Crònica Cursa dels Nassos 2016

Bon dia!

Perdoneu el retard en fer aquesta crònica, però he anat molt atrafegat iniciant un nou projecte. Com alguns ja sabeu, el dia 1 de gener vam inaugurar amb la meva parella una botiga on-line de cremes esportives i altres productes per als corredors i triatletes. Tranquils, un altre dia us explicaré més sobre que va aquest tema, però mentrestant podeu anar fent un cop d’ull a la botiga, que es diu AnimaRunner.

Passem a la crònica de la Cursa dels Nassos. El 31 de desembre vaig córrer l’habitual Cursa dels Nassos de Barcelona. Haig de reconèixer que sempre em fa un pal enorme, ja que hi ha moltíssima gent, i a més després és cap d’any, i depèn de com acabo zombie total. És cert que ara ja no em passa tant com al principi, quan no estava acostumat a córrer, però a les tres de la matinada pesa.

En aquesta cursa van participar moltíssims Corresolidaris i companys del Viladecans Triatló. La setmana següent, per cert, es va fer la Cursa de Reis que organitzavem els Corresolidaris a la ciutat de Cornellà (no hi vaig poder assistir per culpa de la feina), i on tots els seus beneficis van anar integrament per ajudar a les malalties minoritàries, a part que també es va aprofitar per recollir joguines pels nens, i va ser tot un èxit!

En quant a la cursa, doncs en aquesta ocasió volia intentar fer una bona marca. Després d’escalfar una estona amb els consells d’en Marçal, parlant amb els de VT, i trobant-me de tant en tant amb algun Corresolidari, vam anar cap a la sortida. Per intentar fer un sub 39’, ens vam reunir uns quants de VT, entre els quals teníem dos llebres de luxe; Berto i Pedro. De fet, fins i tot portaven orelles de conill… En el mateix grup estàvem també en Yago, l’Iván i el Víctor. Faltava en Juan Pablo, que no sabíem on s’havia fotut en aquell moment.

El primer kilòmetre va sortit més lent del que volíem, per culpa de la gentada. Era molt difícil avançar, i per variar hi havia el típic que no havia d’estar “tan endavant” i que feia tap, vaja, algú que s’havia colat al calaix que no li tocava, o fins i tot gent amb gos. Vam anar avançant tot el grup bastant junts. En Víctor es va separar una mica i es va anar cap endavant, i la resta més o menys anàvem seguint a les nostres llebres. En el kilòmetre 4 vam perdre una mica de temps, segurament pel gir de 180 graus que hi ha a la Ciutadella, i allà també és van començar a desquadrar els kilòmetres del GPS amb els que marcava la cursa. Jo en aquell moment pensava que anava potser massa fort, però al arribar al sis, pujant per marina, vaig notar que no tenia aquella sensació tan típica de “fotré un pet com una gla al 7”, així que vaig començar a accelerar una mica només. En Berto es va quedar amb l’Ivan i en Victor, i amb el Pedro, Juan Pablo y en Yago vam anar avançant. Quan vaig arribar a la Torre Agbar, vaig decidir apretar encara més. Venia una falsa baixada, però em veia amb cor. Vaig anar avançant gent sense parar separant-me d’en Pedro que es va quedar amb Yago crec recordar, i vaig fer els dos darrers kilòmetres a 3’36’’, i els 150 metres que em van sortir de més segons Garmin a 3’10’’, fent MMP amb 38’15’’. Estava mooolt content. Durant la baixada vaig avançar a l’Ivan del Diario de Sofia y Sara, que em va fer la broma dient-me que sempre l’avançava en el mateix punt del recorregut.

