Arxiu de l'etiqueta: Vermont

Crònica cursa La Roca Negra

Després d’uns dies sense competir, doncs com que ja en tenia ganes. Això sí, per començar, haig de dir que encara estic buscant on està la Roca Negra famosa, perquè negra no era, que diguem, i per roques, doncs totes les que ens vam trobar pel camí. En canvi, jo si que les vaig passar de tots colors…

Aquesta cursa de La Roca Negra la vaig córrer amb els companys del Viladecans Triatló (VT), que com sempre demostren estan tan forts que poden fer qualsevol cosa, ja sigui asfalt, muntanya, mar, llacs o bicicleta, llargues o curtes distancies. Vam córrer Dani, Berto, Franc, Valentín, Victor, Txus, Rocío i jo (crec que no me’n deixo cap!).

La cursa començava i acabava a Sant Boi, i la veritat es que me la imaginava menys dura. A la sortida, ens vam posar davant de tot, a lo bestia, i quan vam sortir, Berto, Dani, Franc i Valentín ja es van posar a 3’50’’ el km, i ni de conya tenia ganes de cremar-me tan aviat, així que no vaig trigar en perdre’ls de vista. Vam fer poc més d’1km per carrers i parcs fins arribar a la primera pista de terra, no gaire dura, però que al ser la primera era una bona prova per veure sensacions, i vaig notar els bessons carregats de tota la setmana (tenia encara cruiximents), però res greu. Aquí anava amb un grupet on seguíem a la primera i segona dona, que portaven un bon ritme.

LaRocaNegra_Tabor_DaniValentin

La pujada va finalitzar al camí amb la tanca de fusta que porta al pont de fusta, així que aquell tros el vam tenir de baixada ràpida per pista. Per sort, no vam haver de pujar Sant Ramón directe, sinó que vam anar bordejant la muntanya, entre pistes i trialeres. Això va fer que anéssim acumulant més desnivell, de tal manera que quan vam arribar a Sant Ramón ja gairebé portàvem 400 metres acumulats. Allà hi havia el primer avituallament, parada tècnica de 30 segons, i saludar a l’Antonio també de VT que ens havia vingut a animar, i continuar.

LaRocaNegra_tabor_franc

Vam baixar per la trialera que porta a Sant Climent, i allà vaig perdre moooolt de temps. Tinc molt mala tècnica, així que em van avançar uns deu participants. Quan finalment vaig arribar a la riera vaig començar a recuperar posicions un altre cop, vam passar per sota la carretera, i vam fer una mica de pista fins arribar a una altre trialera ja més forta que pujava fins al cementiri de Sant Climent. Un cop a dalt, baixada per asfalt que vaig poder fer molt ràpida per guanyar els que m’havien avançat en la baixada de Sant Ramón.

Ens vam desviar pel camí on vaig fer la cursa de Sant Climent, i aleshores va venir la part més dura de la prova, una pujada molt vertical de una mica més d’1km. Allà em vaig trobar a la que havia estat la primera noia, que s’havia torçat el turmell i ara anava en segona posició. Entre tots la vam anar animant per a que anés tirant i no s’aturés.

Larocanegra_tabor_berto

Vaig patir a la pujada, però no per la pujada en sí, que també, sinó pel dolor als peus. En aquell moment vaig pensar que era la fascitis plantar que m’havia tornat als dos peus. Ara mateix no tinc clar si es això, o una sobrecarrega. La qüestió es que el costat del peu, aprop del pont, em feia un mal horrorós. Avui dilluns encara tinc mal als dos peus, sobretot al dret, al caminar. Ho vaig passar força malament fins arribar a la torre del vigia.

Aleshores va venir la part de baixada (amb algun tobogan), i el peu es va relaxar una mica encara que el dolor no desapareixia. Vaig poder anar força ràpid, arribar a la creu de Querol, i allà vaig trobar-me a en Berto. Li vaig dir que em seguís, però es trobava molt malament, amb ganes de vomitar i que no sabia si acabaria, i em va dir que continués… Portàvem uns 14 km. A partir d’aquest punt sempre anava veient a la mateixa gent. En trialeres de baixada ràpida m’avançaven, i en pista de pujada o baixada els avançava jo.

