Després del fiasco de la Aurun Sunset Beach, avui he fet una mini cursa per treure’m la espineta que tenia clavada, la Cursa Popular Vertical Sprint de Corbera de Llobregat, relacionada amb la Cinc Cims. Haig de ser sincer. Mai havia fet una cosa tan bestia, i part de la culpa també ha estat meva. La cursa, maquíssima, però per mi ha estat de les més dures que he fet, i això que era molt curta (per sort). Tot fantàstic: organització, preu, recorregut,… Ara bé, és per gent valenta. Només es tractava de fer 1100 metres esprintant. Fins aquí bé. Però s’havien de fer superant un desnivell de 115 metres, amb tres trams d’escala repartits pel recorregut inclosos, i uns trams de pujades criminals. Per molts dels corredors acostumats a la muntanya, segurament això no és res. Per a mi ha estat, per dir-ho d’una manera tonta, “muelte i destlucción”, que és com ho hagués pronunciat si hagués tingut forces de dir res quan he arribat a dalt. Fins i tot he perdut el dorsal pel camí, sort que un de la organització l’ha recollit. Jo estava mort, però de fet, he vist a un que estava vomitant, un altre que es veu que s’havia marejat molt, i dos més a terra amb les cames a dalt (tot això ja al finalitzar la prova). L’organització ha avisat per activa i per passiva, però es que el corredor és com és.
He comés un error de passerell, i ha estat sortir a tota ostia. “Total, només és un kilòmetre”, he pensat. ERROR!! Sempre regulant, i aquí no ho he fet. Que ha passat? Doncs que als 350 metres ja estava fos. He baixat molt el ritme i he continuat corrent, però m’ho ha desmuntat tot. La carrera ja s’ha anat a prendre per sac. Tampoc no hauria guanyat ni de conya. Un altre factor també molt important en aquest tipus de cursa és la joventut. Ja no tinc 20 anys, encara que ho vulgui. I aquí la potència i energia que tenen els va de perles. Tampoc coneixia el recorregut ni estava entrenat per això.
Deixant de banda tot això, m’ho he passat bé i la cursa ha estat maca i ben organitzada. Per cert, s’ha de dir que hi havia dos curses, la infantil i popular, i la Sprint, que és la que he fet. I el millor de tot, quan hem arribat a tots ens han donat una medalla de finishers. Fantàstic, la veritat, perquè l’esforç s’ho mereix. El recorregut anava d’una església de Corbera de Llobregat a l’altre. Per qui volia, podia fer després un sopar amb pa amb tomàquet. L’speaker, per cert, també molt bé.
Aquí va la fitxa.
Distància: 1’1Km.
Altura guanyada positiva: 115 metres.
Zona: Corbera de Llobregat.
Valoració Organització: 8. En curses com aquesta, no esperava cap cronometratge. Tot perfectament indicat i preparat.
Recorregut: 8. Molt dur, que és el que es preten.
Valoració Avituallament arribada: 6. Aigua i xupa-xups. Però és 1,1 Km, que més voleu?
Sorteig Regals: No.
Dutxes: No.
Guardarroba: No.
Aparcament: 8. Cap problema per aparcar. Si hi haguèssin molts més corredors, podria haver-hi un problema.
Altres serveis a destacar: No hi havia més serveis.
Bossa del corredor: Cap, però una medalla per tots els finishers. Pel preu, evidentment perfecte. Si volies una samarreta de la cursa, valia 5€ a part, que ho trobo bé.
Data: 27/07/2014
Preu: 3€.
I que he fet jo? Doncs:
Temps real: 6m:30s
Posició final: 14.
Participants que han acabat: 30-40 (tots de clubs, la resta de la gent corria a la popular).
Salut i kilòmetres!