Després de l’èxit de la carrera d’ahir, avui he sortit a entrenar normalment. Necessitava fer un recorregut una mica més llarg, per no oxidar-me, i a més de muntanya. Així que com que tenia el dia descobridor, m’he llançat una mica a l’aventura. De fet hi ha hagut un moment que he patit perquè em pensava que m’havia perdut i que trigaria en arribar a casa. Ara us ho explico. Primer de tot m’he equipat amb el cinturó amb les ampolletes d’aigua, perquè feia molta calor i no volia que em passes com la setmana passada on vaig passar una set terrible. Un cop llest, he tirat cap a la muntanya de Sant Ramon i me l’he pujat tota, sense parar en cap moment, a un ritme tranquil. He trigat 26 minuts, que crec que està força bé. Allà dalt he fet el primer glop d’aigua, i he estat potser uns trenta segons parat (caminant). Aquí he comés l’error de parar el Garmin, i després durant uns 300 metres no l’he connectat. He baixat aleshores per l’altre banda de la muntanya pel camí que porta a la carretera de Sant Climent, he creuat pel pont de fusta. Allà he girat cap a l’esquerre, en direcció al poble. Un cop he arribat (per desgràcia he hagut de fer una mica de carretera), he pujat un altre cop per un carrer i he anat a parar al cementiri… N’he sortit viu, i he prosseguit per un altre camí de terra fins a un desviament que deia que portava a Gavà. Les vistes sempre han esta molt maques i agradables, per sort, i m’entretenien.
Això no ho he explicat, però des de fa un mes o així que entreno sense música, bàsicament perquè se m’ha espatllat la connexió amb els auricular del mòbil per culpa de la suo. Ja a aquestes alçades, anava xop de dalt a baix. hi havia molta humitat. Fins i tot notava que tenia aigua a les bambes (imagineu el que he suat…). Bé, al final he arribat al camí que porta a Begues, i després, com que encara tenia ganes d’aventures, en comptes de baixar pel camí que ja coneixia, m’he desviat per un altre que deia que portava a Gavà. Allà es quan m’he acollonit una mica. Primer deia 2,5 Km, i després 3,6. He flipat… Era un camí que a més durant uns 2 Km ha estat un trail pur i dur, i em feia por d’equivocar-me. Això sí, molt maco i poc tècnic. Tot ha anat bé i he arribat a la Bassa de Sant Llorenç de Gavà. A partir d’aquí, he fet via cap a casa. Tot una aventura de 16 Km, un bon entrenament de muntanya.
Aquí teniu el Garmin:
Salut i kilòmetres!