LaRocaNegra_Tabor_Txus

Després de la creu i una mica de pista, una altre trialera més o menys senzilla, i finalment una altre pujada. Dolor als peus un altre cop, horrible. Finalment arribo a Sant Antoni, on hi ha un avituallament sense aigua i descanso més d’un minut bevent beguda isotònica i esperant que se’m relaxin els peus. Físicament començava a estar cansat, però amb forces. Torno a tirar a tota llet, entrem a una nova trialera, i el que em faltava, em torço el peu. No sembla greu, però amb el dolor que ja portava la cosa s’agreuja. Vaig tirant com puc, trepitjant malament i en una pista de pujada, on ja no la puc fer corrent per culpa del peu, veig en Berto que ve i m’atrapa. Ell s’ha recuperat després de prendre un isostar (falta se sucre?), i es troba molt bé. Anem una estona junts, i després ja li dic que tiri quan arribem a una trialera de baixada. El perdo de vista ràpidament perquè domina el terreny.

Vaig baixant amb compte, però el peu torçat em va fallar i em vaig fotre una bona hòstia i vaig caure sobre una mena d’esbarzers. Bastant ridícul també, semblava una tortuga intentant aixecar-me amb la closca al terra. Els dos que anaven al darrere em van ajudar, i em van dir: “vinga, tira, que anaves primer!”. Jo ja n’havia tingut prou, així que els vaig dir que ni de broma. Vaig anar baixant, vaig tornar a ensopegar sense arribar a caure, i va acabar la trialera en un tros de carretera. Un altre tram, i desprès una pista on vaig veure a en Berto que estava parat tranquil·lament parlant amb la Carol (la seva parella) i veient a la nena. Em va esperar i vam tirar ja tots dos junts fins al final de la cursa.

LaRocaNegra_Tabor_Rocio

Jo anava força tocat i em fallava tot. Físicament tirava, però els peus i cames estaven fotuts pujant, massa dolor. En Berto es va portar com el que és, un campió. Em va ajudar moltíssim, i animar. Quan per fi vam acabar totes les pujades, vaig poder tirar bé. A punt d’entrar a Sant Boi ens vam trobar a en Valentín. Estava fet pols. Ens vam ajuntar els tres i vam fer el darrer kilòmetre fins a meta, on vam entrar agafats de la mà, entrant en posicions 40,41 i 42 (2h:46m), el que no està gens malament donades les circumstàncies. L’speaker va fer un comentari tipus: “i aquí arribem del Viladecans Triatlò! Ara aquests no han acabat i aniran a nedar i amb bicicleta!”. Més aviat no…

Un cop parat, el dolor del peu va ser dels macos, d’aquells que et donen ganes de no tornar a córrer mai més. Va haver-hi un moment que se’m va acostar un de l’organització i em va dir si necessitava ajuda…

Bé, en Franc va arribar en la posició 29, en Dani en la 35 (a uns tres minuts), en Victor es veu que va haver d’abandonar, i Txus i Rocío van fer també molt bones posicions, no gaire després nostra. Entrepà de botifarra, beguda, una mica de sol a l’herba mentre intentava relaxar el peu, i cap a casa com vaig poder. Conduir el cotxe va estar divertit també.

Al final, un gran matí amb una gent fantàstica, i una cursa molt més dura del que m’havia imaginat. El terra mullat em va fer patir en més d’una baixada també, però al final només algun ensurt, cops fluixos, i el que ja sabeu. Tots vam acabar sencers!

També em vaig trobar a un Corresolidari, en Carlinhos a qui no coneixia. Al final no sé com va acabar, espero que bé!