Ja a meta, vaig veure a en David, que havia arribat amb 36’, i després a en Yago. També em vaig trobar a en Jose Ledesma de Corresolidaris, en Javi Gracia, l’Iván de Corresolidaris amb en Pau, en Rubén, i molta més gent, però el que no vaig poder fer va ser cap foto, ni amb uns ni altres perquè amb tanta gent va ser impossible reunir-se. Amb en Paco de VT vam decidir finalment anar cap el cotxe, i allà vaig donar per tancada la jornada (bé, faltava cap d’any…)

La fitxa, doncs ja sabeu, la de l’any passat. Només comentar que el tema de la cervesa 0,0 isotònica que donaven a l’arribada em va semblar una gran idea.

Salut i kilòmetres!

Crònica La Sansi Viladecans

Aquest cap de setmana he tornat a córrer una de les meves curses ja habituals, la Sansi de Viladecans 5 Km. La novetat que es presentava aquest any era l’opció de fer 10 Kms, cosa que no he fet perquè ja dono masses voltes pels polígons, el que es fa força dur, com per a sobre fer una cursa d’aquesta distància on no pares de creuar-te amb corredors que van i venen. Igualment, alguns companys si que l’han correguda aquesta distància, tant de Corresolidaris com de Viladecans Triatló (VT).

viladecans_sansi-2

En aquesta ocasió coneixia moltíssima gent que anava a la cursa. Vaig estar parlant amb tothom, i em vaig arribar a perdre alguna foto, hahaha, com la d’en Marçal amb els “seus deixebles” i els VTs. M’hauria d’haver clonat, però el món no sé si ho hagués aguantat. En quant a la cursa en sí, va ser el mateix recorregut de l’any passat. De fet, ha estat com una mena de déjà vu. Com ja vaig dir l’any passat, la sortida hauria d’estar a la part de terra, sinó es formen uns taps que tela marinera. No vaig poder accelerar fins que vam sortir al carrer, i a sobre em vaig haver d’obrir massa per poder avançar.

viladecans_sansi-4

Cap el kilòmetre, vaig avançar a la Délia, que anava massa ràpida. Al Carlos Lancharro, de Corresolidaris, ni el vaig veure (no li va anar gairebé, i va fer 16’, la mare que el va…), i al Berto el tenia controlat, però era conscient que anar al seu ritme podia acabar amb mi tombat a terra demanant auxili. El segon kilòmetre va ser més dur perquè ens vam trobar amb vent de cara, i això es va notar. Després, com l’any passat, cap el kilòmetre 3 vaig avançar al Juan Pablo (VT), però aquest cop patint més. Vaig acostar-me una mica més a en Berto, que m’havia tret distància en els dos primers kilòmetres, però ja estava massa lluny un altre cop per fer res. Finalment vaig arribar a la línia de meta amb 5.150 metres, i amb un ritme al voltant de 3’38’’ i mantingut durant la cursa, el que està força bé.

viladecans_sansi-1

En quant a la cursa de 10 km, van córrer molts amics, i gairebé tots van fer marca. Amb en Ricardo i la Delia vam estar animant a diferents trams, amb alguna frase punyetera en certs moments. Sí haig de destacar alguna cosa seria l’actuació dels dos Oscar, el de VT sub 41’, i el presi de Correolidaris sub 49’ (curiosament molt a prop del presi de VT). En 5 Km en Cristian va aconseguir baixar ja a 21’ (cuidador!!), i en Ricardo es va haver de retirar abans de començar per dolor al genoll (tant de múscul, i tant de postureo, per això, hahaha). En Berto em va treure 18’’ un altre cop…

viladecans_sansi-5

La fitxa és la mateixa que l’any passat, així que la podeu trobar aquí.

viladecans_sansi-3

Temps real: 18m:43s
Posició final: 148
Participants que han acabat: 800

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:

Salut i kilòmetres!

Crònica Land Warriors Trail Viladecans

Bon dia!

