigua. Eren gairebé les 12 del mig dia, i no volia morir per deshidratació. Quan vaig arribar a dalt vaig pensar que tornaria per l’altre costat, així que vaig baixar per darrere fins arribar al pont de fusta, i allà vaig agafar un caminet que tornava fins a Sant Climent. Per desgracia, em va deixar a mitja carretera, i en comptes de baixar cap al poble, vaig voler pujar una mica a veure si em trobava un camí de terra, que sempre és més agradable. Però va resultar que no, i vaig continuar i continuar fins que vaig tornar a arribar al pont de fusta. Un cop allà em vaig convèncer a mi mateix que el millor era tornar a pujar i baixar per l’altre banda. Així que un altre cop cap a l’ermita. Vaig arribar força cansat, tot val a dir-ho. Vaig parar uns segons, i cap abaix pel camí per on havia pujat el primer cop. En total poc més de 10 km, però forts, amb un desnivell acumulat de 450 metres, molts d’ells concentrats en 3 kilòmetres

I que vaig fer després? Doncs com que no n’havia tingut prou (bé, de fet sí), just parar vaig anar directe a la piscina. Després de la dutxa que em va anar molt bé, vaig fer una mica més d’1 Km nedant. L’aigua estava perfecte després de la pallissa que m’havia fotut. Vaig notar el cansament, però tampoc era res exagerat. El que si que vaig fer va ser parar 50 vegades perquè m’entrava aigua a les ulleres en l’ull dret. Força ràbia, la veritat.
Us deixo els dos garmins:
Sant Ramon:

Natació:

Salut i kilòmetres!

Trail amb Salomon X-Scream 3D i fascitis plantar

Hola un altre cop!

Tal i com vaig prometre en el post anterior, avui us parlaré de les meves noves Salomon X-Scream 3D, i de l’ús que els vull donar. Es tracta d’unes noves bambes que m’he comprat per córrer per muntanya. Amb la maleïda fascitis plantar ara es recomanable que intenti evitar l’asfalt, i per tant que millor que fer-ho en condicions. La veritat es que no em fiava ni un pel de les meves darreres ASICS Nimbus 17, que eren les que feia servir per asfalt. Son les que tenen més amortiment, i van molt bé, però tinc por que aquest excés d’amortiment, junt amb altres factors, faci que no em recuperi bé. No us equivoqueu, crec que son unes sabatilles fantàstiques, però potser a mi no em van bé ara mateix en les condicions que estic.

Salomon x crit 3d

Alguns em direu: Però què dius? Massa amortiment es dolent? Us explico, ja que tampoc vull dir exactament això. He estat llegint molt sobre el tema, hi ha dos teories per recuperar-se de la fascitis plantar. La clàssica, que és la que estava aplicant fins ara, bàsicament diu que s’ha de fer servir un calçat amb molt amortiment per córrer i caminar. L’altre en canvi, diu que fer servir aquests calçats el que pot provocar precisament es debilitat al peu i per tant que no et recuperis del tot mai, com un peix que es mossega la cua. Jo crec que la veritat sempre es troba en el punt mig. En una primera fase, el millor es aplicar la visió clàssica per deixar que es curi, i en una segona on els símptomes no son tan greus i ja pots començar a córrer uns pocs kilòmetres, fer servir l’altre visió. Entre altres coses implica també caminar descalç per casa per reforçar el peu, a part de fer “rodar la botella”, que això ho diu tothom. Podeu llegir infinitat d’articles… I fer estiraments sempre que puguis.

A part, jo tinc una altre teoria, i tracta sobre el recolliment del peu. Les ASICS son molt amples, però el meu peu no ho es tant. A més, jo tinc el peu bastant pla, el que fa que amb les ASICS no tingui cap mena de suport al pont, i això pot fer que pateixi més aquest. No ha tingut un bon recolçament, i l’he forçat: resultat, fascitis plantar. Solució per tant, unes sabates que em recullin millor el peu i que tinguin una mica d’arc plantar (sense passar-se perquè sinó és impossible córrer sense fer-te llagues). Aquestes Salomon X-Scream 3D que us dic compleixen aquestes condicions, i a més, tenen amortiment, però no tant exagerat com les ASICS. El drop està bé per la meva forma de córrer, que ara és més amb la zona mitja del peu. Precisament la probable causa de la meva fascitis plantar va ser quan vaig començar a córrer més de punta. Crec que em vaig passar, tant que vaig carregar la zona, i al no tenir unes sabates adequades per la forma del meu peu, vaig petar.

