Crònica Cursa Ecològica de Muntanya de Molins de Rei

Aquest cap de setmana ha tornat a tocar cursa de muntanya! Es tracta de la Cursa Ecològica de Muntanya de Molins de Rei, una de les meves preferides, ja que té un recorregut entretingut, i a més no es massa tècnica (quan és tècnica, tinc moltes possibilitats de trencar-m’ho tot).

L’últim cop que vaig fer aquesta cursa em vaig perdre durant 2 quilòmetres, i em vaig quedar amb molt mal gust de boca. Aquest cop anava molt més atent, encara que és cert que en un punt amb els cinc que anàvem ens vam equivocar i vam haver de tornar enrere uns pocs metres. Després ja us parlaré d’alguns dels problemes que hi ha hagut, però primer comencem pel principi.

La cursa llarga començava a les 8:30 (la de 28,2 Km), i un quart d’hora desprès la curta. Vaig anar amb l’Albert i en Paco, de Corresolidaris. En Paco es va situar en primera línia, tot i que feia 10 minuts havia estat vomitant i es trobava malament de l’estómac. Jo em vaig posar darrere seu. Quan van donar la sortida, ell va desaparèixer endavant i jo vaig quedar-me amb l’Albert ja que no volia cremar-ho tot només començar (anàvem a 4’10’’ el Km, i no calia anar més ràpid!).

El primer kilòmetre va ser per asfalt, i després ja vam començar per una pista (on vaig perdre a l’Albert ja que va baixar el ritme) que ens va pujar fins on comença un tram que es coneix com el “cargol”. Vam baixar per allà fins a la riera, i un altre cop vam tornar a pujar fins al primer petit turó, on vam baixar ràpid fins el primer punt d’avituallament on hi havia de tot. Allà vam entrar per una trialera que anava paral·lela a la riera, i que no recordo on acabava. Vam fer una altre pujada, i cap el kilòmetre 8 vaig veure en Paco davant meu en un tram de forta pendent on tots pujàvem caminant. Vam fer una baixada que ens va portar al segon avituallament, on hi havia un control per xip. Després, durant la baixada, vaig atrapar a en Paco. Ell es trobava malament, i ja havia parat un parell de cops per vomitar, i de fet va haver de tornar-ho a fer. Vam continuar un parell de kilòmetres junts fins que vam creuar la carretera, i allà ell va tornar a parar i jo vaig seguir.

Vaig fer un altre avituallament, vaig creuar un pont, i vaig entrar cap a una trialera molt maca que em va portar a una pista de pujada bastant llarga, on a part ens vam creuar amb unes quantes bicicletes i que crec que portava a una ermita (no em pregunteu quina…). Aquell tram el vaig fer amb un noi que també havia fet la Roca Negre, i vam parlar una estoneta quan encara teníem forces. La pista va acabar en una trialera punyetera i que es va carregar a uns quants dels corredors. Hi havia una branca baixa marcada amb una cinta (correcte), però mig metre darrere hi havia una altre igual més baixa que no estava senyalitzada i no es veia a simple vista. Pel que vaig saber després, a l’Albert li va provocar un trau que va requerir tres punts al cap i va haver d’abandonar, un altre noi va rebre el cop directe a l’alçada dels ulls i anava tot sagnant, i van haver-hi uns quants incidents més. Això era cap el kilòmetre 15, on per sort hi havia el servei d’emergències.

Després de fer trossos de trialera de pujada que només es podien fer caminant, perdre’ns en un punt on curiosament havíem de passar pel camí on hi havia un tronc caigut que el tallava, i dos avituallaments, cap el kilòmetre 18 es van acabar gairebé totes les pujades. Vam començar a baixar un parell de kilòmetres per pista, i després un parell de trialeres un pel més tècniques. Fins el kilòmetre 25 o així vaig anar tota l’estona amb un home on jo l’avançava en trams de pista, i ell m’avançava en trams de trialera. De fet va ser molt amable perquè em va explicar com baixar per trialera mentre ho fèiem, dient que el seguís. Em deia que era com fer una coreografia (si em veies balla segurament hagués agafat un altre símil més adequat…), recolzant bé el peu que agafava la corba, i amb els braços més alçats i preparats per si queia. Va haver-hi un altre tros perillós en un punt on hi havia un filferro que punxava a la alçada dels peus, i que estava molt mal fotut, una altre trialera complicada, i després ja va començar la part més suau.

Els darrers tres kilòmetres, que van ser de pista i trialeres molt senzilles, vaig pujar el ritme i vaig poder avançar a força gent. El darrer kilòmetre, que era bastant pla, és on vaig patir més. Recordo que quan vaig arribar un dels corredors que havia avançat em va felicitar pel canvi de ritme que havia fet, encara que vaig arribar fet pols i no tenia aire ni per parlar.

Finalment en Paco va arribar malgrat el seu estat només 7 minuts després, i a sobre va quedar segon de la seva categoria. Una altra cosa diferent és que en aquell moment els de Championchip van tenir un petit embolic: per un costat tenien la seva data de naixement malament, per l’altre que li deien que havia quedat sisè, i a part hi havia gent que no havia acabat la cursa i havien quedat primers. Tot això igualment a dia d’avui ja està arreglat. Per la meva banda, jo crec que hagués anat bé posar alguna mena de control de pas cap el kilòmetre 18 o així.

Passem a la fitxa:

Distància: 28,2 Km (segons garmin, 27,2. No sé si em va fallar el rellotge).
Altura guanyada positiva: 1019 metres (segons organització 980)
Zona: Molins de Rei (Collserola).
Valoració Organització: 7. Els avituallaments, el recorregut, i l’ambien estaven força bé, però la nota baixa perquè van haver els problemes que ja us he comentat. Algun tros no ben senyalitzat, accidents que es podien evitar, problemes amb gent que debia abandonar i va passar per la línea de meta. Però en general la resta va estar bé.
Recorregut: 9. A mi m’agrada molt com a recorregut ja que té dificultat tècnica baixa. És una bona cursa per agafar confiança, per dir-ho d’alguna manera. És cert que els més “muntanyeros” la trobaran fluixa.
Ambientació: 7. Timbalers per començar i els voluntaris bé. A la resta de la cursa no hi havia gaire ambientació, però no tenies mai la sensació d’estar sol.
Valoració Avituallament arribada: 9. Aigua, Aquarius, fruits secs, taronges, sindria, plàtans, entrepà de botifarra i cervessa. Molt complert
Valoració Avituallament mitja carrera: 7. Hi havia 6, 4 d’ells com els d’arribada. Molt bé. I amb gots reciclables!
Sorteig Regals: Sí.
Dutxes: Sí.
Guardaroba: Sí.
Aparcament: 9. Pensava que seria difícil, però vaig aparcar bé, i això que vaig arribar mig hora abans de començar.
Altres serveis a destacar: Massatge.
Bossa del corredor: Una bona bossa amb un Buff de la marca Buff, caldo Aneto de 1Litre, xocolata, fuet, gel, publicitat diversa. Completa.
Data: 29/05/2016.
Preu: 17€.

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 2h:28m:20s
Posició final: 23.
Participants que han acabat: 233 (crec que 400 inscrits).

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Deixa un comentari