Crònica MItja de Granollers 2016

Avui ha tocat fer la mitja per excel·lència, una cursa que ja he corregut tres cops. Bàsicament, des de que corro, no he faltat cap any. Aquesta vegada, el nombre de gent que hem anat a fer-la ha estat brutal. Per una banda més de 14 corresolidaris, i per l’altre la “friolera” de 23 de Viladecans Triatló. Viladecans avui crec que s’ha quedat vuit, hahaha. La Mitja de Granollers té aquestes coses…

Per començar, super content perquè gràcies a la pluja i l’ambient no he tingut res d’asma, i no he hagut de fer servir Ventolín, ole! La cosa ha estat molt i molt renyida, i ha estat una cursa dura, épica, amb una mica de vent (poca cosa), però sobretot pluja i alguns diuen que fred en el tram final. Després del caos de trobar-se allà (hi ha hagut gent que ni he vist d’uns i d’altres), he anat cap a la meta on m’he posat amb en Xavi (la jove promesa) i en Franc de Viladecans Triatló. A pocs metres estava en Berto (la vella promesa, hahaha) i Juan Pablo. Els corresolidaris estaven desperdigats per diferents calaixos i avui no n’he vist ni un mentre corria. També és cert que trobar algú entre 9000 persones com que costa…

He sortit amb en Xavi i hem anant obrint-nos camí entre l’infern de cames. Amb tanta gent era complicat avançar, però ens anàvem fent un forat com podíem. Jo intentava que no apretés massa, però ell tenia ganes, aixi que ha arribat un moment que ens hem separat, cap el km 3, i s’ha posat al davant amb en Franc i en Juan Pablo. Aleshores ha estat quan se’ns ha ajuntat en Sapri (també de VT), i hem anat tirant fins el km 7 tots dos. El ritme era més o menys el que pensava portar, al voltant de 4’15”, que tenint en compte la pujada estava fantàstic. De tant en tant vigilava les pulsacions per no passar-me, ja que veia lluny a en Xavi i la resta i tenia ganes d’apretar.

Quan he arribat a la garriga he començat a forçar el ritme sabent que ja no quedava gaire per arribar a la part de la baixada, i a la part de l’esglèsia he atrapat a en Franc i l’he avançat. He començat a baixar per la rambla i cap a la meitat he trobat de nou a en Xavi. La frase que li he fotut ha estat: “Vaja ritme que heu fotut. Ara no val abaixar, eh!”. I res, ens hem possat a un ritme al voltant de 4′ el Km. Amb tot això ha començat a ploure…

Cap el 13 o així hem atrapat a en Juan Pablo, i també s’ha unit a nosaltres. Hem fet els tobogans sense baixar precissament el ritme, i en el darrer ja es començava a notar el cansament a les cames. Allà hem perdut a en Juan Pablo i cap el 16, com ja tenia pensat, canvi de ritme de nou, i he fet els darrers 5 km que eren de baixada a 3’45” de mitja. Em pensava que en Xavi em seguia, però al final no ha estat així, i la veritat es que m’ha estranyat perquè el veia fresc. O era cara de poker, però el tio la clavaba perquè semblava que no patis.

La pitjor part ha estat el darrer kilòmetre i mig, no pel cansament, ni tampoc per la pluja que ha començat a ser més forta durant tota la baixada, sino pel terra mullat sobre la rajola “socialista”. La rajola socialista és la típica que es posa al terra de totes les places de poble on governa els PSC, on es carreguen tot lo verd, i només deixen aquest tipus de pedra. El problema principal ha estat que les sabatilles no s’enganxaven per culpa de la pluja, i he estat tot el tram de rajoles patinant com si fos un dibuix animat d’aquells on es mouen les cames però no el personatge. No me l’he fotut de miracle, vaja. Quan he tornat a l’asfalt, pels darrers metres, he respirat alleugit (bé, és una forma de parlar perquè en aquell moment anava ja a 3’35”…).

