Parc Can Mercader pistarunner cervesa

He resucitado de la gripe, pero Paco casi me remata hoy

Suposo que molts us preguntareu com és que no deia res des de feia tants dies. Alguns, els no runners, hauran dit: “per fi calla aquest pesat!”. Altres, hauran pensat si realment en Paco em va matar. Doncs no directament, però gairebé. El dissabte vaig entrar en mode grip (de fet ja la nit del divendres), i he estat malalt tota la punyetera setmana. La febre se’m va anar el dijous pel matí. Vaig arribar a estar molts dies per sobre de 38, i un parell a 39. Unes festes… Per acabar-ho de rematar, el dimecres em van receptar uns antibiòtics, i he anat de ventre liquos fins avui. A més, el meu cos també ha tingut una reacció al·lèrgica a algun dels medicaments, o sigui que doble festa. El dijous i el divendres anava marejadíssim, del pal de no poder mirar el mòbil més de dos minuts seguits. Triple festa.

Ahir dissabte ja em vaig començar a trobar bastant millor, encara que els efectes dels antibiòtics encara duren (algun altre a part del que us he explicat). Avui, per fi, després de 9 dies, he pogut tornar a sortir a córrer. La Marató està aquí ja (queda una setmana només), i o feia això, o ni de conya podia estar en condicions. Sabia que anar amb en Paco i Juanjo era un risc mortal, però ho havia de fer.

Maria Cristina Paco PistaRunner

Hem quedat al Parc de Can Mercader, i hem sortit a un ritme molt tranquil que m’ha fet pensar, aquest cop sí, que realment en Paco s’ho prendria avui en calma a una setmana de la Marató. Que il·lús…Errorr!!!!!! És Paco. Hem anat tirant pels carrers d’Hospitalet, i hem passat per Santa Eulalia i la carretera de la Bordeta fins arribar a Plaça Espanya. Fins aquí tot força bé. La tos i la mocossitat del coll m’han fet la guitza, però aguantable. Ens hem fet unes fotos a Maria Cristina, on s’estaven ja preparant per pintar les línies blaves, i hem seguit l’entrenament. Hem baixat el Paral·lel, i després continuat fins Colom i pujat la Rambla fins a Plaça Catalunya, a un ritme de 4’15” o així de mitjana. A partir d’aquest punt en Paco ha posat l’accelerador. Hem parat a fer fotos, però cada cop que tornàvem a arrencar ell accelerava com si el perseguíssim amb una serra elèctrica i la màscara de la “Matanza de Tejas”. L’objectiu era provar els darrers kilòmetres de la marató (del 38 al 42). El Paral·lel l’hem pujat per sota de 4’20”. Anava tan despistat que he parat el Garmin i no m’he enrecordat d’engegar-lo fins un 1km més tard. Un cop a plaça Espanya, vinga, un altre cop a accelerar i a tornar pel mateix camí que havíem arribat. Per un moment en Paco ha dubtat d’anar per Sants, però per sort ha canviat d’opinió i no m’han hagut de beatificar i canviar el nom del carrer a Sant Marc (post-mortem, és clar).

juanjo montjuic pista runner

Los últimos 11 km han sido todos por debajo de 4'30 ", bastante por debajo. Tela ... Hay uno que parece que no, pero es porque no la he parado a un semáforo. Total, 21 Km a 4'34 "de media. Los últimos metros dentro de Can Mercader han sido un suplicio. A Paco lo hemos perdido de vista. Él iba como 400 metros por delante por debajo de 4 ', como quien no hace nada. Cuando hemos terminado, hemos hecho una clara en el Parque y hala, a casa a descansar.

IMG_0153

Por otro lado, hoy en Viladecans hacían Runnering muchachas. Aquí han corrido hoy por primera vez unas amigas de mi pareja. Era una carrera de 5 Km y las tres (Txell, Anna y Laura) han entrado a la vez en meta con un tiempo de 38 minutos, y la verdad es que se las veía bastante enteras después. Aprovecho para felicitarle las desde aquí y dar ánimos para que sigan compitiendo.

Bueno, os dejo el Garmin. A ver si llego en condiciones en el maratón, que hoy sinceramente he tenido serias dudas. Me he encontrado muy, muy cansado. Supongo que por la enfermedad, que hace que todavía esté débil, por la paliza que nos ha jodido Paco (sí Paco, sí, sabemos que ibas poco a poco, pero no por nosotros!), Y por lo que he perdido.

Salut i kilòmetres! (sobretot salut ara, coi)

Deja un comentario