Avui us explicaré la cursa que he corregut aquest cap de setmana, la Land Warriors Trail Viladecans (encara que ells a la pàgina diuen Barcelona). Es tracta d’una primera edició (o això crec), i té dues modalitats. O pots córrer 10 Km per muntanya, o pots anar 40 km en MTB. Tu esculls. Com no podia ser d’una altre manera, jo he anat a córrer. Avui hi havia moltes altres opcions, però ostres, quan em fan una cursa al costat de casa, i que a més puja a Sant Ramon, doncs és una cosa que no em puc saltar… i això que me’n vaig assabentar per casualitat, ja que la Delia (que avui ha quedat primera dona) m’ho va comentar. Ni l’ajuntament ni l’organització ha fet gaire publicitat, i és una llàstima perquè hi podria haver anar força gent. Del Viladecans Triatló érem 4 apuntats, i de Corresolidaris no n’he vist cap.

Land Warriors Trail

Ja us dic que hi ha hagut uns quants problemes amb el recorregut i altres coses que ja us aniré comentant. A la web hi havia un trail, que no era el que es feia finalment, encara que sí en gran part. El primer canvi ha estat que en comptes de sortir “cap amunt” des de la Torre Roja de Viladecans, hem sortit cap avall.

Bé, disculpeu, he hagut de fer una pausa d’escriure perquè m’ha agafat una rampa darrere la cama i m’he anat a menjar un plàtan, si és que…. hahaha. Com us anava dient, hem baixat, per pujar per darrere el camp de futbol i dirigir-nos cap a la falda de Sant Ramon passant per Oliveretes. Hem sortit forts, però no massa, encara que ja al kilòmetre 1 els primers s’han anat separant. Hem pujat pel camí més fàcil que va a Sant Ramon, però només fins el tram on hi ha la trialera, i que et torna a baixar. Allà els dos que tenia al davant m’han tret distància. La trialera ens ha deixat al tallafocs, i aquest sí que l’hem fet sencer. Aquesta és una pujada dura per qui no la coneix, i crec que molta gent ha pagat haver anat tant ràpid al principi. Heu de pensar que en 1 km de pujada la mitjana de la pendent és del 14%…

landwarriostrail_viladecans-1

Quan he arribat a dalt cap el kilòmetre 4’5, m’esperava trobar un avituallament (tal i com havia dit l’speaker), però sorprenentment no n’hi havia cap, i he hagut de seguir així. Feia calor sorprenentment per l’època de l’any (amb samarreta curta no tenia fred ni abans d’escalfar), i un glop d’aigua hagués anat molt bé. Hem anat per una trialera que rodeja Sant Ramon i hem començat a baixar fins un altre dels camins que arriben a la ermita, i que es caracteritza per una baixada (en aquest cas) recta i molt forta. Hem baixat per allà fins arribar a la trialera que porta al camí normal. Allà sé que algun corredor s’ha perdut (m’ho han comentat), i no hi havia ningú per indicar-te. M’he trobat a dos persones que no participaven a la cursa a la trialera i que m’han fet alentir el pas. Després ja he continuat per la pista normal (que precisament era la primera pujada que havíem fet), i allà també he tingut un moment de dubte perquè hi havia unes cintes just on començava una trialera, però per sort un noi amb bici que no tenia res a veure amb l’organització m’ha dit que seguís cap avall. I res, 100 metres després em trobo un cotxe que puja pel camí i l’he maleït de mala manera. Tot això baixant a tota llet.

landwarriostrail_viladecans-5

Un voluntari m’ha desviat pel camí del cementiri quan he acabat aquest (per una altre trialera), i quan he arribat a la pista he baixat fins arribar gairebé a la carretera. Allà veia els tres que tenia al davant, però no em seguia ningú. Hem fet un gir, hem agafat un altre dels camins que puja a Sant Ramon (el que va paral·lel a Torre Roja però a l’altre banda de la riera) i l’hem seguit fins arribar a la falda de la muntanya un altre cop. Encara que no pujava massa, la veritat es que m’ha trencat una mica (a mi i a la resta de corredors). Hem passat aleshores per un tros del camí que ja havíem fet i on m’he trobat forces corredors de cara, i una mica més i em menjo a un. Aquí haurien d’haver posat almenys uns cons per a que no ens molestéssim entre nosaltres. Finalment m’han desviat ja cap a Oliveretes i he baixat per tornar a arribar al camp de futbol i fer la darrera pujada (en asfalt) fins arribar a meta tot sol.