Passem a la fitxa:

Distància: 25,3 Km (segons garmin, 24,3 segons organització).
Altura guanyada positiva: 1388 metres (segons organització 1500)
Zona: Sant Boi de Llobregat.
Valoració Organització: 8. La veritat es que tot estava ben organitzat. Els punts més conflictius estaven ben coberts, encara que potser per gent de fora podien ser una mica problemàtics. Però si anaves tirant, s’arribava bé a tot arreu. Allà on hi havia un desviament, sempre hi havia un voluntari per indicar-te. L’arribada, l’speaker i la resta de serveis han funcionat bé.
Recorregut: 8. Un recorregut molt dur, alguns trams de trialeres potser massa besties pel meu gust, però bé, és una cursa de muntanya. Algun tros cap el final si que el camí et podia fer dubtar una mica.
Ambientació: 7. Speaker bé, i voluntaris també. L’arribada animada amb gent ballant, perfecte. Durant la cursa no hi havia grups d’animació, però si de tant en tant gent.
Valoració Avituallament arribada: 7. Powerade, Coca-cola, fruita, i entrepà de botifarra. L’entrepà una mica a apartat, i l’aigua estava dins de la bossa del corredor.
Valoració Avituallament mitja carrera: 7. Hi havia 4. Tots amb aigua, beguda isotònica i fruita. Hi havia a part un de només beguda isotònica. El darrer ha estat cap el kilòmetre 19, i potser hagués anat bé un més (o aquest més en darrera) perquè ja feia calor.
Sorteig Regals: Un gran sorteig. Evidentment no m’ha tocat res, per variar, hahaha.
Dutxes: Sí.
Guardaroba: Sí.
Aparcament: 6. La veritat és que em va costar aparcar i vaig donar unes bones voltes.
Altres serveis a destacar: No.
Bossa del corredor: Una bona bossa i més amb el preu de la cursa: samarreta tècnica Tuga de qualitat, carmels dels Minions, una agenda, un te, publicitat diversa, dos carmels kinders, bolígraf, la bossa en sí, l’aigua i no recordo si alguna cosa més.
Data: 24/04/2016.
Preu: 20€.

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 2h:46m:40s
Posició final: 42.
Participants que han acabat: 386 (hi ha 44 a part sense temps).

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, altimetria i la resta:


Salut i Kilòmetres!

Crònica La Sansi Viladecans

Aquesta setmana ha estat força intensa. Entre les punyeteres guàrdies de la feina, els entrenaments, i els esdeveniments socials, no he parat gairebé ni un minut. Les emocions tampoc han estat poques. Gràcies als corresolidaris que van votar per mi, seré un dels dos reserves/equip de suport per anar a la Oxfam TrailWalker de Girona 2016 (100 Km). I dijous va ser el meu aniversari… un altre any a “la saca”, per tirar coets…

Avui tocava La Sansi de Viladecans, on corríem tant els de Viladecans Triatló com els Corresolidaris, així que en certa manera m’he hagut de dividir. Pels que no ho sabeu, amb VT entreno Triatló (dient-se triatló el club té certa lògica, no?), el que em va molt bé per no sobrecarregar massa els peus amb la maleïda fascitis plantar, i amb els Corresolidaris, a part de córrer per les causes a les que representem, tinc els entrenaments de running amb el Sensei Paco. Per cert, cal fer notar que avui molts companys del Viladecans Triatló també han anat en bicicleta una hora pel canal Olímpic de Castelldefels per la Marató de TV3, o sigui que l’ànima solidaria també la comparteixen.

corresolidaris_la_sansi_viladecans_2015

Anem ja a la carrera… He de reconèixer que anava una mica estressat. Alguns s’ho han passat molt bé per veure si podia o no guanyar en Berto (de VT), i m’han pressionat una mica, hahaha. Com ja sospitava, perquè no estic ràpid, i per les meves marques, ja us avanço que no l’he pogut atrapar. La cursa començava al llac amb grades del parc de Vilamarina. Per a que no hi hagués gaire aglomeració han dividit la sortida en varies (una per minut), però igualment ha estat una mica caòtic. Per sort, no m’he menjat cap farola ni pal… Jo el que faria per propers anys és posar la sortida a la plaça de sorra, i l’arribada on està.

