Crònica La Sansi Viladecans

Aquest cap de setmana he tornat a córrer una de les meves curses ja habituals, la Sansi de Viladecans 5 Km. La novetat que es presentava aquest any era l’opció de fer 10 Kms, cosa que no he fet perquè ja dono masses voltes pels polígons, el que es fa força dur, com per a sobre fer una cursa d’aquesta distància on no pares de creuar-te amb corredors que van i venen. Igualment, alguns companys si que l’han correguda aquesta distància, tant de Corresolidaris com de Viladecans Triatló (VT).

En aquesta ocasió coneixia moltíssima gent que anava a la cursa. Vaig estar parlant amb tothom, i em vaig arribar a perdre alguna foto, hahaha, com la d’en Marçal amb els “seus deixebles” i els VTs. M’hauria d’haver clonat, però el món no sé si ho hagués aguantat. En quant a la cursa en sí, va ser el mateix recorregut de l’any passat. De fet, ha estat com una mena de déjà vu. Com ja vaig dir l’any passat, la sortida hauria d’estar a la part de terra, sinó es formen uns taps que tela marinera. No vaig poder accelerar fins que vam sortir al carrer, i a sobre em vaig haver d’obrir massa per poder avançar.

Cap el kilòmetre, vaig avançar a la Délia, que anava massa ràpida. Al Carlos Lancharro, de Corresolidaris, ni el vaig veure (no li va anar gairebé, i va fer 16’, la mare que el va…), i al Berto el tenia controlat, però era conscient que anar al seu ritme podia acabar amb mi tombat a terra demanant auxili. El segon kilòmetre va ser més dur perquè ens vam trobar amb vent de cara, i això es va notar. Després, com l’any passat, cap el kilòmetre 3 vaig avançar al Juan Pablo (VT), però aquest cop patint més. Vaig acostar-me una mica més a en Berto, que m’havia tret distància en els dos primers kilòmetres, però ja estava massa lluny un altre cop per fer res. Finalment vaig arribar a la línia de meta amb 5.150 metres, i amb un ritme al voltant de 3’38’’ i mantingut durant la cursa, el que està força bé.

En quant a la cursa de 10 km, van córrer molts amics, i gairebé tots van fer marca. Amb en Ricardo i la Delia vam estar animant a diferents trams, amb alguna frase punyetera en certs moments. Sí haig de destacar alguna cosa seria l’actuació dels dos Oscar, el de VT sub 41’, i el presi de Correolidaris sub 49’ (curiosament molt a prop del presi de VT). En 5 Km en Cristian va aconseguir baixar ja a 21’ (cuidador!!), i en Ricardo es va haver de retirar abans de començar per dolor al genoll (tant de múscul, i tant de postureo, per això, hahaha). En Berto em va treure 18’’ un altre cop…