landwarriostrail_viladecans-3

El primer en arribar ha estat en Jose Luis Blanco, qui m’ha tret 6 minuts (la veritat és que en aquest sentit estic content), i de noies, primera la Delia i segona ha estat l’Esther, tot un èxit! Ens pensàvem que en Víctor s’emportaria el premi al més jove, però ja s’està fent gran, hahaha.

Passem a la fitxa:

Distància: 10 Km
Altura guanyada positiva: 414 metres (segons garmin)
Zona: Viladecans (Sant Ramon).
Valoració Organització: 6. Encara que la cursa ha anat bé, hi ha hagut alguns errors que ja he comentat.
Recorregut: 7. El circuit estava bé, però era força dur. Els problemes que li he vist son els que ja us he comentat: algun tram no clar, trobar-se gent de cara, i els tres darrers kilòmetres de pujar i baixar en semiplà no m’han convençut.
Ambientació: 6. Poca ambientació, encara que el tema de carpes estava força ben montat, i l’speaker, que era el de la Sansi, com sempre genial.
Valoració Avituallament arribada: 6. Aigua o Powerade, un plàtan i uns palets de pa.
Valoració Avituallament mitja carrera: Una gran errada que no n’hi hagués. No sé que els ha passat.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: Sí.
Guardaroba: Sí.
Aparcament: No he hagut d’aparcar perquè he anat a peu.
Altres serveis a destacar: Massatge.
Bossa del corredor: al recollir el dorsal et donaven unes ulleres de marca Dr.Franklin i que ja valen més que la inscripció, per tant fantàstic (cansat ja de tantes samarretes!). A l’acavar la cursa una bolsa d’Aneto sense Aneto, però amb gel OxD, carmels, una bossa de peçols deshitrats, el plàtan que us he comentat i els palets, i una beguda isotònica per fer. Per tant, força bé.
Data: 20/11/2016.
Preu: 17 € (amb antelació 11€).

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

Temps real: 49m:13s
Posició final: 13.
Participants que han acabat: 130

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Crònica Half Empuriabrava

Bon dia!

Ahir em vaig estrenar en una nova distancia de Triatló, el Half Ironman. Tot això va ser gràcies a en Jose, company del Viladecans Triatló (VT), qui també s’estrenava i em va convèncer molts mesos enrere per a que m’apuntés. Es tractava del Half d’Empuriabrava, i que consistia en fer 1.900 metres nedant (van sortir més), 90 Kms en bicicleta, i 21 corrents. A més a més, allà també em vaig trobar al Javi Gracia, qui també s’estrenava en certa manera (era el segon intent), i ho va fer d’una forma espectacular gràcies també al córrer.

Us explicaré com ho vaig viure jo, i així ja us podeu anar fent a la idea del que és. Vaig arribar un dia abans, ja que la bicicleta s’havia de deixar el dissabte. Havia reservat l’hotel “oficial” de la organització, que si bé es trobava molt al costat de la meta, no el recomanaria precisament gaire. El sopar estava bé, el llit també, o l’esmorzar a una hora decent pels mig ironmans, però les discoteques i el “botellón” que es van fotre durant tota la nit al carrer van fer molt difícil el dormir, i això que estava a la vuitena planta. A les 6 del matí, que és quan em vaig aixecar, començaven a plegar encara cridant i amb música a tope, una cosa fantàstica.