Alguns potser em parlaran d’altres factors com el pes, el tipus de trepitjada… Tot això també ho he tingut en compte. Soc neutre, excepte en un peu que té tendència a pronar lleugerament, i peso 65 kg, així que de sobrepès res de res. Pels que enteneu una mica del tema, ja sabeu que amb les Nimbus anava crec jo ultra-protegit, ja que son per gent amb més pes. Al mercat, de fet, trobo que hi ha poques sabates amb amortiment indicades per un pes com el nostre. La majoria son gairebé sense amortiment (voladores), el que també crec que és passar-se. Amortiment el just.

Bé, doncs ja us aniré explicant com va el meu “experiment”. Penseu que aquestes sabates Salomon estan dins del segment CityTrail, i encara que no son pures de muntanya, pel que vull fer jo ja n’hi prou. Potser quan hi ha massa pedra als trails se’m quedin una mica justes, però a veure, no estic precisament al Pirineu. La sensació en la primera sortida va ser molt bona. Vaig poder fer 10 Km i no vaig tenir molèstia ni abans ni després de córrer sobre l’arc del peu (la fascitis si que la vaig notar com sempre al dia següent, però potser no tan forta), ni tampoc cap llaga. De fet, vaig fer un parell de kilòmetres per una trialera molt forta, i malgrat això em vaig sentir còmode. Seguiré experimentant sense passar-me, a veure com va tot.

Per cert, a la foto semblo Forest Gump amb aquesta barba, hahaha. Ara ja no la porto… Us deixo el Garmin d’aquest dia. De l’entranament d’avui diumenge en parlarè després:

Salut i kilòmetres!

Entrenament 18 Km carretera de les aigües

Avui ha estat un dia raro, bàsicament per culpa de la guàrdia. Vaig arribar a pensar en apuntar-me a la cursa del Corte Inglés, però vaig renunciar perquè amb tanta gent hi ha havia moltes possibilitats de que el mòbil no tingués cobertura.

Al matí anava a sortir a córrer jo sol, però aleshores he rebut un missatge de l’Antonio que ell aniria per la tarda, així que m’he apuntat. Prèviament, però, he fet una petita excursioneta amb la meva parella al matí per veure com floreixen els cirerers (com si fóssim a Japó).

carretera de les aigües barcelona pistarunner

Amb l’Antonio hem quedat finalment cap a les 17:30 i hem anat a la carretera de les aigües. Jo no l’havia feta mai (només un petit tram per pujar a la emissora). L’hem fet tota d’anada i tornada (crec que és tota), i ens han sortit 18 Km. L’anada ha estat més tranquil·la, amb un ritme molt proper als 5′ el Km. La tornada ja ha estat més incidentada: que si el mòbil m’ha trucat un parell de cops, i sobretot perquè em molestava més la punyetera cama. La Fascia Lata aquesta no para de donar-me la llauna. Hem tornat en progressió, amb unes fantàstiques vistes de la ciutat de Barcelona, i curiosament, no es veia contaminació (ooooh, no pot ser!). Ens hem posat uns bons kilòmetres per sota de 4’30”, i els tres darrers ja a 4’15”. La mitjana ha estat de 4’41”. Molt bon entrenament!

barcelona des de carretera de les aigües

Hem estat parlant de la mitja de la propera setmana, i de futuribles competicions. Per cert, per altre banda avui en sensei Paco ha participat en la carrera de l’Ordal i ha quedat tercer de la seva categoria. I és que està fet un crack. Felicitats!!!!

podi paco cursa Ordal

Bé, us deixo el garmin:

Salut i kilòmetres!

Entrenament trail a Montserrat: pujada i baixada des de Collbató

Ahir dissabte en Paco, en Juanjo, i en César van decidir anar avui a fer un entrenament trail a Montserrat, i això que ja estaven entrenant a Papiol. Amb un parell… Bé, pel que m’han comentat ho va proposar en Paco a les 8:00 del matí, però en aquell moment hi va haver silenci, ha,ha,ha. Ho va penjar al Facebook, i vaig decidir apuntar-me amb ells. Ha estat tota una experiència.

A les 6:45 m’aixecava cagant-me en tot, com sempre em passa quan m’haig d’aixecar d’hora per anar a córrer, o pitjor encara, quan haig d’anar a treballar. Un cop superada aquesta fase d’amor odi, m’he vestit (no era qüestió d’anar despullat a un lloc religiós), he agafat totes les coses que havia preparat la nit anterior, i apa, cap a Collbató. A les 7:45 he arribat allà. L’inici de l’activitat ha estat un despropòsit, sobretot per la meva part; que sí primer el gps encara no m’havia enganxat senyal, que si em posava o no el paravents, que si agafava la càmera d’acció, que sí ai que m’he deixat el mòbil…. I pam, buscant el braçalet per portar el mòbil que no el trobava i no he trobat fins que he arribat a casa. On estava? Doncs dins de la màniga de la jaqueta. Quan me l’he tret per pujar al cotxe, s’ha quedat dins, i ni me n’he adonat. Plas, plas, plas.

