Recuperació 10 Km a 5′ i petit desnivell

Com ja us vaig comentar, dimarts vaig anar al metge. Va ser una visita fugaç. Em va preguntar com estava, i em va mirar la cicatriu de la hèrnia inguinal. Aleshores es va donar compte que hi havia una cosa rara. Resulta que el meu cos no tolera el fil de cosí. Això vol dir per tant que no el dissolg. Em va treure amb unes pinces els trossos que va veure, i després em va dir que ho tenia molt bé i que ja em donava l’alta. Li vaig preguntar si podia per tant entrenar ja al màxim i competir, i em va dir que sí. Tot això amb una velocitat de corredor de 100 metres llisos i aguantant-me la porta del despatx per a que sortís. Li vaig preguntar aleshores el meu darrer dubte, que era saber si era normal que estigués tan dura la cicatriu i quant trigaria en posar-se normal. La resposta va ser que sí, perquè això era la cicatrització interna, i que trigaria 1 o 2 mesos més. Tota la visita en menys de 5 minuts, un nou record!

Vist el que em va dir, avui he volgut fer una mica més i he corregut 10’5 Km encara que plovia una mica, amb un desnivell de 85 metres positius. He fet una mena de semi-progressiu, però tampoc gaire fort. Al final m’ha sortit un temps pro-mig de 5 minuts, i amb pulsacions més elevades del normal. Tenint en compte que he tingut asma i també la resta de circumstàncies, no em puc queixar. Les cames ara mateix les tinc bé. El dimarts em notava carregat els genolls i isquios, a veure demà, però jo diria que pinta bé.

Us deixo el garmin:

Salut i kilòmetres!

Deixa un comentari