El Half va començar puntual, a les 9:00. L’aigua estava força plana, però 30 segons abans d’entrar a l’aigua ens van avisar que hi havia meduses. Em va fer una il·lusió tremenda! Em vaig situar al darrere per no trobar-me tot el merder de la sortida, i vaig començar a nedar. Ja vaig veure que potser si que m’hauria d’haver posat més cap al mig, perquè no parava d’avançar. Bé, de fet intentar avançar… Cada dos per tres hi havia taps, rebia cops per tot arreu, i havia d’intentar buscar un forat de nedadors. Quan el trobava, avançava molt ràpid per tornar a trobar un nou tap. Això va ser així fins arribar a la segona boia, on s’havia de fer un gir de 180 graus. A partir d’allà ja vaig començar a anar més tranquil, però aleshores vam arribar al banc de meduses. Vaig tenir molta sort crec jo, perquè com ja ens havien avisat, l’aigua estava molt remoguda i la visibilitat que teníem no era de més de mig metre. Si no hagués estat per això, segurament hagués entrat en mode pànic al veure-les. No en vaig veure ni una, però en vaig tocar més de 20, i us puc dir que eren enormes; amb la mà unes quantes, i amb el neoprè vaig notar uns quants cops. Buff, ho vaig passar malament, i jo crec que gràcies a això vaig nedar encara més ràpid….

015c1f6e03bb149d37c1aadbbaf4cd67cfde211b41

Vaig sortir de l’aigua força bé, sense sensació de cansament, i agraint que no tingués cap picadura, si bé és cert que em picava tota la cara i el coll. Quan vaig arribar a la transició, la més llarga que he fet, em vaig trobar a en Jose que s’estava canviant. Jo m’ho vaig prendre amb calma. Com que no portava res per inflar la roda si punxava, en Jose m’havia deixat el dia anterior la seva bomba, que vaig posar finalment en el meu portar dorsals. Vaig agafar la bici i vaig començar a tirar. El circuit consistia en donar tres voltes a un circuit de 30 km. A cada volta havies de passar primer uns dos kilòmetres en una zona amb 7 guals, on només podien passar d’un en un si no ens el volíem menjar. El circuit de cada volta era d’anada i tornada, és a dir, que havies d’anar en compte de no passar a l’altre banda de la carretera, i a més és feia molt més avorrit i dur psicològicament parlant. Era molt pla, excepte els 3 darrers kilòmetres abans de fer el gir de 180 graus, on pujaves uns 60 metres (res exagerat). El gran problema era l’asfalt, que era força dolent, algunes corbes un pel perilloses, i també l’estretor de cert trams.

01ac2d54811b6796b051359a5e2156c8111aa0826b

La primera volta va ser la més lenta, encara que no m’ho va semblar, i la segona la més ràpida. Com que no portava menjar (cagada meva), gairebé a cada volta vaig agafar beguda isotònica (en bidó per a bici), i en una em vaig prendre un gel que em donaven. Això ho acabaria pagant més tard… L’aigua era en format botella, així que no la podíem posar a la bici. Ho vaig agafar sempre tot en marxa, però reduint molt la velocitat per no emportar-me a ningú per davant. Recordo també que cada cop que em creuava amb en Jose el veia una mica més lluny. La bici és el meu punt més fluix i vaig perdre posicions. Sort dels “suporters”, per un costat la meva parella a qui trobava en diferents punts animant i fent alguna foto, i per l’altre els companys de VT que s’havien desplaçat fins allà (les Esther’s).

01bcecab61ca9f486ddc46adbe9e446261b00d5e46

A partir de la segona volta va començar a bufar el vent en el recorregut de tornada, i a la tercera ja era més fort encara, el que va fer que ho passés una mica malament i reduís la velocitat. Finalment vaig arribar a la transició, amb molts dubtes de com podria córrer. Aquest cop la transició va ser rapideta. Només havia de deixar la bici i complements, i posar-me les bambes ja que les mitges ja les portava posades.

