Tranquils, no us espanteu per la foto. Encara que faci mala pinta no és que em passi res greu. Avui divendres he fet una prova d’esforç amb anàlisi de gasos al Centre de Medicina de l’Esport de Granollers. L’ajuntament de Granollers subvenciona part de les proves, el que trobo una iniciativa molt bona. El color de pell és el meu natural, conegut com Blanc Iniesta. De fet, estic enfadat amb l’Iniesta perquè aquest color jo ja el tenia abans que ell i m’ha robat el nom (abans era Color Blanc Nuclear Marc), però que hi farem. També semblo més prim del que estic, però en veritat tinc un IMC (índex de massa corporal) perfecte (21,68). En quant al percentatge de teixit adipós també estic bé, gairebé un 10%.
La veritat es que m’han tractat molt bé entre la doctora Maite i la Montse, així com una altre doctora que estava aprenent amb elles i que per desgracia no recordo el nom (soc horrible per aquestes coses). Primer m’han fet omplir una fitxa amb els antecedents (que si bec, que sí fumo, malalties, al·lèrgies, cor i altres dades personals rellevants per a l’esport). Després ja m’han començat a fer les proves. Primer mesurant la grassa, després la mida dels ossos, un electrocardiograma en repòs, la respiració, la postura,… Ràpidament han detectat que tinc una cama més llarga que l’altre (l’esquerre), encara que per sort no m’afecta gaire. També m’han mirat les plantes dels peus i han vist que soc neutre del peu esquerre, i una mica pronador del dret, i que tinc peus plans de grau 1 (el més baix). En teoria això no m’hauria de donar problemes, com a molt als bessons i a la part exterior dels genolls. M’han dit que faig molt bé de córrer ara amb la punta, perquè va millor per les extremitats a la llarga. També m’han explicat que es millor fer muntanya que asfalt, perquè sempre vas més de punta. Molt interessant!
A l’altre sala (on és corria), m’han fet unes proves de força de quàdriceps i mans (m’ha sortit una força mitja), i he descobert que soc més ample que alt, cosa que m’ha sorprès molt i que es veu que es bo. Això vol dir que amb els braços en creu mesuro més que en alçada (6 centímetres més). Vaja, que tinc els braços més llargs. A part de permetrem caminar més com un orangutan això deu tenir la seva utilitat, jeje. També m’han mesurat mida de bíceps i bessons, i com acostuma a passar, amb el meu aspecte, la gent es sorprèn que tingui tanta bola.
La espirometria també m’ha sortit amb tots els valors per sobre del percentual, i això que soc asmàtic. Després ja he començat a córrer amb la cinta. Anava amb la malla aquesta blanca que sembla de Freddie Mercury per posar tot el tema dels sensors per l’electrocardiograma, i la màscara per respirar. He començat a 6 Km/h amb percentatge de 3% de rampa, i he acabat als 17 Km/h. Hi havia dos protocols possibles, el que he fet (per asfalt), i un per muntanya, on el que es fa és incrementar cada cop més la pendent i la velocitat. He escollit asfalt per que ho volia per la Marató. Les pulsacions màximes han estat 175, una mica per sota del meu màxim. Tampoc era qüestió de petar allà, patinar, i deixar-me les dents a la barra de la cinta per fer-me el “matxote”.
Els meus umbrals actualment estan en 125 per l’aeróbic, i 165 per l’anaeròbic. Amb això ara ja tinc més clar com entrenar, i com córrer també les curses de llarga distància. En Paco segur que em podrà dir més coses. També m’han comentat que estic perfecte per fer el temps que jo volia fer per la Marató. El més bo és que m’han dit la marca sense que jo els digués quina era la que volia.
Quan he acabat i he arribat a Cornellà, he fet l’entrenament que em tocava. Com que anava molt just de temps, i ja havia corregut durant la prova (calculo que una mica més de 2 Km), en comptes de fer 15 he fet 13 a 4’32” el Km pel riu Llobregat, per variar una mica. Us deixo el Garmin, com sempre, per si voleu veure com ha anat. He notat el fred, el vent, i potser una mica el cansament previ.
Salut i kilòmetres!