Recuperación 10 Km en 5 'y pequeño desnivel

Com ja us vaig comentar, dimarts vaig anar al metge. Como ya os comenté, martes fui al médico. Va ser una visita fugaç. Fue una visita fugaz. Em va preguntar com estava, i em va mirar la cicatriu de la hèrnia inguinal. Me preguntó cómo estaba, y me miró la cicatriz de la hernia inguinal. Aleshores es va donar compte que hi havia una cosa rara. Entonces se dio cuenta de que había algo raro. Resulta que el meu cos no tolera el fil de cosí. Resulta que mi cuerpo no tolera el hilo de primo. Això vol dir per tant que no el dissolg. Esto significa por lo tanto que no lo disuelva. Em va treure amb unes pinces els trossos que va veure, i després em va dir que ho tenia molt bé i que ja em donava l’alta. Me sacó con unas pinzas los trozos que vio, y después me dijo que lo tenía muy bien y que ya me daba el alta. Li vaig preguntar si podia per tant entrenar ja al màxim i competir, i em va dir que sí. Le pregunté si podía por tanto entrenar ya al máximo y competir, y me dijo que sí. Tot això amb una velocitat de corredor de 100 metres llisos i aguantant-me la porta del despatx per a que sortís. Todo ello con una velocidad de corredor de 100 metros lisos y aguantándome la puerta del despacho para que saliera. Li vaig preguntar aleshores el meu darrer dubte, que era saber si era normal que estigués tan dura la cicatriu i quant trigaria en posar-se normal. Le pregunté entonces mi último duda, que era saber si era normal que estuviera tan dura la cicatriz y cuánto tardaría en ponerse normal. La resposta va ser que sí, perquè això era la cicatrització interna, i que trigaria 1 o 2 mesos més. La respuesta fue que sí, porque esto era la cicatrización interna, y que tardaría 1 o 2 meses más. Tota la visita en menys de 5 minuts, un nou record! Toda la visita en menos de 5 minutos, un nuevo record!

Vist el que em va dir, avui he volgut fer una mica més i he corregut 10’5 Km encara que plovia una mica, amb un desnivell de 85 metres positius. He fet una mena de semi-progressiu, però tampoc gaire fort. Al final m’ha sortit un temps pro-mig de 5 minuts, i amb pulsacions més elevades del normal. Tenint en compte que he tingut asma i també la resta de circumstàncies, no em puc queixar. Les cames ara mateix les tinc bé. El dimarts em notava carregat els genolls i isquios, a veure demà, però jo diria que pinta bé.

Os dejo el garmin:

¡Salud y kilómetros!

Deja un comentario