Vaig començar a córrer i vaig notar de seguida que m’estava pixant, i que a part, les cames encara estaven una mica anquilosades. Al cap d’un kilòmetre vaig veure un lavabo d’on sortia un corredor i ni m’ho vaig pensar. Quin alleujament! Vaig sortir més descansat i vaig començat a tirar, i en aquell moment em vaig sorprendre a mi mateix. Anava a un ritme de 4’30’’, i havia d’anar vigilant de controlar-me per no passar-me de velocitat. Mirava les pulsacions i estava perfecte, per sota del meu llindar de lactat (160 de mitja, quan el meu llindar és 165). El circuit eren dues voltes al costat del recorregut del riu per un passeig que hi havia, i també era d’anada i tornada, amb el pal que fa això, amb molt tram de sorra i també algun tram amb pedra solta.

01378c6ee1616e0b5078c405012c3101f8f1cac334

Cap el kilòmetre 7 vaig avançar a en Jose, qui portava bon ritme, i cinc cents metres més endavant em va avançar en Javi, que estava imparable (va fer la mitja en 1h:25!). Va ser just acabar la primera volta, i trobar-me amb tot el vent de cara, que vaig veure que alguna cosa ja no anava bé. El meu ritme va baixar, sense que jo fes res, i les cames em pesaven força. Quan vaig arribar al costat del riu un altre cop, vaig veure que patiria moltíssim, i a més notava una butllofa al peu esquerre. Ja no hi havia vent, però el meu ritme seguia igual de baix, entre 4’50’’ i 5’, amb les pulsacions al voltant de 165, amb unes ganes boges de parar, i encara em quedaven 8 kilòmetres! Cada dos cents metres com a mínim mirava el rellotge amb l’esperança de que passés un kilòmetre més. Durant tot aquest tram anava seguint a la tercera dona (en aquell moment no ho sabia), que crec que estava patint com jo. Al 15 o així vaig arribar al punt d’avituallament (on per cert sempre parava literalment), i vaig veure que hi havia unes barretes d’energia. Allò era com menjar xiclet, però me la vaig fotre igualment. Em va ajudar jo crec un parell de kilòmetres. Vaig arribar al gir de 180 graus per fer l’últim tram de tornada i el dolor de la butllofa era força gran, i desitjant parar, però guanyant la partida psicològica com podia. Va ser com la darrera marató, on ho vaig passar malament, això sí, sense rampes ni contractures rares.

01673c9ec37f1e7432f53dae669b3667fdd125a796

Quan faltava poc més d’un kilòmetre, em va agafar una “pájara”. Vaig notar que m’estava marejant força, i vaig haver de parar del tot. Allà em va tornar a avançar la tercera dona a qui havia avançat un kilòmetre abans sense augmentar el ritme. Vaig perdre un minut, fins que se’m va mig passar el mareig (no del tot), i vaig córrer de nou. Sabia que la gent animant tiraria de mi, així que vaig continuar. Al arribar al passeig ja vaig veure l’arc d’arribada a uns 500 metres i vaig avançar a un corredor, i vaig veure a les Esther’s que em van perseguir per fer-me una foto, donant-me molts ànims. Ja més a prop de la catifa em vaig trobar a la meva parella, però aquest cop no vaig poder ni esprintar. Vaig entrar tot sol, mirant el temps de 5h:15 a punt de canviar, i sense poder fer res per evitar aquest canvi. Em van posar la medalla, i em vaig sentir com a la marató, tot ple d’emocions. El mareig que tenia era força fort, així que vaig agafar un parell de coses per menjar i em vaig seure a una taula. Va costar que marxés. Després vaig anar a rebre a en Jose quan vaig veure que havia arribat, jo ja més recuperat, i ens vam fer la foto de campions que podeu veure a la portada.

01c0b6af0e2b85b0017125c48f946d487807a9106e

Una experiència inoblidable i molt dura. No sabria exactament com qualificar-la, perquè no és pot comparar amb una marató exactament. El Half és molt més llarg, però canvies d’esport i això fa que acabis esgotat per complert, i la marató en canvi és més agònica i et porta les cames a un nivell físic d’esgotament tan gran que tens fins i tot rampes, com més constant. És difícil d’explicar.

