Com ja m’acostuma a passar darrerament, l’entrenament que tocava no ha estat tranquil del tot. Després us ho explico.
Avui havia de fer primer 30 minuts de carrera continua, i acabar amb 30 minuts de Tècnica de Carrera. Com que la carrera era curta, he volgut provar de canviar la meva forma de córrer. En Paco em va comentar fa poc que talono molt, i això no es eficient. Així que m’he centrat en fer passos més curts, trepitjar més de punta just on tinc el centre de gravetat, i tirar el cos lleugerament cap endavant sense torçar l’esquena. Molt complicat, la veritat, i no sé si ho he fet bé. He corregut aixi els 30 minuts i el que he notat han estat els bessons molt carregats. He intentat provar diferents formes de fer els passos per veure com estava més còmode: que si aixecant més el peu del darrere, que si aixecant més del davant, que si una mica més de punta, o una mica menys. Bé, necessito que algú em vegi i em digui que és exactament el correcte per practicar-ho més, o al menys, que em digui si no estic fent res que pugui fer que em lesioni.
No sé que passa amb els animals, però estan tontos. Avui, per fi, després de tant de temps, m’ha tocat un gos (aplaudiments del públic). Ha estat mentre buscava un lloc per fer la Tècnica de Carrera (indagava al mateix temps que corria). He anat al Parc de Vilamarina, a buscar un lloc amb gespa que em convencés més, i he baixat a una esplanada que em semblava bastant llarga i tranquil·la. Error! Quan he arribat abaix, he sentit un gos que bordava i venia a tota velocitat cap a mi (no era el de rastreator). De puta mare, he pensat, ara si que correré… La veritat es que no em fan cap mena de por els gossos (i és el millor, per que la oloren). Quan l’he vist bé, ja que s’estava fent fosc, m’he adonat que devia ser un cadell (d’uns cinc o sis mesos), però no sabria dir la raça. Un gos de talla mitja, això sí. M’ha començat a donar voltes i saltar tota la estona a sobre, més aviat per jugar crec. El problema es que jo anava amb pantalons curts (tranquils, no me’ls ha baixat), i amb les ungles m’ha deixat les cames fetes un nyap. L’hagués matat. Ha vingut l’amo i no hi havia forma de treure-me’l de sobre. Jo he intentat acariciar-lo per veure si es calmava i marxava, però ni així. Al final se l’ha pogut endur i he canviat de lloc.
He fet els 30 minuts que em tocaven d’exercicis (els de l’altre cop, però només dos series i afegint-ne uns quants més, com ziga-zagues de futbol, saltar amb una cama, fer el rus,etc). Per cert, qui digui que la Tècnica de Carrera no cansa, el mato!
Quan he acabat, he hagut de passar un altre cop per on estava el gos, i ha vingut corrents, i un altre cop igual. La mare que el va… Em sembla que el proper dia em portaré l’ànec de Can Mercader, i que guanyi el millor.
Bé, esperem que no hi hagi cap circ i se’ls escapi el lleó, perquè segur que ve a per mi.
Els bessons encara els noto molt carregats, i demà tinc series. A veure…
Us deixo el garmin;
Salut i kilòmetres!