Cursa d'Olesa de Bonesvalls

Crònica Cursa d’Olesa de Bonesvalls (MB30)

Aquesta dues setmanes he anat entrenant, cada cop intentant córrer una mica més, i poc a poc començo a veure la llum després d’aquesta maleïda fascitis plantar. Com a mínim, puc córrer tres cops per setmana que ja està bé. I com que em va millor la muntanya que l’asfalt aquest passat diumenge vaig anar a córrer la Cursa d’Olesa de Bonesvalls, i com que soc com soc, vaig fer la versió llarga, de 30 Km (MB30), amb dos collons i sense pensar-ho massa, perquè si ho faig segur que no vaig.

Vam anar en sensei Paco, i jo. La cursa, més que de muntanya, en molts trams la podríem classificar com de “cantera”, perquè hi havia pedres per donar i vendre. De fet, alguna m’ha deixat record. Em va agradar (no tant a en Paco), però hagués preferit algun tros més sense tanta pedra per poder córrer una mica, perquè la meva tècnica és bastant dolenta. A la fitxa de la cursa us ho explico tot, entre d’altres coses la gran organització. Anem a pams.

La idea original era anar tots dos junts fins el km 20 o així, o potser una mica abans, on en Paco em deixaria i ell aniria cap endavant. Vam començar una mica forts, fent els primers 5 km a una mitja de 4’40”, fins que vam arribar a la primera pujada que vam haver de pujar a peu perquè era un trail molt empinat. Allà ja vaig veure que alguna cosa no anava bé, perquè a en Paco se li carregaven els bessons. Vam arribar al primer cim, i vam continuar per una pista i algun tros de trail, i allà ja en Paco va començar a tenir una mica de ganes de vomitar, i problemes estomacals, i vam baixar el ritme, cosa de la qual tampoc em queixaré. Una mica per por de no morir intoxicat, en alguns moments em vaig posar davant de en Paco i vaig intentar ajudar-lo marcant una mica més de ritme, perquè evidentment, ell no tenia cap intenció d’abandonar. Fins el Pugi de la Mola vam arribar bé encara, però després a les baixades anàvem més lents i ens avançava força gent. Vaig tenir temps de fer una foto i tot allà a dalt, que son les que us adjunto.

Cursa d'Olesa de Bonesvalls

Cap el km 18, aprop d’Olesa, en una altra d’aquestes pujades en Paco em va dir que tirés, que ell no estava bé, i com que ja portava una estona dient-m’ho, i em sentia força fresc, vaig decidir tirar. Com li vaig dir a en Paco (després de la cursa), a veure si resulta que a ell li passa com a en Sanson, que va perdre la força quan li van tallar els cabells, i a en Paco quan li van tallar la “caputxa”.

Vaig arribar a la part més dura de la cursa, un autèntic pedregal que feia por. No era pedra enganxada al terra, no, sinó un terra ple de pedres soltes, de ves a saber quina espessor, i de diferents mides. I quan la pedra no estava així, sortia de la terra per tot arreu. Havies d’anar amb molt de compte. Aquí la majoria dels participants anaven a peu, però a mi encara em quedaven forces per córrer una mica. Vam pujar un altre pic, i patapam. Recordo que el peu se’m va enganxar amb alguna pedra, que vaig intentar rectificar, però res, a terra. El corredor del davant es va girar al sentir el soroll, però jo ja m’havia aixecat. Res greu. Vaig continuar, i uns 3 kms més endavant, en una baixada, un altre cop el mateix. Bàsicament rascades i un morat a la mà, però tot sencer. A part d’això, em vaig mig torçar cada turmell un parell de cops en tota la cursa, i com en Paco va poder comprovar durant molt de tros, el miracle era que no m’hagués fotut cap hòstia abans… Cada dos per tres patinava amb alguna cosa.

Bé, la darrera baixada la vaig fer força ràpid, i quan vaig arribar a l’asfalt vaig esprintar per intentar baixar de les 3h:30, i ho vaig aconseguir per poc.

Anem a la fitxa:

Distància: 30 Km (30,7 Km segons garmin).
Altura guanyada positiva: 1228 metres (segons garmin 1136)
Zona: Olesa de Bonesvalls.
Valoració Organització: 9. Tenint en compte tots els factors, com el nombre elevat de voluntaris que cal per a que tot vagi bé, el tema dels avituallaments, l’speaker, la dificultat del recorregut per a que ningú es perdés, i fins i tot l’ambientació en algun punt estratègic, considero que ho han fet molt bé. L’speaker també era bo.
Recorregut: 7. Aquí tinc una doble sensació. Per una banda, m’han encantat les vistes que hi havia en diversos punts, sobre tot al Puig de la Mola, però per altre, els trossos de pedres de cantera m’ha matat força. Sé que és difícil al Garraf trobar un recorregut gaire millor, i que es tracta d’una cursa de muntanya, però en alguns trams s’havia d’anar amb massa compte.
Ambientació: 8. És una cursa de muntanya, així que no es pot esperar massa ambientació, i menys en 30 Km. Ara bé, la nota es alta per que tots els voluntaris estaben animant permanentment, i n’hi havia forces, i perquè em va encantar els tamboriners a dalt del Puig de la Mola, que s’escoltaven ja només començar a pujar. Fantàstic!
Valoració Avituallament arribada: 9. No puc posar el deu perquè hi ha altres curses que es passen en aquest tema, però aquesta s’ho mereixeria també: aigua, cervesa, vi negre de porró, i qualsevol refresc que volguessis i tants cops com volguessis. Per menjar, doncs botifarra amb mongetes, pa, croissants, pa de pessic i magdalenes. Ah, i el millor! També hi havia avituallament previ a la cursa!
Valoració Avituallament mitja carrera: 9. En total 5 avituallaments, i tots, o gairebé, amb aigua, beguda isotònica, fruits secs, fruita, coca-cola i fins i tot xocolata.
Sorteig Regals: Sí.
Dutxes: Sí.
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 9. Vaig aparcar pel poble sense massa dificultat.
Bossa del corredor: Sí, amb el caldo Aneto, samarreta tècnica de màniga llarga, un got de record, publicitat diversa, una bossa de caramels, una beguda isotònica, flectomin, una manta tèrmica de rescat, una mostra de crema… Vaja, que una bossa molt i molt completa.
Data: 18/10/2015.
Preu: 18€ (molt bé tenint en compte la distancia i el que et donaven).

I en quant a mi, com us deia:

Temps real: 3h:29m:45s
Posició final: 45
Participants que han acabat: 132 (de 180).

Us deixo el garmin, com sempre:

Salut i kilòmetres!

Deixa un comentari