Vaig cometre dos errors, i crec que és important dir-ho per a que a la gent no li passi el mateix. El primer i principal (i de pipiolo) és no portar menjar per prendre durant la bicicleta. Això va fer que segurament petés al córrer. El segon va ser no haver entrenat prou la bici. Em van faltar almenys un parell de tirades llargues de més de 100 km (n’havia fet, però no prous). Una altre cosa a comentar es que portava “acoples” per la bici, però després de que en Jose m’expliqués com era el circuit, la nit abans vaig decidir treure’ls per evitar-me problemes de possibles caigudes tontes. Sincerament, no tinc gaire clar si va ser una decisió correcte o no, però tampoc crec que hagués guanyat o perdut gaire temps.

Modificació: El dimecres van sortir les llistes de desqualificats per drafting, i dels avisos.

Passem a la fitxa:

Distància: 1900 metres nedant (2100 segons atletes), 90 Km bicicleta, 21 Km corrent.
Altura guanyada positiva: 324 metres bicicleta segons Garmin, 86 metres corrent.
Zona: Empuriabrava.
Valoració Organització: 7. Tot va funcionar força bé: voluntaris, desviaments, recorregut, speaker, ambientació, posta a punt… El que si que haig de dir és que vaig trobar a faltar una fira del corredor. Em pensava, que sent un half, i hauria un mínim de paradetes el dia de la recollida de dorsal, i així podria comprar alguna barreta de cereals i altres coses que necessitava. Però va resultar que res de res, i és clar… L’altre cosa que no em va agradar va ser que en el tram de bicicleta vaig veure molts grups, i el problema va ser que alguns d’aquests grups van anar tota l’estona junts. Això em va tocar els nassos perquè jo anava sol, i m’ho vaig tenir que treballar, com ha de ser. En teoria podien desqualificar, però no tinc gaire clar que ho fessin. El tema del briefing, el vaig trobar força bé, però estava a petar. El proper cop un micro!
Recorregut: 9. El problema en els recorreguts va ser una mica l’avorriment i el component psicològic que comporta. Pel que va comentar l’organització, es van eliminar trams de corbes perilloses, el que és d’agrair, però això va provocar que es fes moolt pesat, encara que fos maco el paisatge. Tres voltes i fent anada i tornada implicava passar 6 cops pel mateix lloc. Pel que sé és molt típic fer això en Half i Ironman, però bé, jo ho comento. Amb el córrer em va passar una mica el mateix.
Ambientació: 6. L’speaker molt bé tota l’estona.. A Empuriabrava, a les transicions, inici de volta, i a la platja, hi havia ambient, a la resta, doncs gens.
Valoració Avituallament arribada: 8. És un half, així que t’han d’alimentar. Podies escollir pasta o arrós, i a part hi havia aigua i aquarius, plàtan, meló, patates, barretes energètiques i caramels. Vaig trobar a faltar fruits secs potser.
Valoració Avituallament mitja carrera: 8. Hi havia diversos. A la bicicleta un al començar la volta, i l’altre a mitja volta. Els dos amb bidó de Nutrisport. El d’abaix també tenia aigua, i el de dalt gel. En quant al córrer, l’avituallament era al mig, i servia tant a l’anar com al tornar. Hi havia barretes, isotònica, aigua, taronja, i si us dic la veritat, no recordo res més, però sé que estava bé.
Sorteig Regals: No.
Dutxes: Sí.
Guarda-roba: Sí.
Aparcament: 9. La zona blava era gratis, així que es podia aparcar bé.
Bossa del corredor: Bossa amb una suadera, un caldo Aneto, i una crema solar factor 50. Una mica curta, potser. Si volies samarreta tècnica te l’havies de comprar a part.
Data: 16/10/2016.
Preu: 105€ (no federats i antelació).

