Córrer amb Asma

Fa temps que volia escriure un article sobre que implica patir Asma sent un corredor, ja que és una malaltia que m’afecta directament. Jo us parlaré amb com m’afecta a mi, ja que cada cas és un món, i que faig jo per compaginar-lo amb l’esport. Disculpeu si en algun moment faig una mica de broma, però és millor prendre-s’ho així…

L’asma, pels que no ho sapigueu, és una malaltia que bàsicament et tapa les vies respiratories, amb el que et quedes sense aire. Una putada, vaja. Més avall teniu una figura on podeu veure exactament que és el que passa a nivell fisiológic, però aquí no parlaré d’això. Simplemente tingueu al cap l’imatge de que voleu respirar i algú us está tapant la boca amb una mà, però que això que us dis us está passant dins dels vostres pulmons. A que mola?

Jo tinc asma des de naixement. Quan era petit m’afectava diguem que quan li donava la gana: quan feia esport, quan canviava de casa (vacances, hotels, caps de setmana…), i no sempre, o quan sense cap motiu aparent m’agafava. Així vaig estar fins els 17, 18 anys, on pràcticament em va desaparèixer del tot (progressivament). No va ser fins fa un parell d’anys que em va tornar a aparèixer, encara que d’una forma diferent. Per sort, el meu asma sempre ha estat “fluixet”, el que m’impossibilita fer esport per falta d’aire quan en tinc, però no m’obliga a anar a l’hospital correns (en cotxe, vaja, perquè corren no hi arribo…). Només un cop vaig necessitar que em connectessin amb una bombona d’aquelles d’oxigen (i no sé quina cosa més portava que vaig acabar amb una sensacio “rara”) perquè tenia un atac fort.

De petit prenia un xarop repugnant, asquerós i no sé com més definir-lo, que a més trigava una eternitat en fer-me efecte. No va ser fins els 10 anys o així que va aparèixer el famós Ventolín Inhalador, i el canvi va ser substancial. Aquest medicament és un broncodilatador. Això vol dir que relaxa els músculs dels bronquis i permet que entri més aire (vaja, que entri, que ja és molt).

Alguns companys m’han fet alguns comentaris sobre que no val dopar-se… I és cert que hi ha alguns corredors que no tenen cap malaltia respiratòria, als que anomenaré idiotes, i que fan servir el Ventolín per millorar la seva capacitat pulmonar. A veure, som corredors populars!!! Fer servir el Ventolin per intentar esgarrapar uns segons és de burros, i més quan té efectes adversos, però cadascú amb la seva consciència.

Asthma attack-illustration NIH

També hi ha una cosa que m’agradaria deixar molt clara. Una persona que no té asma, i es pren el Ventolín, sí que és cert que millorarà la seva capacitat pulmonar temporalment (allà ell, a part de que sí que és dopatge en aquest cas). Una persona que té un atac d’asma i es pren el Ventolín (evidentment en aquest cas no es considera dopatge), el que aconseguirà és tenir una capacitat pulmonar normal amb sort, ja que la malaltia no la cura el Ventolín, simplement l’amaga. En el meu cas, per exemple, el que em passa es que l’asma em tapona els alvèols més petits, deixant-los inoperatius, i si va a més, doncs els bronquis. Amb el Ventolín s’obren les vies d’aire, però el que està taponat pels mocs a baix nivell, està taponat. Deixo d’ofegar-me, bàsicament, però no respiro millor que si no tingués res d’asma.

Actualment jo tinc un tipus d’asma que només em surt quan faig esport (AIE), i no sempre. Bé, no és cert del tot, ja que quan em surt per culpa de l’esport realment es perquè ja el tinc de base, però és tan fluix que no me’l noto si no faig respiracions molt forçades. Per tant, no el tinc sempre, i pel que he pogut comprovar, depèn molt de l’època de l’any. Bàsicament, quan fa fred, i si a sobre l’ambient és molt sec i amb contaminació, aleshores em fot l’òstia. És clar, vivint a Barcelona o a l’àrea metropolitana, això és un desastre. Segurament a Barcelona ja estaria a la UCI, hahaha, però on estic el grau de contaminació és una mica menor i això el para una mica.

Bàsicament, durant 6 mesos de l’any no necessito cap tipus de medicació. Corro i no tinc res de res. Ara bé, la resta de l’any, pel que estic comprovant, doncs depèn. Com que no m’agafa sempre que corro, el que faig al principi es anar amb el ventolín “a la motxilla”. Si m’agafa, me’l prenc, i sinó, doncs res. De fet, més d’un cop, si l’atac no es massa bestia, intento córrer sense medicar-me i és com una mena d’entrenament de muntanya, però acabo molt adolorit i massa bo no deu ser…

La cursa de Sant Antoni va ser un exemple de Ventolín per atac inesperat. El que no faig mai, que és una cosa que recomanen alguns metges, es prendre Ventolín per prevenció abans de córrer. És un medicament “xungo”, i jo de vosaltres no ho faria. És cert que al no fer-ho, el que passa es que “perdo segons” ja que durant 2 o 3 km estic corrent amb falta d’oxigen, però m’importa un rave. També és cert que si m’agafa un atac en una cursa de 5 Km, on l’intensitat és més forta, gairebé no hi ha temps ni de que actui el medicament (i m’ha passat, sense anar més lluny aquest dissabte).

Quan començo a detectar que gairebé és cada cop que corro que tinc asma fort, aleshores ja haig de canviar de tàctica, i com que el Ventolín no és gaire bo per la salut, passo a fer cas al metge i em començo a prendre el Symbicort. Aquest medicament té uns efectes diferents que el Ventolín. És un medicament que en el meu cas haig de prendre un cop al dia, i que redueix la inflamació dels pulmons, i a la vegada dilata una mica els bronquis. No és com el Ventolín que té efecte immediat per quan tens un atac, sinó que es per controlar l’asma. El problema és que és un conyàs prendre’l cada dia, i mai sé quan puc deixar de fer-lo servir. Si fos per alguns metges, l’hauria de fer servir sempre, però no és cert. En el cas del Symbicort, per a que veieu que és més fluix, no es considera dopatge sempre i quant no hagis de fer més de dos inhalacions per dia (jo en faig una).

Tornant amb els idiotes, no prengueu Symbicort si no teniu asma,No guanyareu res de res… Amb el Ventolín és de burros, sí, però amb l’altre que a més és per tractar la malaltia, que s’ha de prendre cada dia, i que no incrementa la capacitat pulmonar com el Ventolín s’ha de ser, perdoneu l’expressió, tonto del cul.

Una cosa molt interessant i curiosa és que nadant no he tingut mai asma. Llàstima que nadant soc tan bo com una tortuga marejada…

Salut i kilòmetres!

Deixa un comentari