Doncs sí. Avui tocava progressiu 15 Km, i havia quedat amb l’Antonio i en Paco a Can Mercader. La idea, crec, era fer un progressiu normal. Tant l’Antonio com jo ja hem vist que no seria gaire normal quan hem començat a córrer i al mirar el rellotge un moment he vist que anàvem a 4′. En Paco ja s’havia fotut unes rectes, i estava amb ganes de gresca. Al final el primer kilòmetre ha acabat a 4’27”. Hem anat cap el riu, sense baixar el ritme, i de fet un cop hem entrat al riu l’hem incrementat una mica, això sí, mantenint-lo constant. En aquell moment jo ja m’he dit: “Ai, ai, ai, que això acabarà malament”. De fet, cap el Km 6 li he comentat a en Paco que patiria molt a la tornada.

Cap el Km 8 hem fet una petita parada per incrementar el cabal del riu Llobregat, i aleshores es quan li he dit que aquest ritme m’acabaria matant. Suposo que amb la ilusió de veurem al terra, ha decidit incrementar el ritme, i hem començat molt propers als 4′, i després 3 kms per sota d’aquest ritme. El pitjor ha estat quan hem pujat la rampa que porta al camp de l’Espanyol sense baixar la velocitat. No ho he vist fins arribar a casa, però allà les pulsacions han arribat a 180. Per sort hem fet una altra parada a la font que hi ha abaix, hem recuperat, i apa, un altre cop. 2 km més a ritme al voltant de 4, i el darrer l’hem fet a Can Mercader. Quan quedaven uns 600 metres per acabar he vist com es començava a allunyar. Semblava el correcaminos, treien pols. Només li faltava fer el “mec, mec”, encara que de fet crec que ha dit “Jiuuuu”. Total, que ell ha fet a prop de 3’40”, i jo he arribat destrossat en 4’13” suplicant per aire. L’Antonio ha estat més inteligent que jo i s’ho ha pres amb més calma, encara que tampoc massa. A mi encara em fa mal tot, i a en Paco se’l veia gairebé relaxat, com si hagués corregut tranquilament. La mare que el va…

La mitja de tot l’entrenament ha estat de 4’13”. Bon entrenament igualment!

Us deixo el Garmin:

Salut i kilòmetres!