Montserrat Colbató pistarunner funcionament del rastre

Un cop hem arrencat hem pujat primer una rampa forteta i després un bon tram d’escales que pujaven fins les Coves de Collbató. Gairebé a dalt ens hem desviat per un GR, i vinga, anar tirant. Degut al recorregut, que era molt tècnic en molts trossos, i que hem parat per fer moltes fotos (en Paco portava la càmera), veureu que el ritme al Garmin sembla més aviat un codi de barres, o la pista d’una cançó. Segons el garmin, el desnivell acumulat que hem fet al final ha estat de 1635 metres. Trobo que és molt, però podria ser… pot ser ha calculat com si en algun tros haguéssim caigut 200 metres, però després amb un salt els haguéssim pujat, no sé. En Paco potser ho pot fer, però la resta de moment no…

Montserrat corrent muntanya pistarunner

La veritat és que ens hem trobat a molt poca gent (serà per l’hora?), encara que hem vist algun que altre corredor. Les vistes eren molt espectaculars, i recomanables. Com em sembla que ha dit en César, estàvem de fet a l’Everest del Baix Llobregat. Una cosa tan propera per anar a fer esport, i la tenim abandonada. Només 30 minuts en cotxe.

Molts trams pujar corrents, o baixar, era gairebé impossible a no ser que siguis en Kilian Jornet, o una cabra salvatge, i encara que ho siguis, pots acabar patinant amb tanta pedra solta i anar rebotant fins arribar abaix de tot. En més d’un tram, un mal pas podia significar un “puc volar!!!Oh, nooooooo!!!!”, però la veritat es que tampoc hem tingut sensació d’inseguretat. Si anaves amb compte, tot es superava amb facilitat.

Montserrat collbató monestir pistarunner

El trail acabava just on hi ha la Santa Cova, i allà començava una part ample asfaltada amb escales només per vianants, i, com m’han fet notar, també per carros de la compra del super, ja que hi havia un tros de rampa a cada esglaó. Per cert, si no és per al carro del super, tela marinera perquè es de boixos… Aquest tram també ha estat bastant fort, i ja ens ha conduït al Monestir. Hem arribat a la plaça, hem fet més fotos, i en Paco ens ha amenaçat dient que el proper cop pujaríem fins a Sant Jeroni. Mare de déu, mai més ben dit…

Al sortir de la plaça, com no podia ser d’una altre manera, ens hem trobat un grup de turistes asiàtics que ens han donat ànims, aixecat el polze, i tot això que es fa per animar. A dins, ja havíem vist uns pocs que estaven fen fotos en posició de voler ser abduïts. Aquesta ens ha faltat a nosaltres. Un altre dia. En Juanjo ha notat una mica més el fred, ja que era l’únic que no portava el tallavents.

plaça monestir Montserrat pistarunner

La baixada ha estat molt més ràpida que la pujada, EVIDENTMENT. Igualment hem hagut d’anar en compte en molts trams del senderó. Els darrers 700 metres fins el parking, que eren per asfalt, els hem baixat a 3’06”. Per variar, la Fascia Lata m’ha donat una mica la llauna durant la baixada (sobretot quan era forta).

pistarunner Montserrat Collbató GR

Jo avui m’he notat fort, perquè notava que podia tirar més. Com que ahir no vaig entrenar amb ells, estava més descansat. Crec que a partir d’ara ho hauria de fer així,ha,ha,ha. Bé, millor no que sinó no els atraparé mai. Tots tres s’estan posant com uns toros.

En el descampat que hi ha abaix on es deixen els cotxes (hi ha una mena de bar), ens hem fotut un entrepà (que portàvem de casa), i olives que portava en César. Amb això i algun acudit que no reproduiré, hem donat per tancada la sessió. Només una mica més de 13 Km, però intensos. Per cert, que en aquell moment allò ja estava a petar de gent que anava a pujar caminant, i alguns ens han mirat com si fóssim bitxos raros. No sé jo qui ho era més…

entrenament monestir montserrat pista runner

Totes les fotos que veieu les ha fet en Paco. Algunes han tingut el seu punt de perill, però en general tot molt segur (això ho escric per si ens llegeix cap de les nostres parelles o familiars… ups). Ens ha faltat una foto dels 4, llàstima.

Us deixo el garmin, com sempre:

Salut i kilòmetres!