En quant a les meves estadístiques, doncs han estat aquestes:

019730856ac06ba9364eca9231239fc645753d5c71
El 125 de 400 inscrits no està malament per ser el primer cop!

Us deixo el garmin, com sempre, amb les pulsacions, recorregut, track, altimetria i la resta:


Salut i kilòmetres!

Triatló de Barcelona Solidària amb “Proyecto Pol”

Hola a tots! Ara feia uns dies que no escrivia perquè vaig una mica de bòlit. De fet, no us vaig poder fer la crònica de com va anar la triatló de Can Mercader (molt divertida), i a aquestes alçades ja no té gaire sentit.

Avui tampoc serà una crònica ben bé el que faré. Simplement us explicaré una mica com ha anat la Triatló de Barcelona, on he participat com a Corresolidari però acompanyant a la gent de Proyecto Pol. Si, d’acord, és una crònica, però d’un altre estil. L’objectiu no era competir, sinó donar a conèixer en aquest cas la malaltia d’en Pol (podeu trobar tota l’informació aquí). No us ho explicaré perquè el millor es que si us plau entreu i ho llegiu vosaltres mateixos. Ningú us ho pot explicar millor que ells. Des d’aquí també agrair a la organització que ens hagi donat la oportunitat de participar.

img_8464

En Pol ha estat malalt aquesta setmana, i no era qüestió de que vingués amb nosaltres com es pot comprendre, així que els seus cosins l’han substituït (el nen a la barca, i la nena al carret al córrer). L’equip estava format pel pare d’en Pol (Tony Molinos), en Neira, la Naiara i jo mateix. Hem sortit en la darrera onada dels olímpics, per no molestar a la resta d’atletes, però no hem fet el recorregut complert ni de bon tros. Es tractava de fer una prova, i hi havia una mica de mala mar i en Toni portava un bon constipat, així que hauran sortit uns 300-400 metres, ja que a més se m’ha parat el rellotge.

img_8470

Hem deixat la barca i al nen, i hem anat a agafar la bici. En aquesta ocasió m’ho pres amb calma, i quan he sortit en Toni i la Naiara ja havien marxat. Com que hem anat a un ritme tranquil, no he trigat gaire en enganxar-los, i poc després ha vingut en David Neira també. Hem fet les quatre voltes (36 Km) fins i tot en algun moment xiulant la cançó de “Verano azul”, a uns 29 km/h.

img_8468

La part de córrer ha estat més relaxada, mentre espitjaven el carro, i hem trigat una mica més d’una hora en la qual mooolta gent ens ha donat els seus ànims i han vist el missatge de Proyecto Pol que portàvem en les samarretes que en Tony ens havia fet per l’ocasió. Allà també ens ha acompanyat la mare de la nena que portàvem. Finalment hem entrat tots junts a meta, hem recollit la medalla, i ens han donat fruita, aigua, powerade, ensaïmades i croissants. Una bossa per portar-ho hagués estat bé, hahaha.

img_8467

Avui no faré la fitxa, però així a mode de resum el que us diré de la Triatló de Barcelona es que m’ha semblat una prova molt popular (una mica massificada), i amb molta gent al darrere. Hi havia voluntaris per tot arreu controlant-ho tot, i que crec que ho han fet molt bé, encara que en algun punt la gent és com és, i alguna persona desconsiderada s’ha creuat a saco. Crec que és una cursa molt ràpida, encara que les transicions eren massa llargues (sobretot la part corresponent a les bicis).

Al final, doncs, hem passat una bona estona i hem donat a conèixer la causa del Proyecto Pol, que és del que es tractava, i a més he passat una estona molt bona acompanyat d’una gent fantàstica. Evidentment, també m’he creuat amb alguns coneguts (alguns que feia temps que no veia), i companys del Viladecans Triatlò. Per cert, les fotos que veieu son gentilesa d’en Jesús Peiroten, abans que me n’oblidi!

Us deixo el Garmin amb tot el que hem fet:


Salut, kilòmetres i solidaritat!