Hem donat una volta per l’illa del parc, on m’ha avançat en Berto, en Miguel i en Juan Pablo, i hem tornat a passar per la sortida per després anar cap a la zona industrial. Potser m’he passat una mica amb el primer kilòmetre, encara que tampoc ho tinc tan clar. En Jose Ledesma, de corresolidaris, m’anava seguint a poca distancia també.

poligon_la_sansi_viladecans_3

Cap el kilòmetre 2,5, mantenint el ritme, he avançat a en Miguel i a en Juan Pablo, i ja he vist que en Berto estava molt lluny (300 metres endavant calculo). Mentre anava corrent també veia a l’Avelino i l’Iván que portaven les banderoles del Diario de Sofia y Sara, pàgina que us recomano que visiteu i feu un donatiu.

Del 2 al 3 hauria d’haver apretat més, perquè em trobava bé, però he volgut conservar. Crec que l’he cagat… A partir del 3.5 ho he passat malament, però després, veient les gràfiques de pulsacions, he vist que podia haver accelerat més i que ha estat més un problema mental que físic. M’he anat apropant cada cop més a en Berto, però no l’he pogut enganxar. Encara que he fet un sprint els darrers 300 metres, m’he quedat a 4 segons, que tenint en compte la distància que m’havia arribat a treure, és per estar content. Clar que després un es dona un bany de realitat quan recorda que ell havia anat amb bicicleta abans!!!

arribada_marc_la_sansi_viladecans

En quant a la resta de companys, doncs destacar que en Jose Ledesma ha arribat 15 segons darrere meu, més o menys amb en Miguel i en Juan Pablo, que l’Oliver de VT ha fet marca però s’havia oblidat el xip (aplaudiments, hehehe), que l’Avelino portant la bandera i tot ha baixat dels 21 minuts, i que uns quants més han fet la seva millor MMP. A l’entrega de premis, per cert, les noies de VT han quedat segones com a grup. Com que no hi havia ni deu, he hagut d’agafar jo el premi (sense pujar a l’escenari). En quant a la barba li he dit que feia poc que m’havia fet el canvi de sexe i que les hormones encara no m’havien aconseguit treure la barba…

Passem a la fitxa:

Distància: 5 Km.
Altura guanyada positiva: 6 metres (segons garmin).
Zona: Viladecans.
Valoració Organització: 8. Tot molt ben organitzat. Només dos problemes a destacar. La sortida continua sent un petit problema. És més maco, sí, però massa estret. Després, l’entrega de premis ha estat interminable. Hem acabat molt tard amb el sorteig. Com a novetat, tenir marcat cada 500 metres està molt bé! També tot l’equip mèdic que hi ha al darrere per si passa res. En quant a l’speaker de la Sansi ja sabeu que ho fa molt bé.
Recorregut: 7. Tenint en compte la zona és complicat fer gaire més, però és millorable (també potser perquè m’ho conec molt). Les rectes es fan dures. En Jose Luís Blanco, igualment, ha comentat que segurament l’any que ve hi haurà versió de 10 Km. Anar pels camins asfaltats dels camps seria molt bona opció…
Ambientació: 7. Ni castelleres, ni grallers ni res semblant, però el fet de passar pel parc al primer kilòmetre, i que tot estigui bastant proper, fa que la gent pugui animar més, sobre tot al principi i al final.
Valoració Avituallament arribada: 6. Aquarius i suc de taronja. Trobo a faltar l’aigua, encara que hi havia fonts, això sí (les mateixes que llepen els gossos, però això és un altre tema)
Sorteig Regals: Sí. Fins i tot tres caps de setmana. A mi no em toca res mai, que hi farem.
Dutxes: Sí, però estant al costat de casa, com que no ho he mirat.
Guardaroba: Sí.
Aparcament:9. Zona habilitada al costat. Perfecte pels que anaven en cotxe. Tren al costat també.
Altres serveis a destacar: Cap.
Bossa del corredor: A la web indiquen prèviament que donen. Mig Caldo Aneto de Nadal, pastilla pel rentavaixelles, sobret OxD, samarreta tècnica, Hornimans, Chupa chup i propaganda. Bé pel preu.
Data: 13/12/2015.
Preu: 10,3€

I els meus temps i posició finals han estat aquests:

Temps real: 18m:49s
Posició final: 139
Participants que han acabat: 1012

Us deixo el garmin:

Salut i kilòmetres!