mitja granollers — Foto de Runmagazine.es

He esperat a que arribessin els companys i de pet cap al pavellò, perquè amb la que estava caient gairebé no calia ni dutxa. Aprofitant que no hi havia cua (ni crec que ni haguès gaire després), he agafat un Caldo Aneto calent i taronga. Per cert, amb l’aigua la bossa amb les botelles se m’ha trencat a mi i a molts corredors, cosa a tenir en compte per altres cops…

Com que ja anava dutxat amb la pluja (guarro, eh?), i com que em van fer saber més tard les dutxes dels homes només donaven aigua freda (és clar que sí, amb dos collons), m’he eixugat i m’he canviat. He parlat una mica amb tots els que hem anat i m’he trobat també amb en Pep, un altre amic que ha fet la mitja i que havia fet marca, igual que molts Corresolidaris (com Xavi Sancho, per exemple) i VT (crec que Berto, a punt de baixar de 1h23, i en Xavi). Un gran dia al final. Per cert, a Avelino l’han entrevistat. Ho podeu veure aquí, al minut 59:34. També podeu provar de buscar-vos…

Passem a la fitxa:

Distància: 21’073 Km.
Altura guanyada positiva: 122 metres
Zona: Granollers.
Valoració Organització: 8. Tot ha anat molt bé. Com que hi ha tanta gentada, tots els problemes que hi ha son deguts a aquest fenomen. També, si no t’ho coneixes, costa una mica de trobar algunes coses. El tema de l’entrada i sortida del pavelló només des d’un punt és si més no curiós, per no dir una mica molest, encara que entenc el per que. En la resta, tot està perfecte.
Recorregut: 8. Per mi és un recorregut entretingut, sobretot per l’ambientació que hi ha. És dur, ja que pateixes pujant, però sobretot, pateixes baixant per recuperar el temps que has perdut. Molt de compte amb els “badenes”!
Ambientació: 9. El millor de la cursa es l’ambientació. Destaca la gent que es bolca als carrers per animar, fins i tot plovent. Aquest any fins i tot hi havia algun lloc on hi havia timbalers.
Valoració Avituallament arribada: 8. Bossa amb un aigua i Powerade, i ja al pati, moltíssimes taronges, un te calent, un caldo calent que també feia falta, i he trobat a faltar els fruits secs o alguna altre cosa per menjar, clar que erem 9000 persones… Aquest any, potser per la pluja, no hi ha hagut tanta cua.
Valoració Avituallament mitja carrera: 7. Hi havia 3. Tots amb aigua, excepte el del kilòmetre 10 que tenia també beguda isotònica. Normalment sempre estan situats o al mateix kilòmetre, o una mica després, però en aquesta cursa estan situats una mica abans d’on toca (abans del Km 5, del 10, i del 15).
Sorteig Regals: No. Amb tanta gent, igualment, és més fàcil que et toqui la loteria. I millor…
Dutxes: Sí, però amb alguns problemes. També és cert que si tothom es dutxa allà, vaja, que les coses poden fallar. Anar al tren debía ser com una cambra de gassos per a molts, i això que havia plogut…
Guardarroba: Sí. El sistema és les dues darreres xifres del dorsal, el que evita moltes cues.
Aparcament: 6. La culpa no és de la organització, que quedi clar, però el tema d’aparcar és un descontrol. És pot aparcar? Sí, perquè tothom aparca on li dona la gana. Això sí, millor no arribeu tard. I després per sortir de Granollers prepareu-vos per una bona cua.
Altres serveis a destacar: Crec que no
Bossa del corredor: Sí, com sempre fantàstica, de les millors que hi ha: samarreta adidas, un paravents, pasta Gallo, Líquid KH-7, pasta oriental de dos tipus, tiquet d’anada i tornada per la Renfe (suposant que aquesta funcioni), i el millor de tots: unes malles per poder celebrar carnestoltes com el pallasso de Micolor!!! Bromes a part, bossa fantàstica.
Data: 07/02/2015.
Preu: 25€. (una mica més barata si la reserves amb temps)